L’adeu (enguany) al 'temple' de la cervesa: "Aquí tothom és feliç!"

PalmaEl rei de la cervesa té els cabells de Melcior i la barba de Gaspar. Duu corona i el seu abric podria ser el d’una de les seves majestats d’Orient o el d’un proxeneta de la Nova York dels 80. Amb el polze i l’índex d’una mà diu ok; i amb l’altra subjecta una gran gerra de la beguda que milers d’alemanys consumeixen en el Bierkönig, el local estrella del carrer del Jamón, la Schinkenstrasse, a l’Arenal.

El dibuix kitsch del gran monarca presideix l’entrada del temple al qual peregrinen els germànics per divertir-se i engatar-se. Però la bauxa comença al carrer, ple de gom a gom l’últim divendres d’octubre. És el cap de setmana del tancament dels locals, el comiat de la temporada, convertit en esdeveniment. I l’ambient és d’agost. Els mitjans de comunicació alemanys dediquen pàgines i programes de televisió a promocionar la diversió d’aquests tres dies d’apocalipsi festiva. Toca paradís al Malle, el diminutiu que van inventar els teutons per referir-se no a Mallorca com a illa, sinó a la Mallorca del Ballermann, la del poal de sangria amb canyeta i la pell salmonada, la del puny enlaire cantant a les totes, la del turisme de gatera que comença i acaba als confins d’una zona concreta de la Platja de Palma.

A la Schinkenstrasse hi ha parelles madures de la mà, alguna família amb els seus fills, però sobretot joves en grup. Un d’ells cerca, desorientat, els col·legues, que distingirien fàcilment el seu conjunt de flamencs roses i les seves sandàlies amb mitjons també roses si no fos perquè el carrer és una veritable explosió de vestidures fosforescents i d’accessoris propis d’un carnestoltes etílic.

Un murmuri en el qual es barregen dialectes africans amb els sons durs de la parla germànica s’eleva sobre la música de les terrasses. En terra, desenes de camisetes d’equips de futbol romanen doblegades a l’espera de la clientela. Els braços dels venedors ambulants estan coberts d’ulleres amb totes les formes possibles i amb les mans subjectant corones de flors de plàstic lluminoses, gorres de Pikachu, diademes amb antenes i els gorrocòpters de colors amb l’hèlix a l’estil Doraemon.

Papanese és senegalès. Té 29 anys i va arribar en pastera a Granada fa cinc anys. D’allà, a Palma. Paga 300 euros per una habitació. En una nit pot guanyar 50 euros de mitjana venent attrezzo cerveser. En el cap de setmana del tancament, com a poc, doblarà els ingressos. “Clar que xerr alemany. Cal ser simpàtic per vendre. Ens acostam i els diem en el seu idioma: ‘eh, fa temps que no ens veiem’”, revela. I els clients dubten. El gel està trencat. La transacció pot començar. Directament, els col·loquen una polsera al canell i els diuen que és de franc. “Si vols, podries donar-me uns euros per a la meva família”, és la frase amb la qual després intenten que els paguin.

La camiseta de Toni Kroos

Una al·lota rossa saluda amb familiaritat a Papanese, fornit i ben plantat. “Llig molt”, confessa entre rialles. “A vegades anam a ca meva; a vegades, als hotels d’elles. En general, els alemanys són com de la meva família. Em duc bé amb ells”, afegeix.

La camiseta més venuda és “la del 8 de Toni Kroos, per descomptat”, diu sobre l’ídol retirat del Reial Madrid. Però el producte estrella, sense sortir del futbol, és el braçalet que et dona estatus de “Bier Kapitän”.

A la cua d’entrada al Bierkönig, es distingeixen molts bíceps proclamats capitans de la cervesa. Alex i Moritz són de Colònia i tenen 20 anys. És el seu quart any consecutiu a Mallorca i el tercer en el tancament del carrer del Jamón. Mai han arribat a visitar el centre de Palma. “Tots coneixem el Bierkönig a Alemanya. Però a qui no li agrada gaudir del bon temps i una música perfecta? Tothom és feliç aquí! Entenc que la gent ens vegi com a bojos, però intentam respectar sempre les normes. La nostra imatge de Mallorca és excel·lent. Per a uns és festa i per a uns altres, vacances familiars”, explica Alex, rialler, amb els seus cabells trenats a l’estil raper i els braços plegats sobre una camiseta de Kroos.

Amb les companyies de baix cost i les aplicacions de reserves, Alex i Moritz no trepitgen una agència. Res de turoperadors. Han viatjat amb les seves al·lotes pagant 100 euros pel vol i 80 per les tres nits en un hotel de la zona. “Si ho planifiques, no surt car”, sentencia Moritz.

L’entrada a Bierkönig és gratuïta durant les 20 hores que roman obert, des de les 9 del matí a les 5 de la matinada ininterrompudament. La senzilla terrassa bavaresa original de finals del 80 es va convertir fa dues dècades en un gegantesc local cobert de 5.000 metres quadrats amb dues plantes, diverses barres, pista de ball, un escenari per a actuacions en directe i una capacitat per a 3.500 persones. Verena té 21 anys, és de Múnic, i està recolzada a la barana que permet observar, des de dalt, la planta baixa. Li agrada el que veu? “La veritat és que no”, respon amb una mescla entre desgrat i curiositat. “Però és divertit”, afegeix sense la menor intenció de participar-hi. Els ulls de Verena es fixen en dos plans distints del multivers Malle: els moviments aeròbics de dues dones vestides amb un bodi rosa fluorescent sobre malles de lleopard i la parella que fa voltes sobre si mateixa, immersa en una espècie de vals asincrònic. Excepte els més extravagants, la resta dels congregats forma part de la massa homogènia asseguda entorn d’una taula i unes gerres amb alcohol.

Tatuatge

Shazam, l’aplicació de mòbil que revela el nom d’una cançó, desisteix i mostra en la pantalla “no hi ha resultat”. Pot ser que això que sona sigui Sweet Caroline? “Sí! És Sweet Caroline”, confirma, eufòric, Michael –38 anys i organitzador d’esdeveniments a Heidelberg–, mentre canta a ple pulmó la remescla indescriptible del tema estrella de Neil Diamond. “Estim Mallorca”, arrenca, al mateix temps que aixeca la cama i mostra un tatuatge en el qual es veu la silueta de l’illa i grups de cinc ratlles, una per cada estada aquí. “He estat aquí 45 vegades. Alguns anys vinc fins a cinc pics. M’agrada tant que vaig comprar un apartament a Can Pastilla el 2008”, revela. “El 95% de la gent aquí és feliç i només una minoria no es comporta com toca”, defensa. “Estim Mallorca”, repeteix.

A l’altra part del local, tothom segueix l’actuació en directe d’un dels artistes de partyschlager (literalment èxits de festa), un gènere de lletres satíriques creades per cantar gat. Són cançons també anomenades ‘ballermann’ que les discogràfiques testen a Mallorca i, impulsats pel record de les vacances, converteixen en èxits. Sonen com si a Opá, yo viazé un corral o Tractor amarillo tinguessin aire tirolès, ritmes eurodance i molt lololó d’estadi de futbol amb els beats a tota revolució. Els alemanys les coregen, sense excepció, amb les seves gerres de cervesa de 16,5 euros a la mà i èxtasi de final de Champions.

El Bierkönig està concebut com un creuer on satisfer les teves necessitats sense sortir d’allà. El tabac, als banys. I en els laterals, el servei de menjar ràpid, igual que el del carrer. Frikadelle, curry wurst i ‘pommes’ (patates) frites. Desenes de salsitxes amb sabor de curri esperen a ser despatxades i xopades per l’alcohol de la nit, per coronar el Malle moment, com diu la impressió en anglès de moltes camisetes.

Al carrer, per als qui viuen de la Schinkenstrasse, la temporada també acaba. Ousmane, de 53 anys, baixa la tira d’ulleres del seu braç i ho diu resignat: “Ara a treballar de paleta fins que tornin els alemanys”. El supermercat de marca espanyola, que s’anuncia com a germànic en un carrer adjacent, també aprofita els últims dies. Hi ha cua per a les botelles d’aigua i els vàpers. “El diumenge el meu cap el tanca”, certifica Ahmed. Al final de la vorera, una dona en la trentena murmura: “Espanyol? Vols follar saborós, papi?”. La temporada acaba ja per a ella. La setmana pròxima volarà a Bulgària, la seva terra natal. “He de guanyar una mica de doblers per a la meva família, encara que ells no en saben res”, revela abans de llançar una oferta a un al·lot que es trontolla i fuig somrient amb el seu braçalet de Bier Kapitän.