'L’efecte papallona' que protegeix els parcs i les platges urbanes

Santa Coloma de GramenetEl voleteig d’una papallona pot canviar del tot la manera com es gestiona un ecosistema. Petites i llampants, la seva bellesa les converteix en l’insecte més tolerat per la població, però la seva presència en un determinat espai natural va més enllà, ja que és principalment un indicador de bona o mala salut mediambiental. La màxima és senzilla: com més diversitat d’espècies de lepidòpters hi hagi, més bo serà l’estat del seu hàbitat. A Catalunya hi ha una mica més de dos-cents tipus de papallona i, d’aquests, entre 40 i 50 habiten els parcs i les platges de l’àrea de Barcelona. És per això que majoritàriament se les anomena papallones metropolitanes o urbanes, si bé de tant en tant també n’apareixen espècies inèdites que s’hi instal·len temporalment des d’altres indrets. Però la sequera dels últims tres anys n’ha posat en risc la seva supervivència: el nombre d’exemplars observats ha disminuït un 32,8% a causa de la falta d’aigua, que va deshidratar la vegetació, una tendència que la pluja dels últims mesos sembla que ja ha començat a revertir.

Les papallones formen part de la base de la cadena tròfica, són les sentinelles de molts altres insectes i artròpodes que les segueixen allà on van i tenen un paper important en el control de plagues i patògens. A més, el seu rol en la conservació de la biodiversitat és comportar-se com un indicador que aporta informació en directe de l’impacte de fenòmens importants per al planeta. El motiu: tenen una capacitat inherent de reaccionar als canvis sobtats de l’entorn i adaptar-s’hi. Observar-les, doncs, permet identificar l’evolució dels espais naturals i que les administracions puguin prendre decisions per protegir-los.

“La base de l’actuació a l'àrea de Barcelona ha de ser fugir de la idea de vegetació verda, monòtona i regada contínuament, com passa a la resta d’Europa, i centrar-nos en la vegetació mediterrània, deixant-la créixer sense reg i amb sega puntual perquè papallones i altres espècies puguin sobreviure”, explica Núria Machuca, tècnica dels Serveis de Gestió de Parcs i Platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Els últims anys l'ens supramunicipal ha endegat un procés de renaturalització de la cinquantena de llacs dels parcs naturals. Això suposa eliminar els elements ornamentals i els tractaments clorats d’aquestes masses d’aigua i substituir-los per illes de vegetació, que no només generen un efecte crida per als ocells perquè hi nidifiquin, sinó que afavoreixen la pol·linització d'insectes. A més, han proliferat recursos com els jardins de papallones, amb flors i plantes que les atrauen per poder-les observar de prop. 

Un 30% menys d'exemplars

Però, per què són tan importants els lepidòpters? Més enllà del seu paper fonamental en l'equilibri allà on viuen, les papallones actuen com a bioindicadors. “Les estudiem perquè ens diuen l’estat de salut d’un ecosistema. Ens hem d’imaginar les papallones com la punta de l’iceberg de la biodiversitat: quan les veiem a elles, podem saber on són els seus depredadors o les plantes que pol·linitzen”, afirma Pau Guzmán, tècnic del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Ho explica a l’ARA des de l’aula ambiental Isabel Muñoz, al parc de Can Zam, un espai d’onze hectàrees que s’estén entre la serra de la Marina i el riu Besòs i que serveix de corredor de la biodiversitat a l’extrem sud-oest de Santa Coloma de Gramenet. Veure-hi papallones no és gens estrany, però tampoc ho és a la resta de municipis de l’AMB. La majoria sobrevolen el parc del Pi Gros a Sant Vicenç dels Horts i el de la Fontsanta, entre Sant Joan Despí i Esplugues, però també n’hi ha entre les dunes que s’estenen entre Castelldefels i Montgat. 

Això no obstant, la sequera va suposar un cop greu a la seva existència. Així ho constata el cinquè informe elaborat per l’Observatori Metropolità de Papallones (mBMS), un projecte de ciència ciutadana impulsat a partir de la feina altruista d’una quarantena de voluntaris a l’àrea de Barcelona. “Si les papallones marxen d’un espai o disminueix la probabilitat de veure-les en llocs on acostumen a viure és un toc d’alerta: passa alguna cosa. Perdre-les és senyal que la biodiversitat d’un ecosistema pateix”, afegeix Guzmán.

L’estudi es fa des de fa sis anys i aquest any s’han identificat 44 espècies, és a dir, una de cada quatre espècies detectades a Catalunya. L’Observatori està impulsat per l’AMB, però des del punt de vista tècnic i científic compta amb la col·laboració de l’Institut Metròpoli i el CREAF. L’edició d'aquest any, publicada ahir, assenyala que la falta de pluges ha provocat una disminució de la presència de les papallones metropolitanes, les que viuen a les platges i els parcs de les ciutats, respecte a les dades dels últims cinc anys. “Si normalment comptem dinou papallones en cada mostreig, el 2023 se n’han comptat tretze, una tercera part menys”, explica el director del CREAF, catedràtic d’ecologia de la UAB i corresponsable científic del mBMS, Joan Pino.

Diferents resiliències

Les dades recollides i analitzades certifiquen que hi ha almenys tres espècies de papallones urbanes que han patit una greu davallada d’exemplars. És el cas de les saltabardisses de solell (Pyronia cecilia), la blaveta comuna (Polyommatus icarus) i la margenera comuna (Lasiommata megera). Aquests lepidòpters han vist reduïda la seva presència un 90%, un 70% i un 50%, respectivament. “Les saltabardisses de solell pràcticament han desaparegut dels parcs i les platges metropolitanes. Si abans se’n veien uns 250 exemplars cada any, el 2023 només se’n van comptar 30”, afirma Pino. 

En canvi, el projecte de ciència ciutadana ha detectat tres casos d’espècies que han augmentat durant la sequera, com la blaveta estriada (Leptotes pirithous), la blaveta dels pèsols (Lampides boeticus) i la safranera de l’alfals (Colias crocea), amb augments d'un 60%, un 35% i un 10% respectivament. “No obstant això, els guanys no compensen les pèrdues i, en general, les poblacions de papallones han disminuït, cosa evidencia el seu paper com a bioindicadors molt sensibles a les condicions de sequera”, aclareix la cap de l’àrea de sostenibilitat de l’Institut Metròpoli i corresponsable científica del mBMS, Elena Domene. La sequera, doncs, “pot estar induint una selecció d’espècies, ja que algunes poden suportar millor que altres aquestes condicions tan extremes, o fins i tot treure’n partit”, afegeix Pino.

Segons Guzmán, els motius que expliquen la diferència entre les espècies més i menys resistents són, simplificant-ho molt, dos. D’una banda, el tipus d’aliment. Hi ha papallones generalistes que poden alimentar-se de qualsevol planta, i d'altres especialistes, és a dir, que només poden fer-ho (i reproduir-se) amb determinades vegetacions. L’altre factor és la seva capacitat de volar: n'hi ha que tenen més facilitat per moure’s –poden recórrer la trama urbana i viatjar entre parcs i sobreviure a les ciutats–, mentre d'altres tenen poca dispersió geogràfica. “Tots dos factors combinats fan que només una de cada quatre papallones a Catalunya arribin a les ciutats”, afegeix. Així, els exemplars més castigats corresponen a una de les categories o a totes dues. 

El doble d'exemplars per la pluja

Malgrat aquest panorama, el projecte confirma que la sequera afecta més el nombre total de papallones que no pas la quantitat d’espècies, perquè fins i tot s’han vist sis espècies noves que són escasses, singulars i pròpies d’ambients més naturalitzats i madurs. En definitiva, que sobta fins i tot als especialistes que hagin pogut arribar als parcs metropolitans. Aquestes són l’argentada comuna (Argynnis paphia), la verdeta d’ull blanc (Callophrys rubi), el faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), el faune lleonat (Hipparchia semele), l’angelet comú (Leptidea sinapis) i l’arlequí (Zerynthia rumina). 

A més, hi ha certs brots verds: tot i la baixada dràstica del nombre total de papallones observades el 2023, les pluges d’aquesta primavera han capgirat la situació. “Si durant aquestes dates acostumàvem a veure unes 12 o 13 papallones de mitjana a cada visita, ara mateix n’estem veient 29”, afirma Domene, que afegeix que són unes quantitats molt per sobre de la mitjana dels últims cinc anys de projecte. “Com que deixem que la natura segueixi el seu curs, estem venuts al que ella vulgui. Han estat mesos durs perquè la vegetació patia per l’estrès hídric i això no ha permès que sigui esplendorosa”, conclou Machuca.