Els estudiants que acaben l'ESO cauen per tercer any consecutiu: del 81 al 74%

Així es constata de l'Anuari de l'Educació 2024, que en la vintena edició posa el focus en les proves PISA i en l'impacte de la tecnologia a les aules

La factura de llum, gas i aigua consumeix la major part dels recursos que reben els instituts.
3 min

PalmaEl percentatge d'alumne estrangers que cursa els seus estudis a les Balears no atura de pujar any rere any. El curs 2023-2024 es va situar en el 18,3% (la mitjana estatal és del 12,2%), que són set dècimes més que l'any precedent i 2,6% més que al curs de la pandèmia de covid (2020-2021), segons consta a l'Anuari de l'Educació 2024. En els darrers cursos, els estudiants que acaben l'ESO han experimentat un descens progressiu: 81% el 2020-2021, un 76,7% el 2021-2022 i un 74% el 2022-2023. Són valors que se situen quatre punts per davall de la mitjana espanyola. L'Anuari d'enguany, dirigit pel doctor Joan Amer, ha posat el focus en l'impacte de les tecnologies a les aules i en l'anàlisi del resultat de les Balears a les proves PISA 2022.

Entre altres dades, la publicació constata l'increment d'alumnes que experimenten les Illes, que ha anat acompanyat d'un augment del 3,1% en el nombre de professors. El percentatge d'estudiants que repeteixen segueix una tendència descendent dels darrers cursos i, en termes generals, es posiciona per davall de la mitjana estatal. En el curs 2022-2023, més del 97% dels alumnes de Primària varen promocionar de curs, i el 87,5% dels d'ESO i el 85,1% dels de Batxillerat, varen titular. Els percentatges autonòmics són semblants als estatals, tret del cas Batxillerat, on les Balears estan 3,8% per darrere.

Anàlisi profunda de les PISA

L'exdirector general de Planificació, Ordenació i Centres durant les dues darreres legislatures del Pacte, dedica un capítol de l'Anuari a analitzar els resultats de les proves PISA 2022 a les Balears. Tal com ja va explicar l'ARA Balears, a la darrera edició és cert que els alumnes illencs varen baixar, però en molta menys mesura que els homòlegs de la resta d'autonomies, de la UE i de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics). Els illencs varen baixar 12 punts en competència matemàtica, 7 en lectora i 2 en científica, lleugerament per damunt de la mitjana espanyola.

Ara bé, si es mira cap enrere, fins a la convocatòria de 2009, el nivell dels estudiants illencs ha millorat, mentre que el dels seus homòlegs espanyols i de l'OCDE s'ha ressentit. D'ençà d'aquell moment, els joves balears han pujat 7, 15 i 19 punts, respectivament, en les disciplines estudiades, mentre que els espanyols n'han baixat 10, 7 i 3 i els de l'OCDE (que agrupa 38 països), 24, 17 i 16, respectivament. Per tant, malgrat que les Balears partien de resultats baixos, s'han aconseguit situar en la mitjana dels participants.

Segons s'ha detallat durant la presentació de l'Anuari, a les PISA 2022 els alumnes de les Balears es varen situar en la franja de resultats entremitjos a cada competència, i en grau més alt que a la resta d'Espanya. És per això que, en conseqüència, hi ha menys estudiants amb resultats superiors o inferiors a la mitjana. No hi ha diferències significaves entre illes, però sí entre centres públics i privats, a favor dels segons. Ara bé, una vegada tret l'efecte de l'Índex Socioeconòmic i Cultural (ISEC) les diferències passen a no ser significatives.

Millora matemàtica

Un altre dels episodis de l'Anuari, elaborat pels doctors Juan Vicente Riera Clapés i Daniel Ruíz, posa el focus en els resultats PISA en Matemàtiques. En aquest es fa referència que els resultats de les Balears (471) s'apropen molt als d'Espanya (473), UE (474) i OCDE (472). Malgrat tot, i vist que a la darrera edició les Balears varen patir una baixada pronunciada, els experts proposen tota una sèrie de propostes. "Encara queda un camí per recórrer i cercar estratègies que permetin millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge del nostre alumnat", ha dit Riera Clapés durant la presentació de l'Anuari.

Algunes de les propostes impliquen fer activitats d'aula contextualitzades, emprar materials manipulatius i fer un ús racional dels dispositius electrònics per millorar l'aprenentatge en Matemàtiques i fomentar l'autonomia i la motivació en l'alumnat. "El domini de les destreses socioafectives, com identificar i manejar emocions, afrontar els desafiaments, mantenir la motivació i la perseverança i desenvolupar l'autoconcepte, entre d'altres, permetrà als alumnes augmentar el seu benestar general, construir resiliència i prosperar com a estudiants de Matemàtiques", ha dit.

stats