Edició
Idioma
Societat
Dossier: Miram el futur

L’any de l’Agència de Salut Pública

Disposarà d’un pressupost de 30 milions d’euros i haurà de planificar les polítiques en l’àmbit sanitari, sobretot en la prevenció, la vigilància i la promoció de la salut

Imatge d'arxiu
Imatge d'arxiu ISMAEL VELAZQUEZ
Elena Navarro
31/12/2022
1 min
Dossier Miram el futur Desplega
1.
Unes eleccions que poden canviar el rumb de la política balear
2.
Un superany electoral per examinar el xoc a l’Estat
3.
Part dels empresaris volen menys saturació l’any que ve
4.
Un repte gairebé impossible: trobar pis a preu raonable
5.
Què pujarà, què baixarà i de què han d'estar pendents les nostres butxaques el 2023
6.
S'acabarà la guerra a Ucraïna? Cinc claus per interpretar el món del 2023
7.
Cas Cursach, cara B
8.
El desafiament de reduir l’ús del cotxe
9.
El desenllaç del ‘Només sí és sí’ i avenços autonòmics
10.
Nova etapa per a la universitat
11.
L’any de l’Agència de Salut Pública
12.
L’any de les presses per fer més línies de transport públic
13.
Pocs mesos per enllestir els projectes pendents
14.
Del repte audiovisual a l’Acampallengua
15.
Mallorca s’obre al cinema asiàtic

PalmaEl 2020, en plena pandèmia, el Govern balear anunciava la creació d’una Agència de Salut Pública, un organisme que finalment veurà la llum el 2023. Disposarà d’un pressupost de 30 milions d’euros i haurà de planificar les polítiques en l’àmbit sanitari, sobretot en la prevenció, la vigilància i la promoció de la salut. Entre altres coses, haurà de monitorar el comportament de malalties infeccioses com la covid-19 i la bronquiolitis, i les transmissibles com les que es contagien per la via sexual, que s’han disparat els darrers cinc anys a les Balears (i a tot l’Estat).

Una altra branca de l’àmbit sanitari que serà fonamental serà l’estratègia per atendre les malalties de salut mental, en clar augment després de la pandèmia: més del 15% de la població illenca pren antidepressius i ansiolítics, i la incidència dels intents de suïcidi i autolesions és molt preocupant, sobretot entre els infants i joves.  

Manca de sanitaris i llistes d’espera

La Conselleria de Patricia Gómez ha aconseguit que l’inici d’any no estigui marcat per una vaga dels metges d’Atenció Primària, gràcies a un acord de millores laborals in extremis i per unanimitat amb tots els sindicats. Així i tot, hi haurà reptes estructurals que caldrà continuar afrontant: la manca de professionals –agreujada per les jubilacions–, sobretot d’infermeres, metges de família i pediatres, en especial a les Pitiüses. També caldrà veure si té resultat el pla de xoc contra les llistes d’espera, que s’han duplicat des del 2019. Amb tot, un gir polític pot fer virar completament les polítiques sanitàries, que s’enduen la partida més gran dels pressupostos de l’Executiu illenc.

Dossier Miram el futur
Vés a l’ÍNDEX
stats