Les noies tenen millors notes, però els nois més feina

BarcelonaSobre el paper són la generació més ben preparada, criada en la igualtat d’oportunitats, però entre la joventut espanyola encara són els homes els que tenen més possibilitats de trobar feina, tot i que són les dones les que excel·leixen en l’àmbit acadèmic. Així, tot i que les noies d’entre 16 i 29 anys són les que obtenen millors notes en l’etapa formativa, a l’hora de buscar feina tenen més problemes que els seus companys. És una de les conclusions de l’Índex de Capacitats Econòmiques 2018-2023 elaborat pel Centre Reina Sofia del Fad Joventut, que posa el focus també en advertir que és un col·lectiu precari i amb una taxa d’emancipació molt inferior a la mitjana de l'Europa dels Vint-i-set.

Si hi ha una cosa que la pandèmia no ha canviat és la bretxa de gènere, que en l’equació joventut i condicions econòmiques continua sent acusada en gairebé tots els aspectes. Les dones estan sempre per sota dels homes: un 7% més de temporalitat, un 4,5% més de feines per sota de la seva qualificació acadèmica i un 8% menys d’ocupació. En aquest últim aspecte, la investigació alerta que la diferència entre homes i dones és lleugerament més important ara que abans de la pandèmia. Tant en homes com en dones ha baixat el percentatge dels que treballen d’autònoms, al voltant del 5% per a elles i del 7% per a ells. Amb aquest panorama, no és estrany que siguin elles les que tenen una pitjor perspectiva laboral respecte a les dels seus pares. "No sé si hi ha bretxa, però sí que els companys homes els veus que troben feines més bones i més de pressa que nosaltres", es queixa Alba Borràs, de 23 anys.

Com passa amb la infància, també la precarització amenaça el desenvolupament dels joves. Així, un 27% del grup d’entre 16 i 29 anys és pobre, això vol dir més d’un de cada quatre, i es tradueix en les dificultats per iniciar una vida independent i per preparar-se per a l’etapa adulta. Passada la pandèmia, aquestes dades de vulnerabilitat s’han recuperat, però la directora del Fad Joventut, Anna Sanmartín, ha advertit que no hi ha motius per a l’alegria perquè es partia de “xifres inconcebibles”, per dolentes. L’any passat el percentatge de joves amb gran capacitat d’estalvi es va desplomar en 8 punts i van ser les dones qui més van patir. Pol Robert, operari d'una fàbrica de 29 anys, diu que malgrat tenir un sou superior a la dels seus amics, "amb prou feines" pot anar de vacances. "Els meus pares cobraven potser menys que jo, però es van comprar un pis i jo no em puc emancipar".

El repte de la FP

Per elaborar l’informe, els investigadors de Fad Joventut han avaluat aspectes com la feina, l’emancipació, la formació, les noves tecnologies i la qualitat de vida. Com a resultat sorgeix una llista en què els joves catalans surten força malparats en l’índex de desenvolupament comparat, per sota de les mitjanes europea i espanyola. "No ens calen informes ni estadístiques per saber que quedar-te a Catalunya o Espanya és quedar-te per treballar per 500 euros i mil hores", relata Aina Sánchez, estudiant de màster que es planteja anar a l'estranger per treballar.

La pandèmia va impactar en aquesta joventut, però amb les dades del 2022 es constata que a poc a poc s’estan recuperant les taxes precovid. Això no vol dir que siguin dades bones, com assenyala Sanmartín, que ha presentat l’estudi a Madrid. Al mateix acte, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha subratllat que “un dels grans reptes” del sistema educatiu espanyol és millorar la qualitat de l’ensenyament de la FP per fomentar l’ocupació, reduir la taxa d’abandonament (que situa Espanya com el segon país europeu) i l’adaptació de l’educació a les noves tecnologies i la robòtica. Només així, afirma, la joventut tindrà igualtat d’oportunitats.