El judici al 'padrino' de la nit mallorquina comença amb sis absolucions

PalmaDe batiar una discoteca amb les seves inicials en daurat –BCM– a tenir un dels casos de corrupció més sonats de la història de les Balears amb el seu cognom, el cas Cursach. El capo, el padrino, el rei... Els malnoms grandiloqüents sempre han acompanyat el magnat de la nit mallorquina Bartomeu Cursach Mas, que aquest dilluns ha tornat als tribunals. Cursach ha estat una de les 23 persones –entre polítics, funcionaris, empresaris i policies– que s'ha assegut a una banqueta dels acusats cada vegada més buida. Només en la primera jornada de judici –que s'espera que duri fins l'abril del 2023–, l'Audiència de Palma ha acordat absoldre sis dels implicats, després que les acusacions –inclosa la Fiscalia– hagin retirat els càrrecs contra ells.

El que va arribar a ser pràcticament l'home més poderós de Mallorca, i no només pels seus milions, s'enfronta ara a una pena d'un any i mig de presó pels delictes de grup criminal i inductor del delicte de prevaricació administrativa continuada, per part de la Fiscalia. El cas Cursach va adoptar aquesta nomenclatura el 2013 arran d'una investigació per aclarir si s'havien manipulat oposicions de la Policia Local de Palma el 2012. Però va acabar derivant en una trama de guàrdies civils i policies nacionals que acusaven municipals d'extorsionar empresaris de la nit i comerços de Palma, tot amanit amb drogues i prostitutes com a moneda de canvi amb escenaris tan luxosos com l'emblemàtica discoteca Tito's.

Ara bé, el magnat ha arribat al judici amb una perspectiva més optimista del que esperava. A només una setmana del judici, l'1 de juny, el Ministeri Fiscal va presentar una modificació del seu escrit d'acusació, en el qual retirava els càrrecs a set persones i davallava a més de la meitat els anys de presó a la resta de processats. Un dels principals beneficiats va ser Cursach, que va passar d'una petició de pena de vuit anys i mig de presó a un i any i sis mesos. Amic de l'expresident balear Jaume Matas, protegit –segons la investigació judicial– de l'exdelegat del govern espanyol a les Balears i exconseller d'Interior, José María Rodríguez, i soci de l'aleshores executiu de Bancaja Ramón Rosselló, l'empresari sempre ha estat sota sospita de corrupteles.

En aquesta primera sessió de qüestions prèvies del cas Cursach s'ha confirmat la tendència marcada per les passades setmanes, en què han anat caient acusacions i penes de presó. Així, la jornada s'ha saldat amb la baixa de l'advocacia de la Comunitat Autònoma –que s'ha retirat del cas perquè no preveu prou sòlida la prova per mantenir l'acusació de prevaricació– i sis acusats menys. Es tracta del director de Tito's i BCM, Jaime Lladó; un treballador del grup Cursach, Arturo Segade; l'exdirectora general de Turisme del Govern Pilar Carbonell; l'exarquitecte de la Conselleria de Turisme Bernadí Seguí; l'exfuncionari Julián Garau –de l'Ajuntament de Palma– i l'expolicia Antoni Bergas.

L'imperi que va aixecar el magnat va acabar involucrant membres de la política i la policia, però abans va gaudir d'una època d'or. Cursach va iniciar el seu periple els anys setanta amb l'hotel Riu Palace de l'Arenal. A finals dels vuitanta va crear BCM, a Magaluf; entrats els noranta va comprar la discoteca Tito's, a Palma, i amb el nou mil·lenni va obrir el temple alemany a Mallorca: el Megapark. Però l'oci nocturn no li bastava i es llançà a obrir restaurants, com Asadito, i un gimnàs exclusiu, el MegaSport Centre. La seva xarxa empresarial, en el moment més àlgid, va arribar a tenir prop de 1.700 treballadors i un milió i mig de clients l'any. També va ser el màxim accionista del Reial Mallorca, amb un 43% del club els anys 2000, i propietari de l'Atlètic Balears, el 2011. Fins i tot va arribar a fundar una aerolínia, BCM Airlines, dedicada als vols xàrter turístics. Però només operà durant un any, el 1997, abans de fracassar.

Punt d'inflexió en la causa

Tot aquest conglomerat va començar a trontollar el 2017, arran de l'escàndol de corrupció. Aquell any va entrar a la presó per passar-hi 13 mesos. Cursach va aguantar fins al punt d'arribar a acorralar el fiscal i el jutge que l'investigaven, malgrat fins i tot una acusació d'homicidi que mai no s'ha arribat a demostrar. Una vegada més, Cursach va fer gala del seu poder paralitzant la causa en contra seu nou mesos després que s'obrís. La seva mà dreta, Tolo Sbert, que ara també s'enfonta a sis anys i mig de presó, va presentar una recusació contra el jutge que instruïa el cas, Manuel Penalva, i en va posar en dubte la imparcialitat, també la del fiscal, Miguel Ángel Subirán. Ambdós encara estan pendents de judici, atès que la causa contra ells s'ha reobert a només una setmana del macrojudici contra Cursach.

Precisament aquesta causa, encara oberta, ha motivat una de les advocades de l'acusació particular a sol·licitar aquest dilluns la nul·litat del procés judicial. La lletrada pretén que la causa torni a la fase d'instrucció i ha al·legat presumptes "trampes o irregularitats" durant la investigació del cas, les quals ha insinuat que tenen a veure amb "el principal acusat", és a dir, Cursach. De fet, aquest era un dels moviments més previsibles d'aquest matí, després de la darrera resolució del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), del 6 de juny, que va avivar encara més el foc. En una interlocutòria de més de 300 pàgines, el tribunal autonòmic va acordar finalment jutjar Penalva i Subiran per diversos delictes –que ja s'havien arxivat–, com ara els de coaccions i amenaces als acusats, i inducció a fals testimoni de testimonis protegits durant la investigació del cas Cursach.