“Ara, la meva il·lusió és aixecar-me i fer-me un suc”

Ara em trob en un punt d’inflexió. Després de tenir una rutina durant el confinament, ara és moment de recapitular i tornar a zero. Fa uns deu dies que he tornat a Barcelona i és moment de readaptació. En general, no solc tenir una estructura gaire clara en el dia a dia, però el que sí que faig sempre quan m’aixec és posar música amb un altaveu que sona ben fort i me’n vaig a dutxar. Després berén. M’he comprat una liquadora i, ara, la meva il·lusió és aixecar-me i fer-me un suc. No bec cafè perquè no m’agrada ni n’he begut mai. Així que funcion a costa de sucs i tes.

Els vespres, si no llegesc, escolt música i intent que sigui un disc sencer: no anar pegant bots, sinó que començ amb la primera cançó i acab amb la darrera. Així tenc la sensació d’ordre i que he fet una cosa i l’he acabada. Té molta coherència i, personalment, m’ajuda a entendre com pensa l’artista. Així com planteja l’ordre de les cançons o la història des del punt de vista conceptual i global dona molta informació. Ara estic escoltant la discografia de Joni Mitchell; m’està donant molta pau aquesta dona.

Aquest dilluns, com que arriben de Mallorca les meves companyes de pis -fins ara he estat tota sola i n’he fet de les meves- m’agradaria posar-me a fons i ordenar-ho tot abans per deixar-ho ben polit. Arriben al migdia i després segurament estaré amb elles i cantaré l’horabaixa. Dimarts dematí començ el meu postgrau de cant, a Gràcia, i faré classes els dijous al matí també. Bàsicament és un curs de preparació per a uns exàmens que he de fer al juny. Estic bastant encuriosida per saber de què anirà. La setmana passada vaig fer l’exposició oral del meu Treball Final de Grau (TFG) i vaig acabar la meva etapa acadèmica reglada. Per mi, ara tot és bastant nou.

A més, entre dilluns o dimarts aniré a veure el meu germà petit, que fa els anys diumenge. Llavors anirem a sopar amb en Martí, el meu germà gran, que també viu a Barcelona, i farem un poc de pinya familiar. Tenc molta sort de tenir-los a tots dos aquí.

També m’he apuntat a ioga amb un pla que hi puc anar cada dia de la setmana si vull. La veritat és que necessit tenir un espai per poder estirar el cos, perquè al final m’acab trobant malament si no em moc. Estar en forma em va molt bé. Durant el confinament vaig deixar d’estar en forma vocalment i ho vaig notar quan vaig fer el primer concert. Però és important estar-ho també físicament.

Un dia de la setmana, encara no sé quin, vull anar a veure el parc de la Ciutadella. Tot i que faci cinc anys que visc a Barcelona, no hi he anat mai. Veig fotos per Instagram d’aquest parc i me l’imagín amb una font i la gent a la gespa, tocant la guitarra. Em fa ganes contrastar la realitat amb la idea que en tenc al cap. A banda d’això, tenc assajos per a un concert que he de fer més endavant a Barcelona i segurament els faré divendres i dissabte.