L'abstenció del PP frena la proposta de Vox sobre la lliure elecció de llengua a les escoles

PalmaLa proposta de Vox per establir la lliure elecció de llengua a totes les etapes educatives el curs 2025-2026 i a Primària i Secundària el curs que ve a ha estat rebutjada al Parlament després que el PP s'hagi abstingut i l'esquerra hi hagi votat en contra. Els populars han volgut modificar les esmenes que havien fet ahir, i per això era necessari el vot unànime del ple. L'oposició, però, s'hi ha negat. En les noves esmenes, el PP havia afegit la consideració que la mesura s'implantaria el curs que ve fins a segon de Primària i a tots els nivells "el curs 2025-2026, o en qualsevol cas, abans que acabi la legislatura" i a partir del criteri que fixàs la Conselleria d'Educació i Universitats.

El debat d'aquesta proposició no de llei (PNL) ha estat carregat de retrets entre els diferents partits, amb apel·lacions constants de Vox a la llibertat dels pares "per elegir la llengua d'ensenyament dels fills. Les dictadures, en una democràcia, no hi caben", ha dit Manuela Cañadas, diputada del partit d'extrema dreta. Durant la seva primera intervenció per defensar la proposta, la diputada ha apel·lat a l'èpica. "Avui és un dia històric al Parlament, perquè tenim l'oportunitat de votar a favor de la llibertat, no perquè ho empari la Constitució, sinó perquè els drets i les llibertats estan per damunt dels interessos de la hiprogresia, que du els seus fills a escoles privades sense imposicions", ha dit. Cañadas també ha explicat com s'hauria d'implantar la mesura: "Si sols hi ha un grup per curs, els pares votaran anònimament quina llengua volen, i la que guanyi, serà la que s'emprarà, fins que es construeixin noves escoles. Si hi ha dos grups, es dividiran els alumnes", ha exposat.

El PSIB, per la seva banda, ha acusat Vox de "voler trencar tots els consensos, amb el PP darrere", ha dit Àlex Pitaluga, diputat socialista. "Cada escola ha de triar el seu projecte lingüístic, perquè coneix el seu alumnat i sap quins percentatges lingüístics establir per garantir que s'assoleixin els dos idiomes oficials en acabar l'escolarització", ha afegit. I s'ha referit a Vox de manera contundent. "Vostès ho amaguen tot darrere la lliure elecció de llengua, però el que volen és imposar una visió única d'Espanya, la visió rància del franquisme, el flamenc i els toros, una visió que no és real".

El sistema d'aplicació, en dubte

En una línia semblant s'ha expressat la diputada de MÉS per Mallorca, Maria Ramon, que ha acusat Vox de "voler arraconar la llengua pròpia i crear un apartheid lingüístic als centres". "En la seva fixació per eliminar el català, s'inventen que el castellà està en perill, però és el català que pateix una discriminació constant", ha afegit. En els 100 primers dies de Govern del PP i l'extrema dreta, "s'han fet passes de gegant per minoritzar-lo i atacar-lo extremament", ha considerat Ramon. Per la seva banda, Josep Castells, de MÉS per Menorca, ha defensat la funció del sistema educatiu de "crear comunitat i donar solidesa a una societat multicultural com és la balear". Castells també ha interpel·lat el PP i Vox sobre com s'implantarà tot plegat: "Han d'explicar com ho faran i quant costarà implantar la lliure elecció de llengua, però, com que no ho saben, provocaran un caos allunyat del tacte que requereix la qüestió lingüística", ha opinat.

La bancada del PP, a través de la diputada Marga Duran, s'ha excusat pels errors en la presentació de les esmenes, que ha atribuït al registre "d'esborranys" en lloc de les versions definitives, que els populars han registrat aquest dematí, just abans del ple. Duran ha defensat les modificacions del PP a la PNL de Vox. "Volem ajustar el contingut de la proposta a l'acord d'investidura, que ja estam complint", ha dit. Per això, els populars havien fixat que el curs vinent la lliure elecció de llengua es fes fins a segon de Primària, "per complir també amb el programa electoral popular". "D'aquesta manera es dona compliment a l'article 18 de la Llei de normalització lingüística, que aclareix que el primer ensenyament agafa fins a aquest curs", ha dit la portaveu popular. Pel que fa a la calendarització de l'aplicació de la mesura, Duran ha defensat que es faci "de manera progressiva i com consideri la Conselleria d'Educació". "No farem de la llengua una arma política", ha afirmat.