Un jutjat de Barcelona avala l'eutanàsia d'un home després que el seu pare intentés aturar-la

BarcelonaUn jutjat de Barcelona ha avalat la resolució de la Comissió de Garantia i Avaluació que va autoritzar l'eutanàsia per a un pacient i que el seu pare havia intentat anul·lar per la via judicial. En una interlocutòria, la jutgessa Montserrat Raga autoritza a tirar endavant amb la mort digna d'un home que la va demanar després de patir diversos ictus. L'autorització havia quedat en suspens arran de la petició del seu pare, que volia aturar el procés malgrat que l'afectat havia demanat expressament que es resolgués que el seu familiar no estava legitimat per tirar enrere la seva decisió.

El pacient tenia l'aval de l'òrgan que estudia i valida o denega les peticions de mort assistida a Catalunya, que depèn del departament de Salut i està format per metges, juristes, infermers, treballadors socials i psicòlegs. Amb tot, el seu pare va demanar a la justícia que ho tirés enrere al·legant que estava en joc el dret a la vida, i els tribunals van aturar l'eutanàsia provisionalment fins a poder valorar tots els elements implicats en aquest procediment. Ara la decisió de la magistrada permet tirar endavant el procés, si bé el pare encara pot recórrer el cas, de manera que l'última paraula la tindrà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Aquest cas va ser el segon que va arribar als jutjats de Barcelona aquest estiu, després que un altre jutjat acceptés aturar provisionalment l'eutanàsia d'una jove a petició del seu pare, en el seu cas assessorat pel col·lectiu Abogados Cristianos. El debat jurídic que resol la interlocutòria coneguda aquest divendres és el mateix que haurà d'abordar el procediment encara obert sobre la primera demanda, que depèn d'un altre jutjat.

Ser família no autoritza a intervenir

El centre de la discussió ha estat si el pare estava legitimat a intervenir. Ell considerava que sí perquè, al ser el pare del pacient, no se'l pot considerar com un ciutadà qualsevol pel seu vincle familiar. Tanmateix, la jutgessa ho desestima i recorda, en primer lloc, que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha aclarit que perquè algú estigui legitimat per reclamar pel dret d'un altre –les sentències es referien a demanar l'eutanàsia, no a renunciar-hi o tombar-la– cal que "el vincle entre els interessats sigui real". En aquest cas, a l'expedient consta que el pacient "no té bona relació amb el seu pare", que intenta tombar la seva decisió. L'home fins i tot havia demanat expressament que no es comuniqués a cap familiar o persona propera l'existència d'aquest procediment on demanava la mort assistida.

Per això, la jutgessa afegeix que "la simple relació familiar no pot donar lloc a aquest interès legítim", i adverteix que, si fos així, qualsevol resolució de la Comissió podria ser impugnada pels familiars de la persona que demana ajuda per morir dignament. Això la convertiria en "una prestació il·lusòria i sense eficàcia o, almenys, en una eficàcia demorada en el temps", allunyada de la intenció de la llei. "Estem davant d'una decisió eminentment personal i que presenta un fort component d'autodeterminació de la persona, de manera que per trencar aquest reconeixement i poder impugnar cal acreditar un interès legítim amb tots els ets i els uts, minuciosament", ha argumentat Raga. 

La "pretesa obligació" de garantir la vida

Per defensar la seva petició, el pare de l'afectat també donava per suposada una "obligació positiva per a l'Estat de protegir la vida de les persones, especialment les més vulnerables", i afegia que "el seu fill es troba en aquesta situació atès que pateix problemes de salut mental". No obstant això, la interlocutòria afegeix que al seu expedient no hi consta cap diagnòstic de malaltia mental. A més, la jutgessa insisteix: "Estem davant d'una persona major d'edat i capaç per exercir de forma lliure tots els drets que les lleis li reconeixen".