L'abella de les Balears planta cara a les importades d'Itàlia i els Balcans

PalmaL’univers de les abelles, animals silvestres amb un paper essencial per a la pol·linització, organitzats en estructures sorprenents i generadors d’un producte com la mel que tant satisfà els golafres com ajuda a la salut, ha exercit una poderosa fascinació en els humans des de fa segles. Els apicultors d’avui comparteixen la mirada meravellada dels seus avantpassats, com explica Pablo Espejo: “El món de les abelles és espectacular, és una simfonia perfecta amb la natura; un pic hi entres, hi quedes atrapat”.

També el coneix bé Gori Lladó, que fa 20 anys que va començar amb l’apicultura ecològica, “quan ningú no sabia què era”, diu. Ho fa per afició, com molts dels apicultors illencs i explica que la mel que tenim aquí és el reflex d’allò bo i dolent que té el nostre territori. En la part negativa, la sequera, “com enguany, que no ha plogut, i això és terrible per a les abelles, que no tindran aliment”. I en la part positiva, segons afirma aquest divulgador de l’apicultura ecològica, “tenim unes plantes amb molts d’olis essencials i aromes potents. A més, hi ha vegetació natural, cosa que dona unes mels amb unes qualitats organolèptiques extraordinàries”. Si, a més del tipus de flora, s’hi afegeix un clima molt sec i amb gran lluminositat, el resultat és un tipus de nèctar que no poden fer al nord d’Europa ni a llocs de cultiu intensiu: “Tenim unes multiflorals tan diverses que ho són a cada lloc i cada any perquè la meteorologia és tan variable que, d’un any a un altre, al mateix lloc, la mel és totalment diferent, és una sorpresa”.

Segons dades del Govern, a les Balears actualment hi ha 836 explotacions dl’abelles, mentre que fa deu anys eren 480. Tot i això, destaca el fet que, del total d’apicultors, la meitat fan feina per a autoconsum. De la resta, només n’hi ha una dotzena considerats professionals, és a dir, que tenen més de 150 caseres a les seves finques. “Hi ha un autèntic boom”, admet Espejo, abans d’apuntar que conviuen una producció molt elaborada i professional amb pràctiques tradicionals: “Estam recuperant costums antics com que a la majoria de finques agrícoles també es tenien tres o quatre caixes per al consum familiar”.

Un territori limitat, amb explotacions petites, artesanes i de gran qualitat també implica un preu notablement superior al de la Península. Fernando Fernández, director general d’Agricultura, ho il·lustra: “A Castella i Lleó un quilogram de mel es ven a 7 o 8 euros, mentre que a les Balears es ven a 13. Si és ecològica, pot arribar a 40 euros el quilo, el doble que a la resta de l’Estat”.

El frau i la qualitat

Des de la Conselleria d’Agricultura expliquen que el consum de mel a les Illes és un poc superior al de la resta d'Espanya i que genera un negoci d'1.700.000 euros anuals. El director general admet que li agradaria que les explotacions fossin un poc més grans i, algunes, una mica més professionals, però reconeix que es tracta d’un tipus de ramaderia diferent, tant pel tipus d’animal, que es veu molt afectat per les adversitats climàtiques –“s’alimenten de plantes mel·líferes i, quan no hi ha flors, les abelles no poden menjar i es moren”–, com pel tipus de pagès –“molt especial, amb una alta sensibilitat ambiental, que entén molt bé l’equilibri natural, que dedica temps a formar-se i investigar i que demostra molta iniciativa. Tant de bo en tinguéssim més així”. Fernando Fernández apunta que un dels grans reptes del sector apícola, previst al pla específic acordat amb les set associacions de les Illes, és la lluita contra el frau: “És el col·lectiu més desprotegit en aquest àmbit a tota la Unió Europea”. I és que, actualment, hi ha mel de fora, envasada a l’illa, que es ven com a mel feta a Mallorca. Contra això és treballa en dues línies: per una banda, amb controls i sancions, i per una altra, intentant identificar clarament la producció de les Illes Balears, i “això només és possible amb una identificació geogràfica protegida (IGP) o una denominació d’origen (DO)”, remarca.

Però no és un camí fàcil. A les Balears hi ha mels de tardor, com les de garrova, bruc o alzina, que suposen el 25% de la producció, i mels de primavera, multiflorals, que representen el 75% restant. Les primeres són clarament identificables i , per tant, haurien de tenir més fàcil la certificació de característiques pròpies, però presenten molta salinitat i estan pendents d’una autorització europea, que ja s’ha sol·licitat. Les multiflorals, en canvi, tenen el problema contrari: és difícil diferenciar-les d’altres produccions multiflorals externes.

La nostra abella negra

Mentre es treballa en els segells de qualitat, s’ha d’afrontar també la importació d’abelles reines balcàniques i italianes que estan posant en perill l’abella negra de Mallorca, nom popular de l’Apis mellifera iberiensis. “Hi ha gent que duu reines d’aquests indrets perquè s’han fet la idea que són molt bones i manses, i és un error perquè no estan adaptades a les condicions d’aquí, de clima sec i floracions curtes”, afirma Pablo Espejo, que coordina el projecte Dotze Reines. Aquesta iniciativa aplega bona part de les associacions apícoles de les Balears, precisament per recuperar l’abella negra. “L’objectiu és allunyar l’abella pròpia de l’extinció i millorar-la genèticament apostant pels exemplars més productius, menys agressius i més forts davant les malalties”, apunta l'apicultor. En aquest camí tenen el suport del Govern, que anuncia que hi ha previst tot un seguit de mesures, com ara la inversió de 258.000 euros en quatre anys per caracteritzar i recuperar l’abella negra. A banda d’això, es treballa en la promoció d’espècies vegetals mel·líferes i a mantenir els programes de defensa de les abelles per protegir-les de les malalties.

Encara que, com sintetitza l’expert en apicultura Gori Lladó, “els enemics venen de fora”. I apunta a la incertesa que planteja el canvi climàtic, la sobreurbanització del camp i l’ús intensiu de pesticides. “Les abelles són animals salvatges que necessiten un foravila ecològicament net i atractiu que els ofereixi menjar suficient. I s’ha de mentalitzar la gent que l’abella és un animal amic perquè tots aquests urbanites que han anat a viure a foravila tenen por d’aquests insectes i només que els piquin una vegada ja ho volen denunciar i que es llevin les caseres”, comenta.