La justícia és lenta… i a Ciutadella més

CiutadellaCiutadella arrossega dos casos de corrupció política de l’època Matas sense resoldre. Els presumptes actes il·lícits comesos entre 2005 i 2007 pel govern municipal del PP, que lideraven el llavors batle Llorenç Brondo i l’exdiputat, exconseller i expresident del partit Avel·lí Casasnovas, encara esperen ser jutjats, gairebé 20 anys després que es cometessin.

En canvi, les altres desenes de causes de corrupció d’aquells mateixos anys a les Illes (Cavallistes, Andratx, Bitel, Over, Palma Arena, Voltor, Cursach, Picnic, Contractes, Ibatur…) ja han estat jutjades. Fins i tot el cas Peatge, el darrer contra l’antiga cúpula d’Unió Mallorquina, va anar a judici el 2022. A Ciutadella, això no obstant, tot i l’evidència d’algunes proves, no s’ha pogut asseure cap dels presumptes implicats a la banqueta dels acusats.

La Fiscalia Anticorrupció, amb Pedro Horrach al capdavant del cas, posà en marxa el 2011 l’anomenada operació Xoriguer. Irrompé a l’Ajuntament de Ciutadella, en detingué els màxims responsables tècnics i polítics i feu el mateix amb els principals empresaris implicats en el falsejament d’una trentena de contractes de l’àrea de Turisme (Citur). Ara, 13 anys després, 12 jutges han passat pel jutjat número 2 que instrueix la causa, que encara està pendent de tancar-se. Hi ha recursos a l’Audiència esperant des de fa anys a ser contestats i alguns dels testimonis i investigats ja són morts.

El mateix passa amb l’operació Pomada (cas Nerer), impulsada també pel fiscal Horrach el 2016, deu anys després de les permutes urbanístiques, contràries a l’interès general, que s’investiguen i que haurien fet perdre a l’Ajuntament prop de tres milions d’euros. La instrucció continua oberta, tot i que les darreres diligències es remunten al 2021, mesos abans que entràs l’actual titular del jutjat número 2 de la ciutat, Maria del Mar Jaume, qui encara no ha dictat cap resolució al respecte.

Els advocats de la defensa invoquen la prescripció dels suposats delictes i parlen de dilacions indegudes de l’Administració de Justícia. El misser municipal Francesc Marquès, que n’assumeix l’acusació particular, ha demanat que es doni un nou impuls judicial al cas, però encara res no s’ha mogut.

Una sola d’aquestes dues causes de presumpta corrupció política, que instrueix el mateix jutjat, acumula més de 25.000 folis. Massa feina per a una jutgessa novella, amb dos anys d’experiència en el càrrec, que també ha d’atendre a la vegada l’únic jutjat de Violència contra la Dona de tot Ciutadella. Haver de treure la feina de cada dia li impedeix prioritzar assumptes pendents tan complexos com mediàtics. I més si sap que abans d’un any haurà de cercar una altra destinació, si és que vol continuar amb la seva carrera professional i convertir-se en magistrada.

Carles Dubón, antic degà dels missers de la ciutat, atribueix aquests retards al fet que Ciutadella sigui l’únic dels sis partits judicials de les Balears que no és servit per magistrats. “Els jutges venen destinats aquí després de les pràctiques i, en fer-hi un any o ascendir a magistrats, se’n van. Si fossin magistrats, és de suposar que no passaria tant”, observa.

El darrer exemple és el de Juan Pablo Molina, qui entrà a dirigir el jutjat número 1 de Ciutadella a final del 2020. Complerts els tres anys preceptius com a jutge, per fer de magistrat ha hagut de traslladar-se al jutjat número 19 de Palma. “Si s’hagués pogut fer magistrat aquí, possiblement no se n’hauria anat, perquè s’hi trobava a gust”, diu el degà del partit judicial de Ciutadella, Sergio Martínez. Des de fa uns mesos, la plaça continua vacant. També la que ocupava la lletrada del número 2. “I a Maria del Mar Jaume (la jutgessa) li passarà en breu el mateix. Tot just quan pugui ascendir, marxarà”, afegeix.

El degà de Ciutadella ha transmès al Tribunal Superior de Justícia la seva “preocupació” per aquest fet. Sergio Martínez demana que, com passa a la resta de partits judicials de les Illes, “a Ciutadella també es puguin transformar les places de jutge en magistrat”.

Tot i que és el partit judicial amb menor nombre de jutjats de Primera Instància i Instrucció –dos–, la necessitat d’estabilitzar les plantilles per no retardar encara més la resolució dels casos ho justifica. De fet, el de Ciutadella està notant més que cap altre l’augment de la litigiositat derivat del retorn de l’activitat social i econòmica després de la pandèmia.

Els jutjats de Ciutadella van tancar el 2022 amb un 70,2% més de causes penals pendents respecte de com van començar aquell any i amb un increment d’un 41,4% d’assumptes en l’ordre civil. Unes xifres només equiparables a les de Manacor (entre un 25% i un 75% d’augment) i Maó, que tancà exercici amb un 69% més d’assumptes civils i un 40% de penals. A Inca, Palma i Eivissa el creixement no ha estat tan significatiu.

A diferència de Ciutadella, Maó sí que té places de magistrat, tot i que només disposa d’un jutjat més. María Belén Velázquez, qui havia instruït anys enrere els casos Nerer i Citur a Ciutadella com a jutgessa, es traslladà a Maó el 2018 per poder ascendir a magistrada i, des de llavors, dirigeix el jutjat número 2 dels tres que hi ha al Llevant de Menorca.

L’única plaça estable als jutjats de Ciutadella és la que ocupa el degà, titular del Jutjat Social de Menorca, l’únic de la ciutat amb categoria de magistrat. Sergio Martínez és al càrrec des de 2005, ara fa ja 19 anys. Per contra, cap dels jutges de primera instància hi ha fet més de tres anys. “Açò fa que les instruccions llargues passin d’un jutge a l’altre i no s’acabin de resoldre mai”, lamenta Martínez, qui avisa que la manca d’estabilitat no és exclusiva dels jutges: “Tot i les mesures que s’han pres darrerament a favor de l’estabilització de les plantilles, també afecta els funcionaris i els mateixos fiscals”. De fet, el representant del Ministeri Públic que ara té assignat el jutjat número 2 de Ciutadella, on s’instrueixen els casos de corrupció, ha pres possessió de la seva plaça fa pocs mesos i encara no ha tingut temps d’aterrar i posar-se al dia sobre causes com aquestes.

Un greuge afegit al de la insularitat

“Les places aquí a Menorca són poc atractives i acaben resultant molt interines”, diu Martínez, qui posa l’accent en la necessitat de “reforçar-les amb un major complement de residència per la insularitat”. Està segur que “ajudaria a quedar-hi a molts professionals que venen de fora”. El fet que aquest plus a les Canàries sigui quasi sis vegades més alt que a les Balears també desincentiva el personal, “i més tenint en compte les difícils comunicacions que hi ha per sortir de l’illa a l’hivern”.

Un funcionari de Justícia del Registre Civil rebia, el 2021, un complement mensual (indemnització per residència) d’111,18 euros per treballar a Menorca o a Eivissa, i de 100,42 si ho feia a Mallorca. Però ser destinat a les Canàries es compensa amb 187,37 euros mensuals a Tenerife i Gran Canària, i amb 609,22 euros a qualsevol altra illa de l’arxipèlag, més uns altres 41 euros per cada trienni d’antiguitat que acumuli al lloc de treball. A les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, el plus puja encara més, fins als 952,10 euros mensuals, a més de 58 per cada trienni.

Arxius als lavabos i goteres

Tampoc les instal·lacions judicials de Ciutadella són prou adients per treballar-hi. Fa ja més de 20 anys que la memòria judicial del Tribunal Superior avisa de l’“obsolescència generalitzada” que pateix l’edifici, de 850 metres quadrats, que acull els dos jutjats d’Instrucció. Hi ha deficiències i barreres arquitectòniques que no garanteixen la mobilitat de les persones amb discapacitat, i una greu manca d’espai que es fa més que evident al jutjat número 2, habilitat en un antic pis de la planta superior. El despatx del jutge no té més de 10 m2 i els expedients s’han arribat a arxivar durant molts anys al trespol dels lavabos, “perquè no hi havia cap altra opció. Ara, per sort, tot s’ha anat digitalitzant i la situació ja no és tan cridanera”.

Sigui com sigui, el degà veu patent un any més “la necessitat de reagrupar tots els òrgans judicials en un sol edifici”, ja que el jutjat Social ocupa des de la seva creació el 2001 la planta superior de l’antiga seu de Correus a la plaça del Born. “I també aquí tenim problemes. L’aigua es filtra quan plou i tenim goteres, cosa que ens obliga a posar poals a terra per evitar que el personal o els usuaris puguin relliscar”. La Gerència Territorial de Justícia ja ha estat informada i s’espera que prest es posi d’acord amb l’Ajuntament, propietari de l’edifici, per tal de solucionar aquestes deficiències.

La solució definitiva vindrà amb la construcció del futur Palau Judicial que el Ministeri s’ha compromès a aixecar al solar de 6.583 m2 que el Consistori ha cedit a la zona de Santa Rita. L’Estat hi invertirà 12,3 milions d’euros en els propers cinc anys per fer-lo realitat. L’espai serà més confortable i adequat, però, si res no canvia, els despatxos continuaran canviant de jutge cada dos anys.