Quan Juníper Serra aturà els russos

PalmaMolt abans que Clint Eastwood –el dur policia de San Francisco Harry Callahan– fos batle de Carmel, la ciutat dels Estats Units on és enterrat el nostre Juníper Serra (1713-1784), l’Espanya de Carles III s’inquietava per l’avanç dels russos per la costa del Pacífic des d’Alaska. Per aquesta raó, es decidí l’ocupació efectiva de l’Alta Califòrnia, fent servir el franciscà de Petra –amb acompanyament militar– com a eina. Encara un altre mallorquí, Joan Pérez, aportaria a l’avanç hispànic una base, Nutka (Canadà), als límits entre els dos imperis. No seria fins als nostres temps quan un tercer illenc, el diplomàtic Jorge Dezcallar, signaria la pau amb Rússia –un país ara tristament d’actualitat– per un d’aquells enfrontaments entre tots dos estats.

Som a la segona meitat del segle XVIII. El monarca espanyol amb més bona fama –abans de l’emèrit en el seu moment–, Carles III, ha succeït el 1769 el seu germanastre Ferran VI i, a diferència d’aquest, amb fama de pacífic, vol que Espanya torni a comptar en el panorama internacional. En aquell temps d’agitades aliances, que es feien i es desfeien amb certa facilitat, això significava anar a la guerra contra qualcú. 

Allò habitual era enfrontar-se als britànics –la ‘pèrfida Albió’–, però en aquest cas comparegué un segon rival, un tant insòlit: la Rússia de Caterina la Gran, aleshores en expansió. “Les expedicions russes al nord del Pacífic”, explica l’especialista en Història Moderna Eduardo Pascual, “havien aconseguit establir diversos assentaments de caçadors siberians a Alaska”. L’ambaixador espanyol a Sant Petersburg, el marquès d’Almodóvar, havia remès a Madrid uns informes inquietants. “El 1768, els russos ja tenien operacions a la costa nord-oest d’Amèrica”.

La guerra dels 200 anys

Ja en temps de Pere III, el marit de Caterina, a qui aquesta destronaria, “un grup de paranyers russos”, que –relata Jorge Dezcallar a les seves memòries, El anticuario de Teherán– baixaven des d’Alaska per la costa del Pacífic amb l’objectiu de “fundar una factoria” al que avui és San Francisco, “es toparen a mig camí amb una patrulla espanyola”, amb alguns morts. El tsar, “per venjar l’afronta rebuda, va decidir declarar la guerra a Espanya”, que “no va tenir efectes pràctics”, ja que tot d’una esclatava un conflicte molt més gros, la guerra dels Set Anys (1756-1763), i el 1762, a més, Pere deixava de ser tsar.

La sorpresa majúscula se la va endur el diplomàtic mallorquí quan, en ser alt càrrec del Ministeri d’Assumptes Exteriors a les ordres de Javier Solana, a començament dels anys noranta, l’ambaixador rus del moment li va comunicar que mai no s’havia signat l’armistici a aquella declaració del tsar Pere i, per tant, Espanya i Rússia estaven en guerra, així que Dezcallar li demanà “qui guanya”. Però ni l’ambaixador ni el ministre s’ho varen prendre amb tant de sentit de l’humor, així que fou necessari un intercanvi de documents per posar fi oficialment a aquell episodi. 

Quant a aquella amenaça que suposava el 1768 l’avanç dels russos, assenyala Pascual, “la corona espanyola va emetre” una reial ordre per la qual es dictava “l’ocupació immediata de l’Alta Califòrnia” –o Nova Califòrnia, prolongació cap al nord de la península ja conquerida. Era territori hispànic, com la resta del continent, però només en teoria. I es va fer servir ‘la creu i l’espasa’ –així es titula una biografia de Juníper Serra escrita per George Whitting– amb missioners franciscans –ja que els jesuïtes, el cos d’elit de l’Església, havien estat expulsats el 1767 per Carles III– i amb forces armades, les relacions entre els quals no sempre foren harmòniques.  

Segons relata l’especialista en l’aventura juniperiana Bartomeu Font, l’enviat de la corona José de Gálvez “es va reunir” amb el franciscà de Petra “en un palauet i li va revelar el projecte de conquesta de la Nova Califòrnia, i li demanà col·laboració per fer-la possible. El rei Carles III la decretava per anticipar-se als russos en l’ocupació” del port del futur San Francisco. 

Com és sabut, el mallorquí va complir la missió encomanada, auxiliat per altres franciscans illencs, en establir-hi una successió de fundacions, que afirmaven la presència espanyola al que ara són els Estats Units. L’estiu del 1776, pràcticament coincidint amb la declaració d’independència del 4 de juliol a les colònies britàniques, un contingent d’expedicionaris, entre els quals hi havia el també franciscà mallorquí Francesc Palou, prenia possessió de l’espai cobejat pels russos, l’actual ciutat de San Francisco.   

L’historiador de la navegació José María Madueño anota que la participació d’un altre mallorquí, l’oficial de l’armada Joan Pérez (1735-1775), “fou fonamental per a la consolidació de la presència espanyola en el que es coneixeria com a Alta Califòrnia”. A més de col·laborar amb l’expedició de Juníper Serra, el 1773 el virrei “li ordenava elaborar un pla per avançar els descobriments de les costes situades al nord del port de Monterrey, ja que aquesta zona del litoral l’estaven visitant els russos des de la península de Kamtxatka (Sibèria), amb la consegüent alarma de Carles III i els seus ministres”. Havia de “comprovar si els russos s’havien establert en aquells remots paratges”.  

Comerç de Menorca amb Odessa

Amb la presència a bord d’un altre franciscà mallorquí, Joan Crespí, el 1774 l’expedició de Pérez va explorar “el que avui és la frontera entre Alaska i la Columbia Britànica canadenca”, i va arribar a Nutka, a l’actual Canadà, on s’establiria una base espanyola. Havia aconseguit el seu objectiu de “certificar que, fins als 55 graus, no hi havia russos a la costa”, assenyala Joaquín Collado, de la Societat Geogràfica Espanyola. Un altre oficial de l’armada mallorquí, Felip Bauzà, visità Nutka el 1791.

Aquella rivalitat entre Espanya i Rússia al Nou Món tingué reflex en el vell. El 1770, afegeix Eduardo Pascual, “l’espionatge a la Menorca britànica informà Madrid de l’arribada a Maó de quatre regiments de tropes russes”. Per la crònica de Guillem Terrassa sabem que “es va témer a Mallorca la invasió dels russos i manà Sa Majestat que es posàs l’illa en estat de millor defensa”, per la qual cosa, diu Pascual, arribaren tropes de reforç: “els baluards foren reparats i esbucats tres convents de religiosos i diverses cases annexes a la murada segons les regles de fortificació”, a més de formar-se una milícia urbana per a la defensa. “L’Ajuntament de Palma inicià els preparatius preventius d’aprovisionament en cas de guerra, recollint informació sobre la carn disponible a l’illa per alimentar la població”. Per sort, res d’allò no fou necessari.

L’any anterior, havia fet escala al port de Maó una esquadra russa, amb 367 mariners malalts d’escorbut, dels quals en moriren uns dos-cents. Andrei Spiridov, de denou anys, fill de l’almirall, fou inhumat a l’església de Sant Nicolau, on encara avui la inscripció de la seva tomba “pregona les gestes de Caterina”. En veure que Menorca era a punt de tornar a mans dels espanyols –cosa que va passar el 1782–, els britànics oferiren la seva possessió, a canvi de l’ajuda contra els rebels nord-americans, a la tsarina, que no ho va acceptar. Però durant el domini britànic, segons l’historiador Miquel Àngel Casasnoves, els menorquins comerciaren amb els ports d’Odessa, a Ucraïna, i de Tangarog, a Rússia. 

L’aventura russa a Amèrica es tancà el 1867, quan Alaska fou venuda als ja independents Estats Units per 7,3 milions de dòlars, una transacció de la qual, probablement, els russos s’hauran penedit tota la vida –i més amb la ‘febre de l’or’ de finals del XIX. Ja no hi hauria més enfrontaments amb Espanya, llevat de la División Azul enviada per Franco a combatre al costat dels nazis a la Unió Soviètica, de la qual formaven part uns 700 illencs, segons l’historiador militar Juan José Negreira.  

“Els nord-americans”, afirma Dezcallar, “mai agrairan prou” a Serra i al llavors governador Portolá “que els donassin la costa del Pacífic. Si no fos per ells, els russos s’haurien establert a San Francisco i no crec que haguessin abandonat Califòrnia amb la facilitat amb la quan vengueren Alaska”. Mai se sap...