L'agricultura ecològica s'escampa a les Balears
La superfície destinada a aquest tipus de conreu ha augmentat un 34,8% els darrers cinc anys
PalmaL'agricultura ecològica puja en superfície i productors. La superfície destinada a aquest tipus d'agricultura ha augmentat un 34,8% els darrers cinc anys a les Balears. En xifres: l'any 2016 hi havia un total de 29.502 hectàrees de conreu ecològic a l'Arxipèlag, mentre que l'any 2021 va tancar amb un total de 39.768.
Tal com recull Europa Press, també ha crescut el nombre d'operadors a les Illes: de 800 que hi havia l'any 2016 als 1.103 del 2021. Això representa un augment del 37,88%, segons les estadístiques del 2021 elaborades pel Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (Cbpae). Precisament, el ple del Parlament Europeu ha reclamat aquest mes de maig estratègies d'àmbit estatal, més suport per als productors i una cadena de subministrament més curta per afavorir el desenvolupament de l'agricultura ecològica en el conjunt de la Unió Europea.
En declaracions a Europa Press, el gerent l'Associació Agrària de Joves Agricultors de les Balears (Asaja), Joan Simonet, considera que l'agricultura ecològica a les Illes "és una gran oportunitat", ja que és aquella que "utilitza unes tècniques de cultiu determinades i prohibeix usar productes de síntesi química de manera artificial", explica.
A més, un dels beneficis d'aquesta agricultura és que "redueix" la dependència del productor de "segons quin tipus de fertilitzants". "Si s'utilitzen adobs naturals, no depens de la importació de la Península", afegeix.
"L'agricultura que es practicava fa 30 o 40 anys no tenia cap mena de control i se sap que provocava danys al medi ambient. Avui en dia, un bon agricultor que utilitza productes normals de síntesi química de manera adequada no té per què contaminar i els productes que arriben al mercat són igual de sans. Al final, allò que importa és que hi hagi produccions ecològiques perquè el consumidor pugui triar per si mateix", ha destacat.
Respecte de la situació d'aquesta agricultura a les Balears, Simonet detalla que la major part dels camps són pastures i farratges: "Són superfícies en què no s'està fent una agricultura productiva. En agricultura ecològica, són interessants conreus com la vinya i les hortalisses. Hi ha molts cellers que llancen vins ecològics, sobretot, per aquesta reducció de dependència de fora", indica.
Quant a les ajudes que reben els agricultors per apostar per aquesta mena de produccions, Simonet ha assegurat que hi ha línies de suport i que la Política Agrària Comuna (PAC) "està tornant cada vegada més ecològica". "En la nova PAC s'espera que el 25% de tota la superfície agrícola de la UE estigui qualificada com a ecològica", diu.
Un element "clau" per la UE
Els eurodiputats consideren que aquest tipus d'agricultura és un element "clau" per aconseguir els objectius mediambientals i climàtics que s'ha marcat el bloc i aposten per dissenyar plans "nacionals i regionals" i un major suport a la recerca i innovació en el sector.
El text emfatitza, a més, que el desenvolupament i el creixement del sector orgànic han d'estar impulsats pel mercat i demana un suport suficient per als agricultors dels fons de la Política Agrícola Comuna (PAC), al mateix temps que recalca la rellevància del paper de la cadena de subministrament per a l'agricultura ecològica, que ha de ser "curta, local i estacional", per la qual cosa reivindiquen la necessitat d'inversions que en facilitin el desenvolupament.