Julio Cano: “Un judici contra un jutge i un fiscal no és una bona imatge”

PalmaJulio Cano ha rellevat com a fiscal superior de lesBalears Bartomeu Barceló, qui ha ostentat el càrrec durant vint anys, els mateixos que fa que Cano és a les Illes. D’ençà que va arribar el 2004, no ha deixat d’escalar a la Fiscalia i des del 2020 exercia com a tinent fiscal de les Balears. Fins aleshores, però, havia estat fiscal delegat a la secció especial antidroga. Ara, arriba a la Fiscalia Superior amb una administració en dèficit de personal, al mateix temps que el PPtorna al Govern –ara de la mà de Vox– i en ple judici contra els instructors del cas Cursach.

La taxa de criminalitat de lesIlles no atura de créixer. S’ha reflectit en la càrrega de feina de certes àrees de la Fiscalia?

— Tota la Fiscalia de les Balears està molt tensada, com passa a tot l’arc mediterrani. Els fiscals antidroga tradicionalment han estat molt sobrecarregats en aquestes illes. I l’àrea d’estrangeria també ha rebut molta feina per l’arribada de pasteres. Per això, la nostra intenció a final d’any és posar-hi tres fiscals més, fet que no es veia des de feia molts anys. També cal tenir en compte que les Illes tenen una població flotant que no computa com a resident i que genera molts de problemes de delinqüència.

En canvi, hi ha delictes que sembla que han afluixat, com són els d’ordenació del territori. N’hi ha menys casos o menys mitjans per assumir-los?

— No hi ha cap problema per assumir les peticions: tot el que entra es tramita. És cert que va haver-hi un temps en què hi havia molts de delictes contra l’ordenació del territori, i que han davallat possiblement amb el descens de la construcció arran dels anys de la crisi. Tots aquests processos van enviar un missatge molt clar: que s’estava actuant i que s’acordava la demolició d’allò construït il·legalment.

Amb els delictes mediambientals hi ha una sensació similar. 

— Va haver-hi un temps en què hi havia un problema bastant greu, que era el dels vessaments il·legals, com el cas Can Barceló, a Mallorca, i el cas del Puig, a Eivissa. Aquests temes estan més controlats, però hi ha procediments i es tiren endavant fins al final.

La Fiscalia Anticorrupció ha patit la pèrdua de pesos pesants com Horrach o Subirán. Creis que encara té múscul?

— Sí que en té. Ara, hi ha una nova secció especialitzada en delictes econòmics, amb tres fiscals. Fa uns anys, vam viure un moment d’explosió de casos de corrupció que va requerir l’assignació de fins a quatre fiscals en règim d’exclusivitat per a això. La majoria d’aquests procediments ja tenen sentència ferma i el volum ha disminuït considerablement. Aquí també es va llançar un missatge social claríssim que demostrava que aquestes són unes conductes inacceptables en un estat de dret i que serien perseguides.

Parlant d’anticorrupció, el Govern va crear la seva pròpia Oficina, fet que no sabem si va caure molt bé a la Fiscalia. Què us sembla que es pugui eliminar?

— Com a Fiscalia no en tenim una opinió. Qualsevol administració pública té dret a crear o suprimir els departaments que consideri. Nosaltres no ens podem pronunciar sobre això. Ara bé, la lluita contra la corrupció és una prioritat i, si hi ha Oficina Anticorrupció, col·laborarem en tot el que sigui possible.

De tota manera, l’Oficina ha permès alleugerir la feina de la Fiscalia?

— No ha afectat significativament. El que és rellevant de l’Oficina Anticorrupció és sobretot la detecció de conductes irregulars o de casos. Molts d’ells, si es detecten, passen a ser competència de la Fiscalia i dels jutjats. Pot haver-hi comportaments inapropiats o poc estètics que no tenen entitat suficient i que puguin quedar en sanció disciplinària o administrativa. Però són una minoria.

En matèria de Govern, un dels continguts de l’acord del PP i Vox és “perseguir la immigració il·legal”, sense esmentar-ne la protecció. Incrementarà això la vostra feina?

— Hi ha dos àmbits diferents. Per una banda, el d’estrangeria, que és de regulació estatal, al qual s’han d’atenir la Policia, la Guàrdia Civil i les policies locals. Per tant, nosaltres aquí no hi podem entrar. Pel que fa a l’altre àmbit, el de la delinqüència, evidentment la Fiscalia hi actua en contra, tant se val qui cometi els fets.

I l’àmbit de la protecció no entra aquí?

— La protecció de la Fiscalia és escassa perquè no tenim competències específiques en el cas de persones immigrants. És un tema de tipus social, que han de proveir les administracions públiques.

El PP i Vox també han acordat posar “tots els mitjans contra l’ocupació”. Quina magnitud real té, l’ocupació?

— És un problema com tants altres. És greu, sobretot, en casos que realment no són d’ocupació, sinó de violació de domicili. Quan hi ha una violació de domicili –entrada violenta dins la casa on viu algú–, la resposta dels cossos policials ha de ser immediata. Ara, els tràmits es poden demorar en cas d’usurpació, quan l’ocupació és d’immobles no habitats. Així, no s’actua de seguida, sinó que s’espera al procediment judicial.

Una altra qüestió que ha recuperat l’acord és el cas de les menors tutelades. Quina lliçó n’han extret, les administracions, de tot plegat?

— Hem d’aprendre, cadascun des de l’àmbit de la seva responsabilitat, que quan les administracions públiques assumeixen la responsabilitat sobre el menor, s’ha de garantir que estarà protegit.

Mentre feim aquesta entrevista continua el judici contra el jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subirán per investigar Bartomeu Cursach. Quina imatge dona això de la Fiscalia?

— L’existència d’un procediment judicial contra un jutge i un fiscal no és una bona imatge i no contribueix a la confiança dels ciutadans en l’administració de justícia.

En canvi, el fiscal Carrau ha quedat fora del procés, fet que han advertit els acusats. És perquè no estava en el xat de WhatsApp dels investigadors?

— Jo no puc contestar a això, perquè és un procediment obert. A més, ni tan sols és de la Fiscalia.

El judici contra Cursach sí que està tancat. Què pensau del fet que la Fiscalia retiràs la seva acusació, tot i les proves i testimonis presentats?

— He de dir el mateix. És un assumpte que ha duit la Fiscalia Anticorrupció de Madrid i per a aquestes preguntes us heu d’adreçar a ells.

Sense entrar en la matèria del procés: que is va semblar la imatge del fiscalTomás Herranz demanant perdó, entre plors, als acusats del cas Cursach?

— No és una imatge molt habitual en un judici, però no tenc res més a dir.