L’assetjament escolar es triplica en només un curs acadèmic

Palma“M’estiren els cabells, em posen plomes davall l’escriptori i un dia em varen buidar un pot de purpurina dins la motxilla”. És el testimoni de Raül (nom fictici), un alumne de 15 anys de l’IES Joan Alcover que assegura patir assetjament escolar a causa de la seva condició sexual. És gai i ho viu amb naturalitat. En els darrers cursos la detecció de casos d’assetjament escolar s’ha disparat a les Balears. De fet, des del principi de l’actual curs (va començar l’11 de setembre) ja s’han obert 31 protocols per possibles casos d’assetjament i cinc per violència masclista, segons les dades aportades per la Conselleria d’Educació. La incidència segueix la línia ascendent dels anys anteriors. L’any 2020-2021, un total de 87 dels protocols oberts es valoraren com a assetjament, al curs següent varen ser 106 i el 2022-2023 la xifra es va disparar fins als 384. L’assetjament escolar s’ha més que triplicat en un sol curs, gairebé s’ha quadruplicat.

En aquest context d’increment de la violència, tant els experts com els educadors es demanen quina responsabilitat té l’auge dels discursos d’odi i extremistes en l’erosió de la convivència a les aules. Marina Vergés és professora de l’IES Can Peu Blanc i accepta la tesi que hi ha una fornada de joves que és més conservadora que la precedent, a conseqüència de la banalització dels discursos d’odi i de la seva presència a les xarxes socials. “És un fet molt evident a les aules, fins i tot amb alumnes de famílies amb valors totalment inclusius i normalitzadors de les diferents sexualitats. Hi ha pares espantats dels comentaris que fan els seus fills adolescents”, explica. Al seu centre, afegeix, la convivència encara és cordial, però afirma que és gràcies a la intervenció dels docents: “dins les aules hem d’aturar alguns comentaris que poden ferir altres alumnes”. Part dels estudiants que diuen “impertinències”, ho fan per imitació i sense consciència. “Si els confrontes i els fas donar arguments, acaben quedant malament davant la classe. Els docents hem d’anar alerta a no ridiculitzar ningú, per això intentam reconduir-ho perquè tothom se senti respectat”, diu.

Per la seva banda, el coordinador de la comissió d’Igualtat i Coeducació del centre, Miguel Ángel Asensi, explica que, si bé hi ha una part de l’alumnat que assumeix aquests discursos extremistes, l’altra fa de contrapès, en estar molt conscienciada en el sentit contrari. “Els centres feim una feina infinita per reduir la influència d’aquests discursos d’odi i comportaments que van en contra dels principis democràtics i de defensa de les llibertats. Ara bé, no sempre s’aconsegueix l’objectiu: “Ens dirigim a tot l’alumnat, però hi ha una facció que per molta feina que hi facis és inamovible”, lamenta Asensi.

Agressions invisibles

L’assetjament sovint passa desapercebut. Hi ha vegades que els docents veuen l’agressió o escolten el comentari ofensiu, però moltes altres és invisible per al sistema. Aquest fet és el que explica que, malgrat l’increment exponencial de casos d’assetjament, una part dels professionals consultats assegurin no haver-lo notat. Al departament d’Orientació només arriben els casos més greus, el que el professor percep de manera clara o el que és tan evident que no es pot ocultar. Raül assegura que els seus agressors, que identifica com a simpatitzants del partit populista i d’extrema dreta S’ha Acabat la Festa, “saben molt bé quan atacar”. “L’única vegada que varen patinar va ser un dia que em varen dir ‘Rojo maricón’ a la sortida del centre i un pare ho va sentir. Em vaig quedar congelat i ells varen aconseguir justificar que era una broma”, recorda.

La tranquil·litat per la sensació d’impunitat que tenen aquests adolescents en insultar algú, explica Júlia Vilasís-Pamos, professora de la UIB i especialista en bretxa digital i adolescents, es deu “al discurs manipulat que hi ha a les xarxes gràcies a l’extremisme de dretes sobre el que és la llibertat d’expressió i la defensa del dret a dir allò que un pensa sempre”. Vilasís-Pamos forma part d’un equip que aviat iniciarà un estudi per veure quin ha estat l’impacte dels discursos d’odi i de l’auge de l’extrema dreta en la convivència a les aules, però ja en té unes primeres premisses. “Crec que podrem comprovar que la convivència està alterada. Perquè si un alumne percep qualsevol objecció a allò que diu com una intrusió que coarta la seva llibertat d’expressió, respon de formar reaccionària”, explica. “És probable que veiem que ara hi ha més tolerància amb els discursos homofòbics, racistes i masclistes, un fet que afecta les relacions alumne-alumne i alumne-professor”, afegeix. Si les agressions continuen augmentant, l’Administració haurà d’ajudar els docents, “que tot i una major conscienciació, no donen l’abast. Caldran més recursos”, afirma.

L’ARA Balears n’ha parlat amb dos estudiant de Batxillerat de l’IES Ramon Llull. Coincideixen en el fet que noten un clima de calma tensa dins les aules. “No passa res que es vegi, però jo tenc la sensació que la major part de la classe té por de dir el que pensa, per no enfrontar-se amb els ‘homenots’, que són pocs, però van tots junts. La gent no vol problemes”, assegura Luis (nom fictici). “Jo estic segur, quasi segur, que hi ha una companya de classe que és lesbiana i ho du d’amagat per por al rebuig d’aquests paios”, afegeix Carlos (nom fictici), company del mateix curs. “A mi em sorprèn veure companys amb qui vaig començar a primer d’ESO, que eren nins normals, i ara tenen unes formes d’interactuar que resulten agressives per a la resta”, lamenta Luis.

A l’orientadora de l’IES Politècnic, Marga Moragues, l’auge de l’assetjament detectat per la Conselleria d’Educació no la sorprèn gaire, tot i que diu que no l’ha notat al seu institut. “Si és un cas greu, ens arriba al departament, però, si no, no transcendeix”, explica. En aquest punt, posa el focus en una idea: no tots els docents posen fre a les agressions de la mateixa manera. “N’hi ha que tenen eines per resoldre-les ells mateixos a les aules i d’altres que potser senten algú que diu ‘puta’ a una companya, i no diuen res per no fer-ho gros”, exposa. En el poc temps que duim de curs, l’IES Politècnic ja ha obert un protocol per un cas de violència masclista.

La desigualtat de gènere és present en tots els àmbits de la societat, i també dins els centres educatius. Alexandra Ramos estudia segon de Batxillerat a l’IES Politècnic i va fer un treball per al qual va demanar a estudiants del centre sobre certes actituds. “Les noves generacions, de primer i segon d’ESO, són les que estan més sobreexaltades i les que fan els comentaris més greus, com ‘puta gai’, ‘puta’, ‘zorra’”, explica. El problema que ella va detectar és que la violència verbal que es respira a l’exterior i a les xarxes ha calat en els més petits, però aquests no saben què diuen ni per què. “Un dels infants enquestats va manifestar que els seus companys feien comentaris com ‘aquestes són unes putes’, però és que ell ni tan sols sabia que volia dir ‘puta’”, recorda. En el seu entorn, explica Ramos, els comentaris més habituals es donen entre homes i són de l’estil de “si no fas això, ets maricó”

En un moment en què l’assetjament i certs discursos d’odi guanyen terreny a les aules, la Conselleria assegura que la incorporació dels psicòlegs als centres educatius pretén ajudar a combatre la situació. Malgrat que a la darrera memòria de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar (Convivèxit) els casos d’assetjament a persones LGTBI representaren poc més del 5% del total, els centres consultats asseguren que aquests són els que més augmenten.

Ara, el protocol d’assetjament té un apartat que preveu les agressions per motius LGTBI, amb un annex. Convivèxit fa feina perquè en el futur la qüestió LGTBI tingui entitat pròpia i que també es prevegi l’homofòbia cap al professorat, que no està recollida. Bona part dels docents poden viure amb normalitat a les aules la seva sexualitat i manera de viure, independentment de quina sigui. D’altres, com en Toni, tenen un ambient laboral hostil: “He hagut de conviure amb un alumne que m’humiliava dient-me ‘puta marieta’ a l’aula”, lamenta.