L’Assemblea de Docents congrega tota la comunitat educativa a favor de l’escola en català

PalmaLa comunitat educativa defensa l'educació en català, i així s'ha demostrat aquest dimarts. Més de 50 persones s'han reunit al centre Flassaders convocades per l'Assemblea de Docents amb l'objectiu de mostrar suport al model educatiu, amenaçat per l'elecció de llengua en el primer ensenyament i pel Pla de segregació lingüística, que s'implantaran el curs que ve. L'acte ha inclòs la intervenció de representants de l'Obra Cultural Balear (OCB), FAPA Mallorca (famílies), Associació de Directors d'Infantil i Primària de Mallorca (Adipma), Xarxa Educativa per la Llengua, Col·legi Professional de Docents i Assemblea de Docents. També s'hi han presentat els testimonis de dos casos d'èxit de l'escola en català, els d'Ismael Isaac i Tania Irene López.

En representació de l'Assemblea de Docents, Marina Vergés ha fet èmfasi en la necessitat d'acompanyar les famílies, "que són les que pateixen més la situació de desinformació que ha provocat la Conselleria d'Educació en relació amb el que és elecció de llengua i el que és pla pilot, i quina etapa educativa afecta cadascun", ha dit. "A les Balears, les famílies sempre han apostat pel català i volem que ho continuïn fent", ha afegit. Miquel Àngel Guerrero, de FAPA, ha confirmat aquesta idea: "A les famílies, l'elecció de llengua ens importa un pebre, i a FAPA no ens ha arribat cap inquietud respecte d'aquest tema. Jo el que estic és preocupat i emprenyat. La nostra posició ha de ser la de donar la màxima informació a les famílies perquè, arribat el moment, puguin decidir quina llengua trien amb coneixement del que pot suposar", ha exposat.

El català, en perill

El pla pilot, ha dit Vergés, "és discriminatori i planteja una situació de desigualtat", ja que la Conselleria d'Educació "destinarà una dotació de 240 milions d'euros en quatre cursos als centres que hi participin, uns doblers que fins ara les escoles demanàvem per fer front a necessitats educatives o per abaixar ràtios, i sempre se'ns deia que no n'hi havia", ha afegit. La situació de desigualtat es causarà també pel fet que a una part dels alumnes –els que no estudiïn en català– "se'ls dificultarà la seva integració social", ha opinat.

La realitat sociolingüística dels centres, ha explicat Joana Maria Mas, presidenta d'Adipma (directors), "és preocupant": "A les escoles ja ens és pràcticament impossible que els alumnes aprenguin català, perquè més enllà de les aules, el seu entorn es comunica en castellà", ha dit. "Fins i tot a municipis de la Part Forana com Lloseta, els alumnes de cada vegada tenen menys nivell de català", ha afegit. De fet, la competència lingüística ha estat un tema en el qual tots els participants han estat d'acord en la mateixa premissa: una cosa és aprovar, i l'altra, saber parlar un idioma.

Nous docents poc preparats

Mas també ha qüestionat la formació que es dona als futurs docents, que arriben a les aules moltes vegades amb "greus mancances en la llengua pròpia". "Són mals referents lingüístics per als alumnes", ha lamentat. Més enllà de les classes, als centres els costa trobar personal de menjador, d'escola matinera o d'extraescolars que parli en català. "Aquest fet, lligat al fet que fora de classe les famílies parlen en castellà, provoca que el contacte amb el català sigui molt mínim", ha explicat.

L'OCB manté el suport a la comunitat educativa i als centres. El president de l'entitat, Antoni Llabrés, ha exposat que, si bé l'elecció de llengua en el primer ensenyament té cabuda legal, perquè la reconeix, entre d'altres, la Llei d'educació de les Balears, no és així en el cas del Pla de segregació. Aquest darrer, que el curs que ve arribarà a l'etapa de Primària, "entra en contradicció amb el model lingüística educatiu", ha dit. "No hi ha cap dret a triar la llengua més enllà del primer ensenyament"; ha sentenciat.

El president ha exposat que en les pròximes setmanes es presentarà el recurs d'alçada contra el pla pilot, amb l'objectiu d'impedir que es pugui implantar el curs que ve. I ha fet referència directa a Vox: "El pla és només una batalla de la guerra que té l'extrema dreta contra el model lingüístic educatiu". En aquest sentit, l'OCB es manté vigilant amb el recorregut judicial de les 10 denúncies que han presentat famílies, amb el suport de la plataforma espanyolista Plis Educació, per reclamar un mínim del 25% de les hores de classe en castellà.

L'escola en català, un model que pot funcionar

Ismael Isaac té 19 anys i és de Ghana. Parla català gràcies a l'escola. "Quan vaig arribar, tot el meu entorn es comunicava en castellà", ha explicat. "Va ser gràcies al contacte amb els mestres i amb els companys que vaig aprendre la llengua pròpia", ha afegit. Aspira a ser policia o bomber, dues professions per a les quals tenir un bon nivell lingüístic és adient i necessari, pel fet que són feines de servei a la ciutadania.

Per part seva, Tania Irene López es descriu breument: "Som una filla de la immersió". D'orígens peninsulars, quan va arribar a les Illes es va trobar en un context castellanoparlant i va ser gràcies a l'escola que va aprendre català. "Ara vull lluitar perquè els nous alumnes tinguin les possibilitats que jo vaig tenir", confessa. Per aconseguir-ho, té una posició privilegiada, ja que és professora de Filosofia a l'IES Can Peu Blanc.