El poder judicial vol fer justícia amb el català
D’aquí a un mes es presentarà la primera campanya per fomentar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia, una iniciativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en què participen altres entitats i parts representants del món judicial
PalmaA les Illes Balears, hi ha judicis que es fan en castellà malgrat que tots els que hi participin siguin catalanoparlants. De fet, la norma, la inèrcia, és que tothom parli en espanyol en l’àmbit judicial; el català hi és totalment “inexistent”, hi és “marginal”, “residual”. Ho expressen amb aquestes paraules diferents operadors jurídics que formen part de la taula de feina que prepara una campanya per promoure l’ús del català en aquest àmbit, una iniciativa que va néixer directament des del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), presidit per Carlos Gómez.
“El món judicial té pendent un procés de modernització. Els tribunals sempre hem anat algunes passes més enrere en termes lingüístics. Quan la gent ja utilitzava llengües romances, nosaltres encara usàvem el llatí. El nostre deute és posar-nos al dia”, diu Gómez. La campanya, que segons la previsió es presentarà d’aquí a poc més d’un mes, té diversos objectius que es promouran des de diferents perspectives: des d’una cartelleria que informi els ciutadans dels seus drets dins els espais jurídics, fins a oferir cursos de vocabulari específic en català, passant per fomentar que hi hagi més assignatures que es facin en català a la Universitat de les Illes Balears. “És una campanya en positiu, d’objectius concrets i realitzables”, opina el president del TSJIB. És també un principi per fer justícia a la llengua pròpia de les Illes Balears.
Una iniciativa conjunta
A la taula de feina hi participen diferents entitats i parts representants del món judicial. Hi són l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears (ICAIB), l’Il·lustre Col·legi de Procuradors de les Illes Balears, la Gerència Territorial de Justícia de les Illes Balears i, com a darrera incorporació, l’Il·lustre Col·legi Oficial de Graduats Socials de les Balears, a més de l’Obra Cultural Balear i la Direcció General de Política Lingüística. No és una taula tancada: “Estam oberts a totes les associacions i col·legis professionals relacionats amb el món del dret que s’hi vulguin afegir”, diu Margalida Victòria Crespí, jutgessa del Jutjat de Primera Instància 24 i representant del TSJIB en la campanya.
La fita és per celebrar: “Una de les coses més destacables que ha aconseguit aquesta iniciativa és que tots els representants dels diferents àmbits del món jurídic estam d’acord a arrancar la campanya. És remarcable que sigui una voluntat comuna”, considera el degà del Col·legi de Procuradors de les Illes Balears, Frederic Ruiz Galmés. Fa 14 anys que ocupa aquest càrrec i recorda que, en arribar-hi, ja va proposar fer totes les comunicacions oficials amb els dos idiomes cooficials de la comunitat autònoma. “Vaig introduir per primera vegada l’ús habitual del català en la part més institucional del col·legi”, explica, i assenyala que “sempre hi ha hagut una mancança quant a la normalització de la llengua catalana a la justícia”. “Nosaltres som els representants genuïns de les parts en un judici, i si alguna vol adreçar-se en català, som els primers que hem de fer les passes adequades perquè això pugui passar”, apunta Ruiz Galmés, que manifesta que “hi ha molt de camí per recórrer”.
Que en l’àmbit judicial no es xerri català ocorre per diversos motius. Un és la gran mobilitat que hi ha entre el funcionariat: molta gent ve de fora de les Balears i no coneix la llengua pròpia del territori (encara que també passa que hi ha gent del territori que no la parla). A més, tots els sistemes informàtics de gestió processal estan en castellà, cosa que fa gairebé impossible treballar en català. Existeix, també, un dilatat desconeixement del vocabulari jurídic específic, perquè la docència i els estudis solen ser en castellà. Així mateix, hi ha la falsa creença dels ciutadans que pensen que en un espai judicial no poden utilitzar el català. Tot això fa que el seu ús sigui pràcticament inexistent.
“La gent pensa que els pot passar alguna cosa dolenta si xerren en català en un lloc de l’administració jurídica estatal. Això és culpa nostra, és la imatge que hem donat”, diu Crespí. Aquesta campanya intentarà remeiar-ho. “Un dels objectius és que els ciutadans sàpiguen que tenen el dret a emprar la seva llengua, també, en l’administració judicial”, exposa la jutgessa Crespí, que assegura que “ara mateix és pràcticament inviable que el català estigui en una situació de normalitat en els espais judicials”.
Col·locar cartelleria als jutjats i a l’ICAIB , com es va fer a Catalunya; estudiar la viabilitat d’incorporar tècnics lingüístics als jutjats; impulsar l’oferta de cursos de formació de llengua catalana destinats al personal del servei de Justícia, i en especial de llenguatge d’especialitat; difondre un servei de consultes terminològiques i d’altres eines lingüístiques; intentar implantar un sistema de traducció automàtica català-castellà que agiliti les tasques de traducció de documents escrits i reforçar, així, el servei de traducció... totes aquestes són algunes de les propostes sobre les quals treballa el grup de feina. Per aconseguir-ne algunes, però, és necessari el suport del Ministeri de Justícia, ja que és qui té les competències en aquest àmbit. Això fa que els funcionaris siguin estatals i que no se’ls pugui exigir cap títol de català, com passa en altres sectors públics (encara que funcioni d’aquella manera).
“El dret ens ensenya que és molt més adient la gestió amb qui tens més a prop que no si tens el Ministeri com a interlocutor”, diu el degà de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors, des d’on sempre han advocat per “una transferència de competències, sempre que estiguin ben dotades”, perquè el tracte i la gestió serien més positius. Assegura que “ho demostra el funcionament de la Justícia en comunitats autònomes que sí que tenen assumides les competències d’aquesta administració.
Una paradoxa
La directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, considera que és una paradoxa que “l’administració que se suposa que vetlla pels drets dels ciutadans sigui un dels llocs on menys es garanteixen els drets lingüístics”. Per això, valora positivament la campanya i la “voluntat conjunta de fer feina per crear ambients favorables a l’ús de la llengua catalana”. Segons el seu parer, “no es pot demanar als ciutadans que siguin herois i que exerceixin els seus drets lingüístics si l’entorn els és hostil”. Per això, la campanya també estarà enfocada a la sensibilització de tots els treballadors d’aquesta administració, siguin d’on siguin.
A més, Defior considera que és molt positiu comptar amb la implicació de molts dels sectors que conformen el món judicial, així com que la iniciativa hagi arribat des de dins:“No és que algú de fora hagi insistit a fer aquesta campanya. Ha estat una iniciativa pròpia, i això és importantíssim perquè una cosa sigui benvinguda i entesa”. També diu que, com que el català està tan arraconat, “tot seran guanys”.
El president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Josep de Luis, que és advocat, considera que aquesta voluntat del TSJIB és una fita “històrica”: “No deixa de ser peculiar parlar de fites històriques en aquestes altures en termes de normalització lingüística, però en aquest cas ho és. El món judicial és un dels que ofereix més possibilitats de millora perquè, en aquest sentit, estava molt endarrerit”. Des de l’OCB consideren que el seu paper serà el de sempre, “facilitar que aquestes iniciatives tirin endavant”. Estirar quan convingui i empènyer quan toqui. A més, l’ús del català en l’administració judicial està emparat pel marc legal de l’estat espanyol.
“Escriure en català vol dir problemes”
La jutgessa Crespí és una les úniques que, per norma, fa les sentències en català. Confessa que, en ocasions, “això vol dir problemes”, perquè les traduccions “són molt lentes”. Això provoca que alguns advocats s’enfadin: “Jo ho entenc, que s’enfadin. Una cosa que podries arreglar ràpid queda oberta molts mesos més perquè no t’arriba la traducció de la sentència”, apunta la jutgessa. Com que la Justícia depèn del Ministeri, ha de ser des de Madrid que decideixin incrementar el nombre de traductors. “M’agradaria que la gent entengués que no faig feina amb la meva llengua per molestar ningú, sinó perquè em sembla el més normal del món fer-ho”, diu la jutgessa.
Els participants de la taula de treball estan engrescats amb aquesta campanya. Gómez, el president del TSJIB, diu que no espera que “hi hagi reaccions negatives”: “El que oferim amb aquesta campanya és un plus. Això no va en contra de ningú. Evidentment, tampoc de l’ús del castellà, que és una llengua cooficial en l’àmbit social i legal”. La campanya cerca aconseguir que tothom pugui xerrar la seva llengua amb llibertat.
La majoria d’assignatures del grau de Dret s’imparteixen en castellà, un fet que es repeteix des de fa anys. De fet, encara ara:fa poques setmanes, un estudi de la Plataforma per la Llengua concloïa que només el 17,1% de les classes que s’imparteixen en aquests estudis a la UIB es fan amb la llengua pròpia. “Si t’ensenyen els conceptes en castellà, exercir en català implica un esforç molt gran. Canviar el xip costa molt”, explica la jutgessa Margalida Victòria Crespí.
A això encara s’hi afegeix que molts dels operadors jurídics varen rebre l’educació primària en castellà, i són gent que ha estat educada en aquesta llengua. La professionalització en català no ha arribat al món judicial. “Com es diu ‘allanamiento de morada’ en català? Hi ha molta gent que no ho sap perquè no estam acostumats a sentir en català el vocabulari jurídic.
Per tant, la inèrcia és exercir en castellà”, continua la jutgessa. Des de la Direcció General de Política Lingüística, Beatriu Defior assegura que una línia de feina que han previst és “millorar la presència del català en la formació inicial dels professionals que han d’exercir en l’àmbit judicial”.
