La justícia inicia una campanya perquè xerrar en català a l'administració no sigui "un acte heroic"

Palma'La justícia, també en català' és la campanya que diverses administracions locals i estatals han posat en marxa perquè la llengua catalana deixi de ser residual a l'administració judicial. El Tribunal Superior de Justícia, el Govern balear, el Ministeri de Justícia, el Col·legi d'Advocats, el Col·legi de Procuradors de les Illes Balears, el Col·legi de Graduats Socials, el Col·legi de Registradors, el Col·legi Notarial i l'Obra Cultural Balear són els organismes que han promogut la iniciativa.

Durant la presentació de la campanya d'aquest dijous horabaixa a la seu del TSJIB, el seu president, Carlos Gómez, ha reivindicat que exercir els drets lingüístics i fer servir el català a l'administració "no pot ser un acte heroic, sinó un acte de normalitat" i que qui ho vulgui fer "ho ha de poder fer amb tota seguretat judicial". La iniciativa ja ha impulsat quatre actuacions concretes: la posada en marxa d'una pàgina web (justiciaencatalà.illesbalears.cat), la reedició del vocabulari de dret, i la publicació d'un cartell informatiu per a treballadors i ciutadans en general i d'un díptic informatiu.

"Ens trobam en un moment històric", ha celebrat el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company. "Cal garantir el dret dels ciutadans a utilitzar la llengua pròpia de les Balears davant qualsevol administració", ha advertit el membre del Govern. Company ha explicat que la campanya té un pla d'actuacions que marquen els objectius i les iniciatives que es plantegen com a punt de partida i que marcaran el camí cap a l'objectiu final: "Incrementar l'ús del català a l'administració de justícia".

Per part seva, el president de l'OCB –i també misser–, Josep de Luis, ha afirmat que la campanya el fa estar "especialment orgullós". La realitat que viu el català en la justícia té una visió negativa: "Que el món de la justícia ha estat tradicionalment resistent a la llengua catalana". Però també una de positiva: "Hi ha moltes oportunitats de millora. Tots estam compromesos i aquesta campanya és la primera passa", ha destacat. Així mateix, la presidenta del Col·legi Oficial de Graduats Socials, Apol·lònia Julià, ha insistit que és importat que tant els operadors jurídics com els ciutadans "es puguin expressar en català no només de manera verbal, sinó també escrita".

Sense estadístiques

En aquest sentit, la jutgessa del Jutjat de Primera Instància número 24 de Palma i membre de l'equip que ha treballat en la campanya, Victòria Crespí, apunta que "dels 150 jutges que hi ha aproximadament a les Balears, només n'hi ha dos que fan les sentències en català per sistema". Aquests són ella i Biel Fiol, que és el president de la Sala Contenciosa del TSJIB. No obstant això, no hi ha estadístiques que comparin el nombre de sentències fetes en català i en castellà, fet contra el qual també vol lluitar la iniciativa.

"Quan el president del TSJIB, Carlos Gómez, va accedir-ne a la presidència l'any passat, una de les primeres coses que va fer va ser plantejar reunions amb la Direcció General de Política Lingüística i amb l'OCB", ha explicat Crespí en declaracions a l'ARA Balears. Gómez va pensar en ella des d'un primer moment per la seva implicació en aquesta qüestió. "No s'havia fet mai res similar i és molt necessari", assenyala.

Quant a la tendència que es percep que té la població d'adreçar-se a l'administració de justícia en castellà, la jutgessa manifesta que "hi ha un cert desconeixement, perquè la justícia es percep com una cosa llunyana", però també "la gent pensa que li pot passar una cosa dolenta pel fet de xerrar en català". Pel que fa als treballadors, ha recordat que "la formació jurídica a les universitats es fa eminentment en castellà" i això fa que "emprar el català amb normalitat requereixi una feina que no tothom té temps ni ganes de fer", lamenta.