MADRID"Totes les carències a les quals s'ha fet referència [a la sentència] condueixen a estimar que ens trobem davant una situació de risc rellevant per a la integritat física i moral dels menors en la mesura que no consta que ningú se'n fes càrrec un cop repatriats al seu país d'origen, cosa que determinaria que els joves es trobaven en una situació d'abandonament o desemparats". Així de contundents són algunes de les conclusions de les dues sentències que un jutge d'instrucció de Ceuta ha dictat sobre l'expulsió de 20 menors de la ciutat autònoma al Marroc, l'agost passat, i a les quals ha tingut accés l'ARA. Els joves formaven part dels milers d'adolescents que a mitjans de maig de l'any passat van entrar a Ceuta, 800 dels quals es van quedar a la ciutat autònoma i van ser posteriorment expulsats a través d'una operació liderada per la Delegació del govern central a la ciutat, sota la tutela del ministeri de l'Interior i de bracet del govern autonòmic.
A les sentències, el magistrat assenyala que durant la repatriació dels joves "es van ometre tots [els tràmits]". "Ni ha existit incoació de procediment, ni petició d'informes, ni fase d'al·legacions, ni tràmit d'audiència, ni fase de prova, ni tan sols resolució acordant la repatriació dels menors, és a dir, no existeix cap traça d'expedient de repatriació", es recull a les sentències, avançades aquest dijous per Eldiario.es. Aquestes conclusions contrasten amb les del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que a l'agost defensava que l'operatiu tenia com a màxima prioritat "l'interès superior del menor i la integritat moral" i el qualificava de "retorn assistit" i no d'expulsió. Per tot això, el jutge exigeix al govern espanyol que adopti les "mesures necessàries" per fer tornar els menors. L'executiu espanyol, de moment, ha tirat pilotes fora i s'ha cenyit en dir que "estudiaran la sentència" per determinar quina és la seva posició, ha dit la portaveu Isabel Rodríguez, aquest divendres després del consell de ministres extraordinari.
L'escrit afegeix que la inexistència d'un procediment va provocar que no es produís cap actuació "ni material ni formal per demostrar la conveniència de la repatriació dels menors". Per aquest motiu, el magistrat considera que és "gratuït i buit de fonament" pensar que l'operatiu del govern espanyol, és a dir, el retorn dels menors, no va suposar cap perill per a la seva integritat. "No existeix cap informe, ni s'ha determinat en quines condicions quedarien els menors un cop realitzada l'entrega al país d'origen: si s'entregaven a la família natural, o a algun familiar proper, ni si cap institució nacional se'n faria càrrec", conclou el text.
Així, el jutjat contenciós administratiu número 1 de Ceuta estima "substancialment" els recursos que les organitzacions Fundación Raíces i Asociación Coordinadora de Barrios, totes dues de Madrid, van presentar l'agost del 2021 contra el procés de devolució exprés d'aquests joves. D'una banda, el magistrat estima la demanda per vulneració del dret fonamental a la integritat física i moral dels menors i recorda que la repatriació "no pot ser un fi en si mateixa, sinó que ha d'adequar-se a la finalitat que persegueix, que no és cap altra que la de l'interès del menor". Ara bé, de l'altra, malgrat reconèixer que es van ometre tots els tràmits del procediment, considera que no consta acreditada la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva i a la llibertat personal dels menors, i desestima així aquesta part de les demandes.
"Celebrem aquestes sentències, que reconeixen els drets de 20 infants, però cal recordar els altres joves que van ser expulsats de manera il·legal entre els mesos de maig i agost, que no van poder tenir defensa lletrada i dels quals cap administració s'ha preocupat", ha dit l'advocada de l'Asociación Coordinadora de Barrios, Patrícia Fernández.
Des de les organitzacions recorden que va ser aquest mateix jutjat el que l'agost del 2021 va demanar paralitzar de manera cautelar les repatriacions sense garanties. "Tot i això, dotze d'aquests 20 infants van ser repatriats abans que el jutjat acordés la mesura cautelar i dos més van ser retornats al Marroc a finals de novembre del 2021", assenyalen les associacions demandants. Sobre l'abast de la sentència, que es pot recórrer, des de les organitzacions expliquen que sol·licitaran al magistrat un "aclariment" per saber a quants joves afecta.
Devolucions en el punt de mira
En el seu moment, la Fiscalia General de l'Estat ja va obrir una investigació per conèixer com s'estava duent a terme la repatriació de 800 menors des de Ceuta fins al Marroc, una acció que va enfrontar els dos socis del govern espanyol, el PSOE i Unides Podem. També l'aleshores defensor del poble, Francisco Fernández Marugán, va ser explícit en una entrevista a El País,en la qual feia una crida a Marlaska perquè "respecti la llei". Denunciava que el procés de retorn no estava sent "clar i transparent" i subratllava que el govern té l'obligació d'explicar el que ha acordat. "Mentre això no passi, incorre en una vulneració de la llei a Espanya", va assenyalar Marugán.
Sánchez manté la primera trobada amb el govern del Marroc des de l'esclat de la crisi per l'acollida de Gali
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha mantingut una trobada amb el ministre d'Exteriors del Marroc, Nasser Burita, en els marges de la cimera entre la Unió Europea i la Unió Africana que s'ha celebrat a Brussel·les. Es tracta del primer contacte presencial de Sánchez amb l'executiu marroquí des de l'esclat de la crisi diplomàtica l'abril de l'any passat causada per l'acollida del líder del Front Polisario, Brahim Gali, per ser tractat de covid-19 a un hospital de Logronyo.
"Per a Espanya és un soci estratègic i volem aprofundir en les relacions", ha subratllat Sánchez, que també ha mantingut una conversa amb Gali en els marges de la cimera.