Crisi climàtica

De l’Àrtic als Andes: El desglaç s’accelera amb impactes imprevisibles

La pèrdua de les glaceres de muntanya fa disminuir el cabal dels rius mentre el desglaç dels pols amenaça amb una gran pujada del nivell del mar

Vista aèria d'un glaciar a Suïssa
Crisi climàtica
6 min
Regala aquest article

BarcelonaQue el món s'estigui desgelant té conseqüències en molts àmbits, alguns encara per descobrir. Afecta el clima i els corrents marines, el subministrament d'aigua dolça, la pujada del nivell del mar i l'habitabilitat d'algunes zones. La situació és tan greu que, encara que es paressin ara les emissions, cosa que no està passant, el desgel continuaria, però això permetria salvar el gel d'algunes zones. Ara mateix, el punt més greu és l'Àrtic, que s'escalfa a un ritme quatre cops més ràpid que la resta del planeta. Aquesta mateixa setmana, un nou estudi publicat a Nature Communications prediu que el primer dia d'estiu sense gel a l'Àrtic podria arribar abans del 2030. El desgel, però, és un dels impactes més evidents de l'escalfament global i no afecta només el pol Nord. Totes les glaceres del planeta estan en retrocés, i es calcula que un 10% ja ha desaparegut per culpa de la crisi climàtica, segons el professor del Nichols College, Mauri Pelto, que s'ha passat dècades fent monitoratge dels glaceres de muntanya als Estats Units i arreu del món. "El que més impacta és veure com una glacera desapareix, no fa gaire hem afegit una glacera de les Cascades Nord (Estats Units) a la llista de glaceres extintes del GLIMS (Global Land and Ice Mesurement from Space)", explica per telèfon des de Massachusetts. I apunta: "Quan perdem una glacera sorgeix un paisatge diferent, menys dinàmic. Per a la comunitat de la zona, és com perdre una platja o un bosc: la deixa més pobra".

La desaparició de la massa dels glaciars
Balanç acumulatiu anual en metres d'aigua
Les principals glaceres del món

serralada

d’Alaska

Alps

muntanyes

Rocoses

Himàlaia

Rift d'Àfrica

oriental

Serralada

de Sudirman

Andes

100.000 glaceres al món

Un 10% ja s'han extingit

Les glaceres són grans masses de gel, neu, roca i sediments que s'originen a la terra. N'hi ha de dos tipus, les glaceres continentals, com la que recobreix Groenlàndia, a l'Àrtic, i la de l'Antàrtida, que també s'anomenen capes de gel o ice sheet en anglès. Però n'hi ha moltes més que són glaceres de muntanya, des de l'Himàlaia fins als Alps, passant pels Andes sud-americans o fins i tot les que hi ha (o hi havia, més aviat) als Pirineus. Les dels Pirineus són, de fet, les que més han retrocedit del món, en percentatge: el 95% del gel s'ha perdut. El volum total d'aquesta pèrdua no és pas el més gran, perquè eren glaceres petites i no es poden comparar amb les de l'Himàlaia o l'Àrtic, però en proporció són les que més han patit.

Es calcula que al món hi ha unes 100.000 glaceres de muntanya. Els científics han establert una xarxa de 60 glaceres com a "referent climàtic" que són les que es van monitoritzant any a any per veure'n l'evolució. Comptant les pèrdues o guanys de cada any fins al 2023, les glaceres d'aquesta xarxa han perdut una mica més de 26 metres d'aigua respecte al 1970, l'equivalent a tallar una mitjana de 28,6 metres de gel de la part superior de cada glacera. Algunes glaceres han desaparegut completament i entren al registre de glaceres extintes. "Als Pirineus, 27 glaceres han desaparegut aquest segle. A parc de les Cascades del Nord dels Estats Units, les que vigilo més de prop, 31 han desaparegut. Però en general, a les diferents regions del món on fem aquests inventaris, han desaparegut al voltant del 10% de les glaceres", explica Pelto. És un gel que no torna, o que almenys trigarà "milers d'anys" a recuperar-se, afegeix.

Alps

Perdran un 60% de les glaceres en el millor dels casos

Els Alps suïssos van perdre aquest 10% de tot el seu volum de gel només en dos anys, entre el 2022 i el 2023, els anys més nefastos de la història per al gel alpí des que se'n fa seguiment, explica per videotrucada Daniel Farinotti, professor de Glaciologia a l'Escola Politècnica Federal de Zurich. La pèrdua de glaceres alpines com aquesta té un gran impacte en els recursos aqüífers de la regió més propera. "Allà on tens una glacera tindràs aigua quan plou, però també quan no plou, però si les glaceres desapareixen, els estius seran més secs", resum Farinotti.

La glacera del Rhone, als Alps suïssos l'any 2008 i el 2023
La glacera Trift, als Alps suïssos, l'any 1928 i el 2021.
La glacera Fiescher als Alps suïssos, el 1927 i el 2021.

El científic ha participat en un estudi que pronostica el futur dels Alps en funció del què passi amb la crisi climàtica, i les conclusions "no són bones", admet, perquè preveuen una disminució passi el que passi. "Encara que avui miraculosament s'aturés el canvi climàtic, les glaceres seguirien fent-se més petites. En l'escenari més optimista, si a finals de segle complíssim l'Acord de París encara perdríem un 60% del volum que tenim ara, però en el pitjor escenari, si continuem emetent CO2 com fins ara, a finals de segle ja no quedaran glaceres als Alps", conclou el científic. L'única forma d'aturar aquest desgel, diu Farinotti, seria reduir l'augment de la temperatura "i això només es pot fer retirant CO2 de l'atmosfera", és a dir, no només deixant d'emetre, sinó reduint el CO2 que ja està ara a l'atmosfera.

Himalaia

Si aturem les emissions podrien sobreviure

A l'Himàlaia, la regió que s'acostuma a definir com "el tercer pol" del planeta, el desgel també s'està accelerant i desemboca en grans allaus com la que fa dos anys va esborrar pobles sencers del Pakistan. "Aquests esdeveniments catastròfics tendiran a disminuir en el futur pel simple fet que no hi haurà tantes glaceres per col·lapsar", explica Pelto. Així i tot, admet que l'impacte de la pèrdua de glaceres en aquesta regió té unes conseqüències molt més greus per a les comunitats que en altres zones, perquè tant a l'Índia com al Pakistan i Bangladesh, milers de persones depenen de l'aigua que prové d'aquests ecosistemes gelats.

"Per a les glaceres petites, com les dels Pirineus, és massa tard. No poden sobreviure al nostre clima actual, i molt menys a l'escalfament futur", admet l'expert nord-americà, però apunta que les glaceres de muntanya tan grans com les de l'Himàlaia sí que podrien sobreviure "si es modifica l'ús de combustibles fòssils i es frenen les emissions de CO2 globals". El vincle entre el desgel i la crisi climàtica és molt evident: "la majoria dels canvis que hem vist estan relacionats amb la temperatura de l'estiu, i no amb les nevades de l'hivern, és a dir, no importa que l'hivern sigui bo o dolent quant a neu –diu Pelto–, és l'estiu el que està fonent les glaceres".

Concentració del gel àrtic
El setembre de 2024

Límits mitjans del gel durant el període 1991-2020

Pol Nord

Pol Sud

0

20

40

60

80

100%

Àrtic

Les glaceres que més volum han perdut del món

Encara parlant de glaceres de muntanya, la regió del món que més volum de gel ha perdut és la de l'Àrtic d'Alaska, i, en segon lloc, les illes àrtiques del Canadà. "Cada cop més estem veient com a l'Àrtic aquestes glaceres arriben a final de l'estiu sense neu, i si no tens neu, és com si només gastes però no ingresses, el negoci no pot sobreviure", explica Pelto. El tercer lloc se l'enduen els Andes, a l'Amèrica del Sud, després, per ordre de més pèrdua a menys, les muntanyes del centre de l'Àsia, on està l'Himàlaia; la zona russa de l'Àrtic i Islàndia, segons un estudi del 2019.

Àrea mínima anual del gel àrtic
En milions de km2

7

6

5

4

3

1978

1985

1990

1995

2000

2005

2012

2016

2022

Però a més de les glaceres, i de la capa de gel (o glacera continental) que cobreix Groenlàndia, l'Àrtic està recobert també per gel marí i aquest també està minvant. És un gel que es redueix a l'estiu i es regenera a l'hivern, cobrint tot el pol Nord, però cada cop està més a prop del seu primer dia d'estiu sense res de gel. L'últim estudi publicat aquesta setmana diu que podria passar abans del 2030. Això implicarà la desaparició d'un gel marí que té milers d'anys, i del qual encara en queden en concret 3,57 milions de quilòmetres quadrats: és el mínim del gel marí al qual s'ha arribat mai, i va ser a finals d'estiu del 2012. La pèrdua d'aquest gel marí àrtic impacta tot el planeta perquè aquest gel ajuda a regular els corrents marines que condicionen el clima de moltes regions. Alhora, aquest desglaç obre una nova ruta marítima a través de l'Àrtic que la Xina i Rússia han començat a navegar, i que pensen aprofitar molt més en el futur, cosa que incrementarà la vulnerabilitat de la regió i, per tant, la crisi ecològica global. Les grans potències també s'han llançat a explotar els recursos que queden a l'abast amb la retirada del gel, entre ells petroli i gas, contribuint encara més a la crisi climàtica que ha ocasionat el desgel.

I encara hi ha un altre element a les regions àrtiques, que és el permagel o sòl congelat: una capa permanentment congelada que està formada per terra, grava i sorra, tot això unit per gel. El desgel d'aquesta capa està generant ja molts problemes, perquè hi ha ciutats construïdes sobre aquest sòl congelat que han hagut de traslladar-se. Aquest desgel, a més, emet molt metà, un gas que contribueix a la crisi climàtica.

Antàrtida

El punt d'inflexió que ningú sap quan arribarà

Al pol Sud la capa de gel de l'Antàrtida ha perdut des del 2022 fins al 2023 una mitjana de 150.000 milions de tones mètriques de gel cada any. La gran amenaça d'aquest desgel és la seva contribució a la pujada del nivell del mar. Juntes, les capes de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida contenen el 99% de l'aigua dolça congelada del planeta i si es desfessin totes dues el nivell del mar pujaria fins a 67,4 metres. "En els últims 50 anys, el desgel de les glaceres de muntanya han contribuït a la pujada del nivell del mar tant com la capa de gel de Groenlàndia, però d'ara endavant la contribució d'aquella capa de gel i la de l'Antàrtida seran les que més ho facin", explica Pelto.

stats