Condemnats a ser pobres per sempre

BarcelonaLa situació de persones i famílies vulnerables es torna cada cop més greu i condemna, ja quasi sense remei, els qui tenen quasi a tocar l'edat de jubilació i es veuen sense ingressos. La pobresa crònica castiga 4 de cada 10 persones que atén la Creu Roja, però la xifra s'enfila fins al 62% en el cas dels atesos de més de 60 anys, segons l'última enquesta de l'Observatori.

"Són persones que no han cotitzat o han cotitzat molt poc, que tenen ja pocs anys davant seu per fer-ho i que no tindran dret a una pensió digna", adverteix el coordinador de Creu Roja a Catalunya, Enric Morist. El problema ja no és de futur, sinó de present: "Ens encaminem cap a un empobriment molt greu", ha sentenciat. "Ens ve a sobre en 10 anys, però en 5 ja ho podrem començar a notar", assegura.

Si no es fa res, hi ha el risc d'acabar sent un país "de gent gran i pobre", ha alertat Anna Sabaté, una de les autores de l'informe. "Qui té 40 anys avui i està sense ingressos, ja no cobrarà el 100% de la pensió de jubilació i, tot i trobar feina, pot tenir problemes per arribar a cobrar encara que sigui la meitat", ha advertit.

La "tempesta perfecta" que poden patir els propers anys aquestes persones vulnerables de més edat comportarà un canvi de paradigma social, afegeix Morist. Els jubilats poden deixar de ser el rescat econòmic que han estat durant la crisi. "El 20% de famílies a Espanya estan assistides per la pensió d'algun avi o familiar jubilat, i això s'acabarà", ha advertit el portaveu de la Creu Roja, que ha conclòs que aquest és l'informe "més preocupant" dels 10 que ja ha fet l'entitat al llarg dels últims anys.

Una de les solucions urgents, segons Morist, passa per posar en marxa la renda garantida de ciutadania que asseguri un llindar mínim d'ingressos als ciutadans. "El cost de no fer res serà molt alt", avisa. Ha lamentat que els qui s'oposen al fet que tiri endavant s'aferrin al mantra que una renda desincentivarà la cerca de feina d'algunes persones: "Ningú té per objectiu a la vida cobrar 600 euros i aquesta renda pot ajudar que moltes persones puguin tirar endavant", subratlla.

Treballar però ser pobres

Una altra dada preocupant, segons l'enquesta, és la quantitat de persones que han de recórrer a l'ajuda de Creu Roja tot i tenir un sou. És el primer cop que la principal procedència dels ingressos a aquestes llars no són les ajudes, sinó el sou. El problema és que les feines són tan precàries que ni el salari els permet sortir de la pobresa. "Atendre assalariats hauria estat una situació estranya fa uns anys", reconeix Sabaté. De fet, 1 de cada 4 atesos té un sou massa baix per prescindir de la xarxa d'ajudes de la Creu Roja.

Pel que fa a les llars, 7 de cada 10 que reben el suport de l'organització tenen ingressos per sota dels 800 euros mensuals, el llindar del que l'Eurostat considera pobresa relativa, i en un 12% dels casos no tenen cap ingrés a finals de mes. De fet, més de la meitat de les llars que han participat a l'enquesta tenen tots els membres adults sense feina.

Tot i la millora dels indicadors laborals, sobretot per la reducció de l'atur, el col·lectiu a partir de 50 anys manté nivells altíssims de desocupació. Pràcticament 8 de cada 10 persones ateses per Creu Roja més grans de 50 anys no tenia feina, segons l'enquesta feta l'octubre del 2016. En la franja que va dels 50 als 59 anys, a més, l'atur de llarga durada la situació s'agreuja especialment per a les dones, que topen amb més problemes per trobar una ocupació, sosté Sabaté.

"Només he encès dos dies per Nadal la calefacció"

José Castillo és una de les persones que atén la Creu Roja. Amb 54 anys i tres fills menors d'edat, en José fa 6 anys que va quedar-se sense feina quan la foneria on treballava a Sabadell va acomiadar-lo. Poc després, la seva dona va morir d'un càncer. "Vaig perdre-ho tot i ara la meva lluita són els meus fills; tots els ajuts que tinc són per a ells", assegura a l'ARA.

En José té una pensió de viudetat de 700 per tirar endavant la família –la seva filla de 15 anys i uns bessons de 10. A finals de mes, els ingressos a casa pugen a 1.100 euros i 500 se'n van a pagar la hipoteca. La resta, per afrontar totes les altres despeses de la llar i dels fills: "Pago tots els rebuts", certifica, tot i que també reconeix que a casa s'han de privar d'encendre la caldera: "La calefacció, aquest any, l'he encès dos dies per Nadal perquè és molt car i no m'ho puc permetre". De fet, la pobresa energètica és un dels indicadors que també ha disparat l'alarma de la Creu Roja, ja que segons l'enquesta, la viuen 8 de cada 10 persones ateses i ha crescut un 40% en els últims cinc anys.

L'alimentació també és precària i, per això, explica que té beques del 50% al menjador escolar, que li garanteixen que els seus fills facin àpats més complets. "Jo els puc oferir un plat i allà almenys sé que fan dos plats i postres", repassa.

Quan pensa en el seu futur, en José parla amb resignació: "Trobar una feina seria com trobar una agulla en un paller; hauria de tenir molta sort i que algú em brindés una oportunitat, una feina que em permetés tenir cura dels meus tres fills". L'edat, assegura, és una trava important però també ho és el fet de no tenir ningú més amb qui compartir la criança: "Hi ha amics que et diuen que hi son per a tot el que et calgui, però portes endins de casa, estàs sol".