L'ARA Balears guanya el premi Climent Garau de l'OCB per fer periodisme "rigorós i en català"

La institució destaca també el "compromís i professionalitat" d'aquest mitjà de comunicació, "arrelat a la realitat" de l'Arxipèlag

La redacció de l'ARA Balears.
ARA Balears
05/12/2024
5 min

PalmaL'ARA Balears ha estat guardonat a la 38a edició dels premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear (OCB) amb el premi Climent Garau per la tasca que duu a terme des de l'àmbit de la comunicació en la contribució a l'ús social del català. En un comunicat, la institució cultural ha assenyalat que l'ARA Balears destaca per "exercir un periodisme compromès, rigorós, professional, arrelat a la nostra realitat i en català".

El diari, en les edicions digital i en paper, es va publicar per primera vegada el 23 de maig del 2013. A principis de març, però, un equip encapçalat per Catalina Serra –actualment subdirectora del diari ARA de Catalunya– i format per una part dels periodistes del dBalears, que havia donat per acabat el seu recorregut en paper, ja feia feina per establir els criteris i els valors amb els quals aquest mitjà basaria la seva tasca periodística.

L'ARA Balears va néixer per "oferir els instruments adequats per saber entre tots què passa i, si fos possible, entendre-ho", segons va recordar la directora actual, Cristina Ros, durant el lliurament dels darrers premis lliurats per aquest digital. Es volia fer "amb esperit crític, però no instal·lats sistemàticament en la crítica". I s'hi expressava el compromís amb la societat: "Com a persones actives des del món periodístic i empresarial, volem contribuir a definir el món que ve i les Balears que volem a partir d'un mitjà de comunicació modern, independent, rigorós i de qualitat".

L'OCB ha publicat aquest dijous els noms de tots els guardonats en aquesta edició dels premis, que reconeixen la tasca, els mèrits o el compromís a favor del català a persones, empreses, col·lectius, entitats i obres. El jurat està presidit per Lluís Segura i està format per l’escriptora Rosa Planas i les vocals de l’entitat, Pilar Arnau, Margalida Homar i Neus Picó.

Pel que fa a la resta de premis, en les diferents modalitats, aquests han estat els següents:

El premi Gabriel Alomar, que concedeix la Junta Directiva de l’OCB, serà enguany per a Eliseu Climent, referent en la defensa de la cultura catalana al País Valencià, fundador de l’editorial Tres i Quatre. Climent va ser un dels redactors de l’anomenat Estatut d’Elx i principal impulsor i fundador d’Acció Cultural del País Valencià. També ha estat editor de revistes culturals i acadèmiques com L’Espill i Treballs de sociolingüística catalana, com també el principal impulsor del setmanari El Temps. Aquest guardó reconeix les aportacions cíviques, culturals i lingüístiques promogudes o protagonitzades per persones o entitats en el conjunt dels territoris de parla catalana.

L'editor Eliseu Climent.

El premi Francesc de Borja Moll enguany reconeixerà la tasca de l'empresa porrerenca Agromart. Aquest guardó es destina a premiar una entitat, empresa o organisme públic o privat que hagi destacat a les Balears per la seva dedicació a la normalització de la llengua, la cultura o la identitat nacional. El jurat ha considerat que aquesta empresa, que ja té 27 botigues arreu de Mallorca, ha fet una aposta clara pel producte de proximitat i per valorar els productors agroalimentaris de l’illa.

El premi Emili Darder es concedirà a Miquel Sbert i Serra. Aquest guardó premia una iniciativa, experiència o trajectòria personal en el camp de l’educació, l’ensenyament o el lleure i, d’una manera especial les que tendeixen a fomentar l’ús del català en àmbits educatius formals i no formals. El jurat ha valorat la trajectòria de Sbert, de més de quaranta anys en el món de l’ensenyament, en què ha estat un referent per la seva capacitat de gestió de les polítiques educatives. També ha destacat pels seus plantejaments innovadors i ha contribuït especialment a la construcció d’un marc normatiu i de promoció de l’ensenyament del català i en català, a les Balears.

Miquel Sbert i Garau.

El premi Josep M. Llompart es concedirà a Lleonard Muntaner i Mariano. Aquest guardó vol reconèixer una persona que s’hagi distingit a les Illes per la seva dedicació a la normalització de la llengua, la cultura o la identitat catalana. D'aquesta manera, el jurat li ha volgut reconèixer la seva tasca com a historiador, editor i també com a bibliògraf. La seva llarga trajectòria inclou diverses tasques i activitats en el camp de la cultura. Doctor en Història per la UIB, la seva tesi Els xuetes de Mallorca: espai, economia i societat a finals del s. XVII va marcar una nova etapa en els estudis sobre els descendents dels conversos de Mallorca.

L'historiador i editor Lleonard Muntaner i Mariano.

El premi Miquel dels Sants Oliver, destinat a premiar un treball editat durant el període comprès entre la convocatòria dels premis de l’any anterior i la present i que té com a objecte d’estudi qualsevol de les illes, serà per a l’obra El llindar de la modernitat: Mallorca a la tardor medieval i al renaixement (1412-1598). Una obra que tracta la tardor medieval, el Renaixement i la primera Modernitat a l'illa, a través de quaranta capítols escrits per destacats especialistes en la matèria. Una obra coordinada per Rafel Ramis, que aporta noves investigacions d’història social, econòmica, política, cultural i artística, i que esdevé un referent per conèixer l’estat de la qüestió, revisa plantejaments antics i obre noves vies de recerca sobre aquest període de la història de Mallorca.

Rafel Ramis.

El premi Bartomeu Oliver s'atorgarà a La Fornal, una companyia amb més de 20 anys d'experiència en la producció i direcció d'obres i en la gestió d'esdeveniments. El guardó està dirigit a premiar una iniciativa cívica de dinamització cultural, de recuperació lingüística o de revaloració de la cultura popular.

Escena d'una producció teatral de La Fornal.

Maria Hein rebrà el premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que premia una persona o un col·lectiu que hagi excel·lit en el camp de la investigació, la creació o la dinamització cultural. El jurat ha valorat la capacitat de l'artista per oferir diferents estils des del folk i les cançons tradicionals, passant pel pop i les composicions amb tocs d'electrònica. A la seva discografia s'hi troben cançons d'amor i desamor, temàtiques més disteses i de festa i cançons tradicionals, com la seva versió actualitzada de La dama de Mallorca o de la cançó Alenar, de Maria del Mar Bonet.

L'artista Maria Hein.

El premi Aina Moll d’enguany serà per a Josep Lluís Pol i Llompart. Aquesta distinció premia una persona o entitat que s’hagi distingit per dur a terme, des del voluntariat, activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana a qualsevol indret del seu domini lingüístic. Pol i Llompart és professor de matemàtiques i creador del Centre d'Aprenentatge Cientificomatemàtic (CentMat). El jurat ha destacat la seva aportació com a divulgador científic.

El professor Josep Lluís Pol i Llompart.

Finalment, el jurat ha volgut reconèixer amb una menció especial honorífica l'Associació de Directors i Directores d'Educació Infantil i Primària (Adipma) i l'Associació de Directors d'Ensenyament Secundari de Mallorca (Adesma), per la seva actitud ferma i constant de defensa del model lingüístic establert per la Llei Balear d’Educació i, especialment, per haver rebutjat, cívicament, la segregació de l’alumnat per motius de llengua en els centres educatius públics. Aquesta menció també es fa extensiva a les associacions de Menorca i Eivissa.

stats