L'advocat dels desallotjats de Can Rova: "La situació d'emergència és la mateixa que fa una setmana"

PalmaFa prop d'una setmana que unes 300 famílies varen ser desallotjades per la força de l'assentament de Can Rova (Santa Eulària del Riu), on vivien amb un contracte de lloguer. Moltes persones varen haver de dormir al carrer (se'n varen detenir sis), malgrat que l'Ajuntament i el Consell d'Eivissa treballaven per reallotjar-les. Però les solucions no arriben i els desallotjats es concentraran aquest dimarts davant l'Ajuntament per reclamar mesures. "Iniciarem les primeres passes per demanar ajuda per part de l'Ajuntament", explica l'advocat de les persones desallotjades, David Fechenbach, en una entrevista a l'informatiu matí d'IB3, durant la qual també ha assegurat que "la situació d'emergència [de les famílies] és la mateixa que fa una setmana".

"Hi ha persones que viuen al carrer, a la mateixa porta de Can Rova i repartits per l'illa. Alguns tenen alguna alternativa d'habitatge provisional, però la situació d'emergència és la mateixa", apunta l'advocat, que representa una setantena de desnonats, en relació amb els dies que han passat d'ençà del desnonament.

En aquesta línia, Fechenbach explica que aquestes persones, que estan en una situació de "vulnerabilitat extrema", presentaran una instància a l'Ajuntament de Santa Eulària per demanar a l'àrea d'Afers Socials "alternatives d'habitatge per a les persones i els menors que dormen al carrer". "A alguns els manquen bolquers per al dia a dia", lamenta. D'altra banda, molts han hagut d'abandonar l'illa i, fins i tot, tornar al seu país.

Cal recordar que aquestes persones pagaven al propietari del terreny de Can Rova per instal·lar tendes de campanya, caravanes o barraques. El solar es va desallotjar després d'una denúncia dels germans del propietari, perquè llogava les parcel·les sense el seu consentiment. Les famílies que varen ser víctimes d'aquesta estafa pagaven un lloguer al propietari tot i que aquest sabia que es tractava d'un assentament il·legal.

Quant al recorregut que podria tenir la denúncia, Fechenbach apunta que "s'ha d'individualitzar cada una de les persones que han estat pagant". "Hi ha persones que el dia abans del desallotjament havien pagat. En aquest cas, es pot dir que existeix un engany i podríem iniciar accions civils, però hem d'estudiar individualment el cas de cada víctima". Així mateix, s'ha negociat amb el jutge l'entrada a l'assentament per recuperar vehicles matriculats. Tot i això, Fechenbach assegura que intentaran aconseguir un acord amb les autoritats "perquè les persones puguin recollir els objectes personals que faltin".

L'Ajuntament assegura que "cap menor quedarà al carrer"

Per la seva part, la regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Santa Eulària, Antonia Picó, ha assegurat en declaracions a IB3 que "cap menor quedarà al carrer". La regidora ha detallat que l'Ajuntament ha atès, des del dia que es va tenir coneixement del desallotjament, unes 13 o 14 famílies i que 24 persones han dormit al CEIP S'Olivera. Picó no ha especificat fins quan es poden quedar aquestes persones en els centres on han estat reallotjades, tot i que ha remarcat que el Consistori "continua fent feina amb elles". "Cada família té un perfil diferent", ha assenyalat.