Les Kellys, un col·lectiu en peu de guerra pels drets laborals

Palma‘Las que limpian’, ‘las kellys’. Fa anys que amb aquest joc de paraules s’ha començat a fer visible una tasca imprescindible per mantenir la indústria turística de les Illes Balears i d’arreu del món: les cambreres de pis. Aquest col·lectiu va rebre dimecres passat el premi ARA Balears CaixaBank a l’Acció Social, que va recollir la portaveu del col·lectiu a les Balears i vicepresidenta de l’organització a nivell estatal, Nani Sánchez. Va ser a la festa del diari que es va celebrar a Es Baluard de Palma i que va servir tant per commemorar el cinquè aniversari com per lliurar les distincions que atorga l’ARA Balears.

Les Kellys és un col·lectiu que va sorgir fa uns tres anys per mostrar i canalitzar la lluita de les cambreres de pis. Segons el seu diagnòstic, els sindicats tradicionals “no estaven fent la seva feina” i les assemblees de treballadores organitzades per elles varen ser una manera d’evitar les organitzacions tradicionals.

“Les cambreres de pis no som màquines, som persones”. Aquest és el clam que feia sentir el col·lectiu en una protesta convocada a Palma l’agost de l’any passat, en què participaren més de cinc-centes persones. L’organització Kellys Unión Baleares havia organitzat la mobilització a la plaça d’Espanya per demanar el mateix que continua demanant ara Nani Sánchez: jubilació anticipada als 55 anys, reconeixement de les malalties laborals que pateixen, regulació de la càrrega de treball, lluita contra l’assetjament que a vegades pateixen i la fi de l’externalització, que permet que els hotelers evitin els convenis col·lectius i que afavoreix la precarització de la seva feina.

L’organització de les kellys en nous grups, plataformes i assemblees, fora dels sindicats tradicionals, no és un fenomen exclusiu de les Balears. Les illes són un dels llocs on té més pes la indústria turística i el sector hoteler, però també hi ha associacions de Kellys molt consolidades a Barcelona, la Costa Brava, el litoral del País Valencià i les Canàries. Les Kellys reconeixen que durant aquests anys de lluita han guanyat visibilitat, però denuncien que no han avançat en drets. “Al final, només comptam pels vots i per la foto”, denuncia Sánchez.

Tanmateix, el cert és que la seva problemàtica ha arribat fins al Senat. La Comissió d’Ocupació de la cambra alta va emprendre el mes d’abril un debat sobre la situació laboral del col·lectiu, que actualment aplega prop de 100.000 persones arreu de l’Estat (gairebé totes dones), el treball de les quals consisteix a netejar diàriament una mitjana de trenta habitacions d’hotel, pagades, en molts casos, a 2 euros cadascuna. Tot i el debat i la trascendència pública de les seves reivindicacions, de moment no s’han fet els canvis legislatius i normatius que demanen, per exemple, a l’Estatut del Treballador.

Agraïdes als mitjans

Nani Sánchez va agrair el paper de l’ARA Balears i de molts altres mitjans en la difusió de la seva lluita i les reivindicacions del col·lectiu. “Sense els mitjans no seríem on som”, va afirmar.

A més, s’està enllestin el documental Hotel Explotación: Las Kellys, un documental de la periodista i guionista Georgina Cisquella, que retrata el dia a dia d’aquesta professió i que actualment està acabant de recaptar finançament a la plataforma Verkami per sortir a la llum aviat.

El jurat de l’ARA Balears valorà el “moviment de reivindicació de la millora de condicions laborals partint d’un posicionament feminista”. Va destacar la capacitat organitzativa i associativa de les kellys i que han “contribuït a crear consciència de les desigualtats de gènere existents, però també del desequilibri social i econòmic general”.

Nani Sánchez va explicar que el guardó de l’ARA Balears no era el primer que rebien, però sí “el més significatiu”. “Estam molt orgulloses d’haver rebut aquest premi”, va afirmar. A més, va dir que ella i les seves companyes, algunes de les quals l’acompanyaren a l’escenari amb camisetes del col·lectiu, havien rebut la notícia del premi amb “sorpresa i alegria”.