Absolen el jutge que va requisar els mòbils de dos periodistes pel cas Cursach

PalmaEl Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha absolt el magistrat Miquel Florit, que ordenà requisar els mòbils de dos periodistes per investigar les filtracions de Diario de Mallorca i Europa Press que havia denunciat el grup de blanqueig de la Policia Nacional. A la sentència, que s'ha fet pública aquest dijous i pots descarregar aquí, el TSJIB considera que la conducta del jutge no va ser intencionada, sinó "imprudent", atès que va actuar confiant en els informes favorables del fiscal, Juan Carrau. La sentència considera "injustes" les resolucions de Florit, però alhora el seu argument principal coincideix amb el de l'advocat defensor, José Zaforteza, qui va reconèixer durant el judici –el 27 de febrer– que la decisió del seu client "va ser equivocada però no prevaricadora".

La Sala Civil i Penal del tribunal afegeix que el magistrat, de seguida que es va adonar de l'abast de la resolució, va intentar rectificar i ordenà al jutjat que es tornassin els telèfons mòbils als propietaris i confirma que no se'n va arribar a extreure el contingut. Tot i això, indica que queda "demostrat" que no va tenir en compte el dret dels periodistes a mantenir en secret les seves fonts, un dret que, segons la sala, constitueix la base de la lliure informació i, per tant, del pluralisme polític, que és "un valor superior" de l'ordenament jurídic.

Florit s'enfrontava als delictes de prevaricació contra la inviolabilitat del domicili, contra l'exercici d'altres drets cívics i d'intercepció il·legal de telecomunicacions. Les acusacions demanaven per a l'acusat 42 anys d'inhabilitació, tot i que el jutge ja es va jubilar voluntàriament, mentre que un dels afectats, Kiko Mestre, reclamava una indemnització de 30.000 euros per danys professionals i morals. Al judici, celebrat el 27 de febrer, va defensar la seva instrucció sota l'argument que "era més lleu" requisar els mòbils de dos periodistes que els de tots els funcionaris que eren també sospitosos.

Decisions injustes

El jutge va dictar quatre interlocutòries el desembre del 2018 en què ordenava que es confiscassin els mòbils dels periodistes Kiko Mestre, del Diario de Mallorca, i Blanca Pou, d'Europa Press, i que li lliurassin els registres de les trucades que havien fet i que s'havien fet des de les seves empreses, tot per investigar la publicació de detalls d'un informe secret que, tot i que ja era als jutjats, Florit encara ni tan sols havia llegit, segons va assegurar davant el tribunal.

Els periodistes havien publicat dades d’un document que detallava una investigació sobre un delicte fiscal de 50 milions d'euros i la petició de detenció de 18 persones. Aquest informe formava part del sumari de la investigació del principal empresari de l'oci nocturn de les Balears Bartolomé Cursach, un cas que esquitxa polítics i fins i tot la Policia Local de Palma.

Poc més d'un any després, la resolució del judici –que encara no és ferma perquè les parts podrien presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem– indica que per tal que la prevaricació imprudent sigui delicte, el Codi Penal estableix que la decisió del jutge ha de ser "manifestament injusta". És a dir, cal que la contradicció amb l'ordenament sigui clara i patent i això, segons el TSJIB, en aquest cas no va ser així. Tot i això, alhora la sentència sí que reconeix que les interlocutòries que va dictar Florit "són injustes" perquè "el seu contingut mai no hauria d'haver estat el que va ser" i recorda que "la persecució d'un delicte de revelació de secrets no constitueix prou justificació per a mesures que suposen la identificació de fonts d'informació periodístiques".

La sentència assenyala que a Espanya hi manca una llei reguladora del secret professional dels periodistes, fet que obliga el jutge a valorar els altres principis en joc. En aquest cas, Florit va haver de valorar el dret dels periodistes al secret professional davant l'interès de l'Estat de perseguir la revelació de secrets, la qual cosa va "obrir un marge d'incertesa". Per altra banda, el Tribunal argumenta que la llei del 2015 reguladora de les mesures d'investigació tecnològica presenta importants dubtes que poden tenir més d'una interpretació. Aquestes no contenen cap ordre legal clarament formulada i, per tant, el magistrat les hauria pogut contradir de manera "frontal i evident", és a dir, "manifestament", conclou la sentència.

L'origen de les filtracions

Durant el judici, el periodista Kiko Mestre va assegurar que no va tenir l'opció de no entregar el dispositiu i tots els documents a la Policia Nacional: "No vaig tenir cap altra alternativa, vaig fer el que dictava la interlocutòria judicial". Per la seva banda, Blanca Pou va assegurar que durant els escorcolls del cos nacional al seu lloc de feina, l'agència Europa Press es va veure obligada a liurar el telèfon mòbil, dos ordinadors i una memòria USB. La secretària judicial li va dir que "el secret professional queda en un segon termini" davant la interlocutòria d'un magistrat.

Els quatre policies que varen declarar, per altra banda, es varen contradir entre ells. Mentre que els dos agents encarregats d'investigar les filtracions varen negar recordar que Pou s'hagués acollit al seu dret de no revelar les fonts, el darrer a declarar –que havia ofert assistència tècnica pel tractament dels mòbils– va indicar clarament que la periodista defensà que s'estava "vulnerant el secret professional".

En qualsevol cas, l'agent encarregat de portar la investigació sobre les filtracions va reconèixer que quan varen ordenar requisar els mòbils ja sabien quin membre de la Policia Nacional havia filtrat el document. Els indicis es basaven que el sospitós, quan va conèixer que s'iniciava la recerca sobre la revelació de secrets, "es va posar a plorar" i que en tenir coneixement de l'informe filtrat va comentar als seus companys que calia avisar la premsa. Així, la intenció dels investigadors era cercar "evidències" per tal de "depurar responsabilitats".