Justícia alimentària i energètica
Fem un repàs a la situació del camp illenc
Miquel Canals Gomila
Ha mort a 100 anys un dels precursors de l’excursionisme a Mallorca
L’escrit de Miquel Raió sobre Miquel Canals Gomila a Fora Vila és entranyable. La desaparició d’aquest home, testimoni de la creació de l’excursionisme a Mallorca des dels temps pioners del Grup Excursionista del Foment de Turisme de Mallorca, posa en relleu la seva personalitat i la seva estimació insubornable per les muntanyes de Mallorca. Nascut el 1922, enguany havia fet 100 anys. El 1973 va ser un dels fundadors del Grup Excursionista de Mallorca (GEM). Les seves fotografies són excel·lents i constitueixen un document gràfic de primera importància per conèixer la història del paisatge de la serra de Tramuntana. El 1993 en va publicar una selecció en el llibre Mallorca, paisatge i poesia. En Miquel Canals ha deixat tot un llegat d’estimació al país i a les seves muntanyes.
La cistella de la compra
La ministra Yolanda Díaz demana que es limiti el preu dels aliments
Les declaracions de Yolanda Díaz en què demana una limitació dels preus dels aliments més bàsics han generat debat i des del moviment pagès organitzat han estat contestades. Per mi, el més destacable de tot és la consideració de l’alimentació com un fet social que no es pot deixar tan sols a l’arbitri d’allò que en diuen lliure mercat i que, moltes vegades, és pura especulació. M’ha sorprès sentir crítiques a aquestes declaracions en el sentit de dir que interferir en els mercats alimentaris és de dubtosa legalitat. Hi ha una part de la classe política que no vol veure la realitat que fa estona tothom sap: mentre regeixi en exclusiva el mercat, no s’anirà cap a un sistema alimentari just, no s’evitarà el canvi climàtic i no es redreçarà un sistema energètic que fa aigua.
Un problema complex
La seguretat alimentària és un dret humà i s’ha de tractar de manera global
Actuar davant un problema que afecta els ciutadans no tan sols és legal, sinó que és un deure. Evidentment, la manera de dur justícia al sistema alimentari és començar pels fonaments i assegurar que la producció d’aliments sigui viable i sostenible, tant en un sentit econòmic com ambiental. Per tant, no hi ha d’haver cap aliment, com estableix la llei de la cadena alimentària, que es vengui per davall dels costos de producció. A partir d’aquí, es pot veure què passa a cada una de les baules de la cadena alimentària. La seguretat alimentària és un dret humà i, com a tal, s’ha de tractar en la seva globalitat, tenint en compte els productors, els transformadors, els comercialitzadors i els consumidors.
Si els costos pugen, el preu també
Cal no oblidar la importància de l’especulació sistèmica sobre els preus
És evident que si els costos de producció pugen, els preus de venda minorista també ho hauran de fer. Una altra cosa seria injusta. Per tant, el bessó del tema no és tant una actuació sobre el preu de venda final com actuar sobre les causes que disparen cap amunt els costos de producció dels aliments. I, en segon terme, aconseguir que els majors costos es distribueixin de manera equilibrada i no tan sols sobre els dos extrems: productors i consumidors. El problema és que actuar en aquest sentit no és senzill, perquè el moment de la geopolítica mundial no ho posa fàcil i, d’altra banda, perquè hi ha aspectes estratègics del comerç alimentari mundial controlats per un grapat de grans corporacions. S’ha de tenir en compte la importància de l’especulació sistèmica sobre els preus dels aliments i l’efecte desorganitzador d’un sistema energètic que es mou al marge de l’interès públic. Ara bé, esperar que els problemes s’arreglaran per ells tots sols és una ingenuïtat.
Alimentació i energia
No es donen alternatives per reduir la dependència energètica europea
Mentre el preu de l’energia se’n va pels niguls, com un coet, en un procés que va començar abans de la guerra, el preu dels aliments ha seguit una evolució més moderada. Una part dels majors costos no han estat retribuïts als productors o els han absorbit altres parts de la cadena alimentària, a l’espera d’una baixada dels preus de l’energia. La Unió Europea ha anunciat mesures, però van a recer dels interessos del càrtel d’empreses que controla el sector. Més encara, s’està utilitzant l’emergència energètica per deixar a un costat la lluita contra el canvi climàtic i impulsar aspectes d’un model energètic altament contaminant i perillós (carbó, nuclears...). Per ara no s’ha plantejat una opció que redueixi la dependència energètica europea amb criteris de sostenibilitat ambiental. Hi ha por de trepitjar ulls de poll.