L'Arxiu d'Eivissa tanca l'any amb una col·lecció de quatre llegats

PalmaL’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera ha presentat les darreres donacions realitzades per la família de Cas Cubano, documentació de la Guerra Civil donada per Andreu Carles López Seguí, la correspondència que va mantenir Florencio Arnán amb persones rellevants del món de la cultura i la política, documentació de la família Morales Cirer, donada per Lina Bufí, i la realitzada per Antoni Ferrer Abárzuza dels rebuts de l'antiga empresa Luz y Energía.

La directora de l'Arxiu Històric d'Eivissa i Formentera, Fanny Tur, ha destacat que aquestes donacions tenen a veure amb la memòria històrica a Eivissa. "Les diferents documentacions són molt importants i necessàries perquè els historiadors les puguin consultar i continuar construint la memòria de les Pitüses". Per la seva banda, el regidor de Cultura i Patrimoni, Pep Tur, ha agraït a les famílies la seva voluntat per donar aquests documents a l'Arxiu. Tur també ha afegit el seu reconeixement “a tot el personal que fa feina a l’Arxiu, encapçalat per Fanny Tur, perquè amb la seva feina fan que la memòria perduri i ens fan molt més rics com a societat”.

Esther Pol Planells, neboda d’Antoni Planells Bonet es Cubano, ha explicat que aquesta documentació ha estat localitzada al pis del seu avi i n'ha destacat les cartes familiars, fotografies i diferent documentació relacionada amb el pas dels seus familiars pels camps de Bordeus i Mauthausen.

Arxiu Família Cas Cubano

Es tracta d'una donació feta per una neboda, Esther Pol Planells, en nom de la família. Una part molt important de la donació és d'Antoni Planells. Nascut a Eivissa el 1909, l’any 1925 va emigrar a Cuba amb el seu pare i un dels seus germans. La família va viure uns anys a l'illa antillana abans de tornar a Eivissa. D’aquesta estada ve el malnom de la família. 

Antoni va passar pels camps de Bordeus (estiu de 1944), Dachau (agost 1944, amb el número 94.018) i Mauthausen (setembre 1944, amb el número 98.885). Formà part de la Resistència francesa. Fou arrestat el mes de juny de 1944 i deportat a Dachau poc després, tal com consta al seu carnet de deportat número 33.443. El seu germà Vicent va passar pel camp penitenciari de Formentera, duríssim camp conegut a l’illa com Es Campament o La Colònia. L’any 1945 s’afilià a la CNT a França. El seu carnet del Movimiento Libertario Español en Francia duu el número de registre 27243. 

Després de la guerra va tornar a Alger, on ja havia viscut anys abans. Va passar els darrers anys a Eivissa, la seua illa natal, on va morir fa ara trenta anys. 

Arxiu Família Morales Cirer

La documentació és relativa a diferents membres de la família Morales i Cirer.

Joan Morales Cirer (Eivissa, 1876-Carlet, València, 1939), apotecari, professor i líder del partit Unió Republicana. Fou maçó i qui introduí la maçoneria a Eivissa. Era fill de l’hisendat Josep Morales Ferrer i de Cristina Cirer i Vela, estudià farmàcia a Barcelona i obrí establiment a Eivissa, al número 17 del carrer de Josep Verdera, tot just davant l’església de Sant Elm. Es casà amb Consol Serra Guasch, germana del metge.

Per la seva banda, Josep Morales Riera (Formentera, 1900-1996), iniciat a la maçoneria pel seu oncle Joan Morales Cirer, ingressà el febrer de 1925 a la lògia Helios de Barcelona amb el nom simbòlic d’Apolo,. El 1928 fou cofundador de la lògia Sol Naciente a Eivissa, juntament amb el seu oncle. Emigrà a l’Argentina l’any 1930, on ingressà a la lògia General José de San Martín a Santa Fe. En tornar a Eivissa ingressà al partit Unió Republicana.

La donació inclou diverses cartes de Josep Morales Riera dirigides des de les presons d’Eivissa i de Burgos als seus pares i les autoritats franquistes (la carta anava dirigida, entre d’altres, al batle d’Eivissa) que inclouen al·lusions a les diferents gestions que varen realitzar per aconseguir la llibertat. Una d’elles és del 1940 i una altra, signada per son pare, data de 1945 i hi demanava la llibertat. 

Correspondència a Florenci Arnán

Es tracta d'una col·lecció de 60 cartes i targetes que va rebre durant anys, però especialment dels primers anys 70.

-D'Erwin i Christina Bechtold

-D'Antoni Marí Ribas Portmany

-De Paco Verdera, aleshores director de Diario de Ibiza

-D'Isidor Macabich

-De Josep Marí

-De Josep Buil Mayral

-De Joan Cabot Llompart. Periodista mallorquí i autor d'Ibiza y sus pintores

-Del Baró d'Esponellà. Epifani de Fortuny i Salazar. Des de la dècada dels 50 va fer diverses estades a l'illa. Amic d'Isidor Macabich i de Florenci Arnán. Va participar en les excavacions al santuari des Culleram.

-Del pintor i psiquiatre Leopoldo Irriguible

-Del periodista Mariano Planells

-De Jorge Demerson

-De l'escultor i pintor Rafael Lozano Bartolozzi

-Del polític mallorquí Josep Melià. 

-De les Biennals Internacionals d'Art. Per exemple de la de 1972.

Documentació de la Guerra Civil

Donació d'Andreu Carles López Seguí. 

El 19 de juliol la presència de la Falange a les Illes era merament simbòlica. En aquest lligall es pot comprovar com el gruix de la mobilització va ser a càrrec dels partits tradicionals de la dreta, en particular del Partit Agrari i de la CEDA. Aquestes milícies constitueixen un grup de civils armats que promptament passaran a integrar-se dins Falange, a mesura que aquesta obté el protagonisme del cop d'estat. Aquesta transició del partit agrari i la CEDA, i el transvasament de militància es pot veure clarament al lligall.