L'Ajuntament de Palma va adjudicar 16 habitatges a famílies vulnerables el 2021

PalmaL'elevada demanda d'habitatge públic a Palma fa que hi hagi molt poc moviment entre les places del Patronat Municipal de l'Habitatge. A hores d'ara, les 400 cases que té estan totes ocupades –tret de 9, on s'estan fent obres de millora– i durant el 2021 es van poder adjudicar 16, mentre que el 2020 la xifra va ser només de 9. Així i tot, aquesta xifra encara no arriba a les 21 de 2019.

Truyol ha argumentat que "el 2020 només es van adjudicar 9 –en part– pel context d'aquell any", atès que "una de les mesures que es van prendre va ser aturar els desnonaments per les famílies que estaven en situació de vulnerabilitat". Així, un factor va ser que "hi va haver menys desnonaments" i, per tant, menys adjudicacions relacionades a aquests, ha apuntat la regidora. "Gràcies a les gestions que s'han fet, s'han pogut aturar molts de desnonaments i aquestes persones continuen a la casa originària", ha afegit.

La majoria de famílies beneficiàries es troben en situació de pobresa sobrevinguda i en molts casos es tracta de famílies monoparentals formades per dones. També hi ha casos de pensionistes amb graus diversos de discapacitat. El total de famílies que han accedit a un habitatge social de l'Ajuntament de Palma des del 2013 ha estat de 146. D'ença d'aquell any, s'han rebut 305 propostes des dels centres municipals de serveis socials, el Servei d'Acolliment Municipal (SAM), del Servei d'Acollida a les Víctimes de Violència de Gènere i l'Oficina Antidesnonaments.

Cadascuna de les propostes va ser avaluada de manera individual en una comissió tècnica que està formada per membres dels serveis socials, de l'àrea d'Igualtat, del Patronat Municipal de l'Habitatge i de l'Oficina Antidesnonaments. Aquesta comissió té en compte les condicions de les famílies i dels habitatges. Així, les peticions s'aproven, es rebutgen i queden sense avaluar per diferents motius, com la manca de documentació o per no complir els requisits. També hi ha 12 famílies que varen renunciar i altres 256 que varen accedir a un habitatge de l'Ibavi o del fons social dels bancs.

Pandèmia, IPC i preu del lloguer

A més, segons ha explicat Neus Truyol, el Consistori treballa per adquirir-ne de nous mitjançant la venda de solars públics per construir habitatge social. "Amb aquests doblers en poden comprar habitatges ja construïts", ha assenyalat. A l'impacte econòmic de la pandèmia, sobretot en el cas de les famílies més vulnerables, cal afegir-hi ara que l'augment de l'IPC encara posa en més dificultats el dret a l'habitatge de molts ciutadans.

Al tancament del 2021, el preu del lloguer es va incrementar un 3% a Palma per aquesta causa. Truyol, ha recordat que les famílies vulnerables que viuen a un habitatge municipal no paguen en cap cas més del 30% dels seus ingressos i ha criticat "la dinàmica del mercat immobiliari" a Palma, on "els preus de lloguer són inassumibles".

D'altra banda, la coordinadora general de Benestar Social, Catalina Trobat, ha subratllat que les adjudicacions dels habitatges municipals sempre es fan en funció de "la proposta d'un treballador social". El primer requisit és de tipus econòmic perquè es tracta de persones que no superen uns ingressos de 13.000 euros anuals. A més, es té en compte si es tracta de casos d'insolvència sobrevinguda, de persones que s'hagin quedat sense recursos de cop. A partir d'aquí s'analitza si són casos de dependència, discapacitat o de pensions insuficients.