L'activista Helena Maleno demana que no es creïn "refugiats de primera i de segona"

PalmaL'activista pels drets humans Helena Maleno ha assenyalat aquest dilluns a Palma que no es poden crear "refugiats de primera i de segona", segons ha informat Europa Press. S'ha referit així al tracte dispar que es dona a les persones que "fugen de les violències" a través de la frontera sud en comparació amb les persones que fugen de la guerra a Ucraïna, amb les quals "hi ha hagut bones pràctiques" tant administratives com mediàtiques. "Quan la gent fuig de la guerra, a qualsevol lloc del món, l'impacte en les seves vides i els seus drets és el mateix", ha insistit. I ha defensat que en el fons del tracte dels refugiats hi ha "un racisme bastant important".

Maleno ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa que s'ha fet a la UIB pel seu nomenament com a doctora honoris causa. La fundadora de l'organització Caminando Fronteras, ha celebrat que l'estat espanyol hagi estat ràpid en reconèixer el dret a asil dels ucraïnesos, i també la humanització del conflicte per part dels mitjans de comunicació. No obstant això, ha recordat "és el que fa anys que es demana per a la frontera sud".

D'altra banda, l'activista ha assenyalat que Caminando Fronteras va reportar l'any 2021 un total de 4.404 víctimes a les fronteres d'accés a l'estat espanyol, "encara que ha mostrat convençuda que "segurament en seran més". "Són cossos que no s'identifiquen i que arriben a les nostres costes", ha lamentat, tot assegurant que volen reunir-se amb els responsables dels instituts de medicina legal i amb els forenses perquè "hi ha cossos sense identificar i famílies cercant aquestes persones".

Així mateix, ha insistit en la necessitat que Europa respecti els drets humans "com ha demostrat que és possible fer-ho amb els refugiats d'Ucraïna". "El conflicte ucraïnès és terrible, però també existeixen molts més conflictes i persones que en fugen", ha tancat. Per a ella, quan el moviment de solidaritat contradiu els interessos estatals, sovint se'l criminalitza acusant "de manera perversa persones que defensen els drets humans d'un delicte de tràfic de persones". Maleno ha tornat a denunciar els atacs que ha rebut per la seva feina, que "no només són judicials", sinó que també ha rebut diverses amenaces i violència física.

L'activista, que serà investida honoris causa aquest dimecres, és autora de diversos informes sobre la situació de les dones en els processos migratoris de països com Nigèria, Colòmbia, Alemanya, Dinamarca, França, Espanya i el Marroc. En aquest darrer país és on ha residit els darrers 20 anys, fins que el gener d'enguany va ser deportada i expulsada amb violència. De la feina a les fronteres reconeix que tant les persones migrants com aquells que treballen per ajudar-les, estan "amenaçades pels estats i les màfies a la vegada".