L'Associació d'Usuaris del Tren de Mallorca dubta del ferrocarril a Llucmajor: "No ens ho creim"

PalmaL'Associació d'Usuaris del Tren de Mallorca està il·lusionada i escèptica davant l'anunci que el Govern posarà en marxa un tren de Palma a Llucmajor. L'ombra de dubte sorgeix perquè, des de fa més de 25 anys, esperen el ferrocarril de Llevant perquè arribi a Artà. Segons la visió del president d'Usuaris del Tren, Guillem Ramis, el Govern Bauzá (PP, 2011-2015) va ser el que va acabar de "condemnar el projecte amb la creació de la via verda" al traçat per on hauria de circular el tren. Per acabar-ho d'adobar, els trens –ja comprats– van estar durant anys en un magatzem a Son Rullan, explica, sense que se'ls donàs ús fins a la legislatura posterior (la de Francina Armengol). "A causa de les necessitats", es van incorporar a la via Palma–Inca (són els trens d'andana baixa). "La nostra posició és escèptica perquè no s'ha afavorit mai el tren. Senzillament, no ens ho creim", lamenta.

En declaracions a aquest diari, Ramis explica que l'anunci els pareix perfecte, però no se'l creuen: "Els mateixos tècnics que diuen d'anar a Llucmajor, també proposen actuacions a carreteres". Segons vaticina, per a les carreteres hi posaran molt interès, però no serà així per al tren. "No seria la primera vegada que ens tenen emblanquinats durant anys perquè després tot se'n vagi en orris", diu. Cal recordar que el 2008, el Govern Antich signà amb el govern de Zapatero, tots dos socialistes, un conveni ferroviari de 500 milions d'euros, que incloïa el tren de Llevant. El 2011, en un marc de crisi econòmica, José Ramón Bauzá, al capdavant de l'Executiu balear, renuncià als doblers del conveni. El 2013, dos anys després, construiria la via verda sobre el traçat de l'antiga línia de ferrocarril.

Per altra banda, Ramis també recorda el tramvia de Palma, una infraestructura que seria "excel·lent per a la ciutat, ja que eliminaria pol·lució i donaria resposta a la necessitat de la capital d'esponjar el trànsit". Però el tramvia s'ha cancel·lat durant aquesta legislatura "i s'han tornat els doblers". Les obres estaven previstes per al 2023. La intenció era que connectàs la plaça d'Espanya amb els barris de Foners, Nou Llevant, el Molinar, Coll d'en Rabassa, Can Pastilla i l'aeroport. Hi havia aprovada una concessió directa del Ministeri de fins a 185 milions d'euros. De fet, fa poc el PSIB ha duit al Senat una iniciativa per defensar la continuïtat del tramvia de Palma i posar fi a la saturació a les carreteres.

Des de l'Associació d'usuaris del Tren, Ramis es demana com serà aquest nou tren: "Serà públic o amb ànim de lucre? Serà com els que arriben a sa Pobla o Manacor, amb freqüències de 40 minuts? Tindrà personal suficient o serà com el d'Inca a Palma que no té ni revisors i on la gent, des de primera hora del matí, ha d'anar dreta i tocant-se els uns als altres tot el camí?". "De moment, per a nosaltres, el tren és una maniobra mediàtica més que una realitat", diu. Per a Ramis, el teixit actual de tren requereix molta atenció. No en va, aquest octubre han actualitzat les seves peticions, entre les quals destaquen més freqüències en hores punta, ampliar la cobertura horària del servei ferroviari, accessibilitat segura i no discriminatòria i avançar en la supressió de tots els passos a nivell.

Per a Pep Prieto, un altre usuari del tren, la idea de rerefons és clara: "Si s'han trobat els doblers per fer el tren de Llucmajor en set anys, l'excusa per no desenvolupar el tren d'Artà no eren els doblers, era política". "El PP no ho ha volgut mai i l'esquerra ha tingut deixadesa; no han fet ni un pam de via", lamenta. Tot i també mostrar cert escepticisme, altres usuaris d'aquest tipus de transport públic consultats per aquest diari han mostrat la seva il·lusió per l'anunci de la presidenta del Govern: "Més tren implica més transport sostenible".

La Plataforma del Tren de Llevant lamenta la "contínua marginació" a la línia Manacor-Capdepera

La Plataforma del Tren de Llevant ha apuntat en un comunicat que fa més de 26 anys que reivindica la importància de completar el trajecte ferroviari entre Manacor i Capdepera, una demanda històrica que ha estat promesa per successius governs autonòmics, "però que mai no s'ha materialitzat". "Observam amb preocupació com una vegada més la nostra reivindicació és ignorada a favor de nous projectes".

Tot i això, ha valorat positivament l'impuls de la xarxa ferroviària balear, encara que "una vegada més, el Llevant quedi relegat en termes d'inversió i atenció, perpetuant una situació de desequilibri territorial". Així, subratlla que no vol generar una confrontació entre municipis, ja que és positiu que qualsevol zona de les Illes rebi millores en transport públic, però consideren necessari "abordar un equilibri territorial que beneficiï totes les comarques".

En aquest aspecte, han destacat que el tren de Llevant requeriria una inversió significativament menor, 80 milions d'euros, i que, tenint en compte que gran part de les obres ja estan fetes, "el projecte podria completar-se en només uns anys". "Continuam i continuarem esperant, tenim prou experiència".