Karin Smirnoff, la nova autora de 'Millennium': "Necessitava un canvi radical a la meva vida"

BarcelonaSuècia ha canviat des que el 2005 va aparèixer el primer llibre d'una saga, Millennium, que s'ha convertit en un autèntic fenomen editorial. "Quan es va publicar la primera novel·la, l'extrema dreta era una minoria a Suècia i tenien poc poder, fins i tot se'ls ridiculitzava. Ara són al govern i se'ls accepta com a qualsevol altre partit polític, i el que fa més por és que no s'és conscient que defensen idees nazis", assegura Karin Smirnoff (Umeå, 1965), la nova autora de Millennium.

El creador de la saga, Stieg Larsson (Skelleftehamn, 1954 - Estocolm, 2004), un periodista expert en l'extrema dreta, va morir d'un atac de cor pocs dies després d'entregar al seu editor el tercer volum de la sèrie. No va poder gaudir del seu èxit, però les vendes van ser tan espectaculars –la sèrie s'ha publicat a més de 50 països i té més de 105 milions de lectors–, que els hereus de Larsson van decidir continuar amb les aventures de Lisbeth Salander i Mikael Blomkvist. A Larsson el va rellevar David Lagercrantz (Solna, 1962), que va escriure una segona trilogia. Ara els hereus de Larsson han escollit Smirnoff per escriure tres llibres més. El primer acaba de sortir en català i castellà, Les urpes de l'àliga (Edicions 62), amb traducció de Jordi Boixadós Bisbal. L'autora admet sentir-se més a prop de Larsson que de Lagercrantz. "Amb Larsson compartim més interessos, com la violència contra les dones o les desigualtats socials", explica.

Smirnoff és una autora novella. Va publicar la primera novel·la als 54 anys. Fins aleshores dirigia l'empresa familiar dedicada a la fusta: "Per desgràcia encara tinc l'empresa, però n'estava farta, necessitava un canvi radical, volia fer alguna cosa que no m'avorrís", explica. "He escrit sempre, però m'ho guardava tot per a mi, fins que vaig decidir matricular-me en un curs d'escriptura creativa a la Universitat de Lund. Per poder-hi accedir, vaig enviar el primer capítol del llibre que després vaig publicar, Jeg tog ned til bror". Era la primera part d'una trilogia literària que va acabar el 2020, amb més de 700.000 exemplars venuts. "Sempre he escrit sobre violència; es pot escriure des de molts angles, no només hi ha la violència contra les persones sinó també contra la natura, i les conseqüències ens afecten a tots", assegura l'escriptora, que creu que la seva mirada és diferent de la dels seus antecessors quan es tracta de parlar de la violència sexual. "Crec que com a dona puc anar més enllà, aprofundir més; a vegades els homes només expliquen una part de la violència sexual", diu. 

Nous personatges, tots dones

Smirnoff i Larsson van néixer al comtat de Västerbotten, al nord de Suècia. De fet, Smirnoff s'emporta Salander i Blomkvist a les seves terres per explicar una història de corrupció i de multinacionals poderoses que volen destruir terres pràcticament deshabitades per aprofitar els recursos naturals. "Quan vaig llegir Larsson, immediatament vaig connectar amb Salander; amb en Michael em costa més, espero poder estimar-lo més quan acabi la trilogia", confessa l'autora.

Per fer-se més seva la saga, Smirnoff no només canvia Estocolm per Västerbotten, sinó que també incorpora més personatges: tots dones. Entre elles destaca la neboda de Salander, l'Svala, una adolescent de 13 anys. Totes dues comparteixen una intel·ligència portentosa, un esperit rebel i una infància més que complicada. També una gran facilitat per entrar als ordinadors aliens. "M'ha agradat crear un personatge tan jove, que pot anar on vulgui, ser el que vulgui, té totes les oportunitats del món. Crec que totes dues es poden veure reflectides l'una amb l'altra, ajudar-se a entendre's millor a elles mateixes i la vida", diu Smirnoff.