L’Ajuntament de Palma canvia el nom de 12 carrers franquistes

PalmaPalma fa un altre pas endavant per eliminar els carrers feixistes de Ciutat. El batle José Hila ha anunciat aquest dilluns que canviarà, a partir de demà, el nom de 12 carrers d'origen franquista, "per seguir avançant en democràcia". "Tots els que som aquí presents mai no pactaríem amb feixistes. Per això seguim canviant noms de carrers, obrint fosses i identificant els cossos per poder tornar-los a les seves famílies", ha afirmat.

Els vials que canviaran de nom seran: avinguda de Joan March, que passarà a ser del Gran i General Consell (màxim òrgan del Regne de Mallorca); la plaça de l'Almirall Churruca, el carrer de l'Almirall Gravina i de l'Almirall Cervera seran canviats pels cartògrafs Mateu Pruners, Angelí i Dulcert i Pere Rossell, respectivament; el carrer de Toledo homenatjarà el criptojueu Rafel Valls; el passatge de Castillo Olite, a la sindicalista Francesca Vidal; el carrer de Josep d'Oleza, retrà homenatge al promotor cultural Marc Ferragut; el carrer d'Alfambra, al pintor Joan Daurer; el carrer de Brunete, al pintor Joan Desí; el carrer de Gabriel Rabassa a la política i escriptora Frederica Montseny; el carrer del Canonge Antoni Sancho a la filòloga Aina Moll; i la plaça del Bisbe Planas serà la plaça del Poble, com se la coneix popularment.

Els criteris per fer les modificacions han estat la coherència toponímica per donar homogeneïtat als noms dels barris; recuperar la història de la ciutat, reivindicar les dones i recuperar la toponímia tradicional. Cal dir que, malgrat un objectiu era reivindicar el paper de les illenques, només tres dels dotze nous noms s'han dedicat a elles.

La Comissió de Toponímia va decidir mantenir al nomenclàtor municipal, de moment, els noms dels carrers del Bisbe Miralles, de Francesc Suau, de Gabriel Cortès i de Gabriel Fuster Mayans "Gafim", inclosos al cens de símbols, llegendes i mencions franquistes. Segons la Comissió, no responen a "la finalitat d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, la Guerra Civil i la repressió de la dictadura" indicada per Llei de Memòria i Reconeixement Democràtic com a motiu per a retirar-los, sinó "als mèrits i la trajectòria de les persones a les quals es varen dedicar". Amb tot, es va decidir enviar més informació a la Comissió Tècnica del Govern perquè resolgui si es mantenen als carrers o finalment es canvien.

Cal remarcar que eliminar els símbols i referències al franquisme de les Balears és una obligació per a totes les administracions, perquè així ho dicta Llei de Memòria i Reconeixement Democràtic del Govern. En aquest sentit, el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, ha afirmat que "esborrar l'herència franquista dels nostres carrers i de la nostra societat no només és una obligació legal, també és una obligació moral". Per la seva banda, el regidor d'Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió, ha assenyalat que "la Guerra Civil i la Dictadura varen ser una pàgina negra de la nostra història, els canvis de nom de carrer no la faran oblidar, però tampoc l'exaltaran més".

Ajuts

Tot i que els canvis s'iniciaran aquest dimarts, les modificacions del nomenclàtor es materialitzen el dia en què es canvien les plaques al carrer. Aquest mateix dia es notificarà a les comunitats de propietaris i als veïnats dels carrers afectats que s'ha canviat el nom. L'Ajuntament s'encarrega de comunicar a les empreses de serveis (electricitat, telefònica, aigua...), les administracions públiques, taxistes, cadastre, serveis d'emergències, Seguretat Social o el padró, entre altres entitats o organismes.

A més, l'àrea de Participació i Govern Interior treballa en una convocatòria de subvencions d'ajudes econòmiques per a les despeses derivades del canvi de denominació de carrers i places de Palma. Aquestes ajudes aniran destinades als establiments comercials, empreses de serveis i autònoms amb activitats que es desenvolupen en un establiment permanent, situats a peu de carrers i places afectats pels canvis.