L'ARA Balears premia el compromís social i cultural en l'onzè aniversari

PalmaL'ARA Balears ha celebrat onze anys aquest dimecres. Ho ha fet reconeixent la tasca social i cultural de diverses entitats de les Illes, i refermant el seu compromís amb el territori, l'empenta pel treball ben fet i el dret a la informació amb rigor, propera als lectors i en llengua catalana. "No entenem el periodisme sense compromís, l'entenem com una eina per canviar les coses, perquè sense informació no hi ha reacció", ha reivindicat la directora del diari, Cristina Ros, que ha dedicat un agraïment a totes les mans que han sumat esforços per consolidar la capçalera, que, malgrat les dificultats del sector, ha complit onze anys. La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha tancat l'acte fent una reivindicació de la "llibertat de premsa" en un moment en què se'n fan "assenyalaments": "El respecte a les discrepàncies i l'acceptació de la crítica són els pilars fonamentals de la nostra democràcia i de l'estat de dret".

Els Premis de l'ARA Balears, que enguany s'han fet a l'Aljub d'Es Baluard, han servit, des que el diari va començar a caminar, el 2013, com a punt de trobada de la comunitat que el fa possible, des de l'equip de la casa i de l'ARA a Barcelona fins als subscriptors, els col·laboradors i els anunciants. La directora de l'ARA, Esther Vera, que ha citat Ramon Llull per prometre brevetat en el discurs: "Com és més el que ignores que el que saps, no parlis molt", ha fet un agraïment als que "remen" perquè el diari es consolidi des de tots els àmbits. "Reivindiquem el periodisme", ha asseverat: "Les notícies, potser, poden ser de franc, però la informació és molt cara".

En l'acte d'aquest dimecres, patrocinat per Hyundai Proa Automoció i conduït pel periodista Antoni Mateu, també hi han assistit les principals autoritats de les Illes Balears. Entre les personalitats que han estat presents a l'acte, a més de la presidenta del Govern, també hi havia el batle de Palma, Jaime Martínez; el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés; la cap de l'oposició de la institució insular, Catalina Cladera, i el conseller d'Agricultura, Joan Simonet. També hi han estat presents el portaveu del grup parlamentari del PP, Sebastià Sagreras; la secretària primera de la Mesa, Mercedes Garrido; el portaveu del grup de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, a més del president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés.

L'objectiu principal de la festa, però, ha estat reconèixer la tasca de persones i organitzacions que destaquen com a referents en la defensa de la cultura de les Illes i contribueixen a la millora de l'educació, el suport a col·lectius vulnerables i les que fomenten l'emprenedoria i la innovació. El Premi Bartomeu Picornell d'Educació s'ha concedit a la Facultat d'Educació de la Universitat de les Illes Balears (UIB) pel projecte 'Implica't, Connecta i Crea', que dona continuïtat a la formació dels mestres. "Que aquest premi serveixi de reconeixement a la professió docent", ha destacat, en nom de la facultat, Rosa Rosselló.

El Premi Toni Catany de Cultura l'ha rebut l'escriptor Guillem Frontera per la seva crítica de la societat de les Balears i les transformacions que han patit des dels anys 60, i també per l'aportació a la literatura catalana. L'autor, que s'ha fos en una abraçada amb Ros, ha fet un homenatge al fotògraf: "Sense l'obra de l'entranyable Toni Catany, aquest país seria molt més pobre, estaria més indefens, davant les amenaces foranes i els tsunamis".

Per la solidesa de la seva feina durant gairebé tres dècades donant acompanyament i suport a les persones que pateixen malalties mentals, el Premi a l'Acció Social s'ha donat a Estel de Llevant. El seu gerent, Guillem Febrer, ha instat que el premi serveixi per "renovar el compromís" amb la salut mental. Enguany, a més, el jurat ha decidit atorgar una menció especial, en aquesta categoria, a la plataforma Sanitaris per la Llengua. Després de l'eliminació del requisit de català per a l'accés professional a l'àmbit sanitari balear, s'ha volgut destacar la feina dels sanitaris que garanteixen el dret dels catalanoparlants a ser atesos en la seva llengua. El coordinador de la plataforma, Marc Bonet, ha fet el discurs més reivindicatiu amb la defensa que els pacients de les Illes puguin "viure la malaltia, en català". "Vàrem néixer per lluitar, i hi serem, perquè poder fer-ho ens obliga a ser-hi, a persistir en allò que ja hauria d'estar superat", ha defensat.

El darrer entre els premiats a intervenir també ha estat un dels més aplaudits. El president de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu de Sóller, Miquel Gual, ha posat sobre la taula un tema candent: la lluita dels agricultors per la sostenibilitat del sector. En rebre el Premi a la Iniciativa Econòmica, Gual ha destacat els 125 anys d'existència de l'entitat i els prop de 550 socis i col·laboradors: "El model cooperatiu funciona". En aquest sentit, ha convidat a "consumir productes de la nostra terra". "Pregam a la societat, les autoritats i les estructures agràries que no deixem que els joves fracassin". "Són la darrera baula que uneix el passat amb el futur", ha conclòs.

Compromís amb els debats de país

En la seva intervenció, Ros ha insistit en el compromís de l'ARA Balears amb els debats de país, que són les prioritats que segueix la línia editorial. "Fa anys que cridam l'atenció sobre els problemes d'habitatge, la saturació turística i el transport públic, i les conseqüències de la construcció i ocupació sense planificació", ha remarcat: "Els temes que avui són els que més preocupen la societat balear". De la mateixa manera, ha subratllat, "hem apuntat sempre a la necessitat de polítiques destinades a protegir la nostra llengua, la catalana". En aquest sentit, la directora ha remarcat la "independència" en la mirada de la capçalera. Ha tancat l'acte el grup de santjoaners i vilafranquers Ánimos Parrec, que està a punt de presentar el segon disc.