L'Ajuntament de Palma denuncia set pisos inhabitables que s'oferien a internet a preus desorbitats

PalmaL'Ajuntament de Palma ha detectat set habitatges il·legals que s'oferien per llogar i vendre a internet a preus que dupliquen la mitjana del cost per metre quadrat a Ciutat. Es tracta d'infrahabitatges, espais que no compleixen les condicions mínimes per poder ser habitats. La Llei d'habitatge autonòmica estableix sancions d'entre 3.000 i 30.000 euros per a aquests casos.

La Regidoria de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat ho ha denunciat a la Conselleria d'Habitatge perquè obri els expedients sancionadors corresponents, segons ha explicat la cap del departament, Neus Truyol, després de la Gerència d'Urbanisme. Truyol ha detallat que es tracta de tres casos de lloguer i tres de venda, que s'oferien a portals immobiliaris d'internet tant per part de particulars com d'immobiliàries i bancs.

La regidora ha posat diversos exemples: un espai de 18 metres quadrats que un banc oferia a 480 euros de lloguer al mes o un altre infrahabitatge de 25 metres pel qual demanaven un lloguer de 600 euros mensuals. El preu del metre quadrat –27 euros en el primer cas i 25 en el segon– duplica la mitjana del cost a Palma, que és d'11 euros. En la venda el preu també s'ha inflat: per un pis de 24 metres quadrats als Pullman demanaven 125.000 euros.

"Aquesta situació és demencial i ja n'hi ha prou", ha dit la regidora durant la roda de premsa. Ha remarcat que, en aquests casos, "en lloc de reaccionar amb responsabilitat davant la crisi, fan tot el contrari: incrementar l'abús immobiliari". Truyol ha defensat que "s'ha de continuar treballant" per incrementar el pressupost de l'Ajuntament "per poder fer front a les dinàmiques de desnonaments que vivim a la ciutat per la pressió immobiliària i la dificultat per poder assolir el pagament del preu del lloguer per part de molta població".

D'altra banda, ha denunciat que l'Ajuntament de Palma "està tot sol en la lluita contra els desnonaments injustos que es fan a persones vulnerables" perquè "no hi ha cap administració que hi estigui intervenint", ni el Govern autonòmic ni el central. En aquesta línia, ha recordat que l'Oficina Antidesnonaments es finança exclusivament amb pressupost municipal.