L’associacionisme guanya la partida a la mercantilització de la lluita LGTBI

Palma“Però, finalment no hi haurà Orgull?”. Aquesta ha estat una de les preguntes que va aixecar la decisió del batle de Palma, José Hila, de cancel·lar la Pride Week, al·legant “un increment no desitjable de la mercantilització de les activitats”. El desenllaç no només va escenificar un cop de puny damunt la taula del Consistori davant la polèmica; també va simbolitzar el final d’un torcebraç que es bregava en paral·lel: la pugna per treure als carrers les reivindicacions del col·lectiu LGTBI. Amb Ella Global Community fora de joc, les associacions han recuperat el seu paper protagonista en una data com el 28 de juny, Dia internacional pels drets del col·lectiu LGTBI. Després de l’enrenou, la programació prevista per les entitats sense ànim de lucre es manté intacta. Així que sí, hi haurà Orgull.

Mallorca

Ben Amics recupera la revetla a Cort i Inca i Manacor munten un Orgull propi

“L’Orgull ha estat sempre un moviment del carrer”, defensa Tatiana Casado, presidenta de Ben Amics, associació LGTBI de les Illes Balears creada el 1994. “Les institucions hi han de donar suport, però no pot ser que intentin polititzar els drets LGTBI ni mercantilitzar-los”, adverteix. Casado presumeix de l’arrelament de la manifestació que convoca la seva entitat des de fa una dècada i que, com cada any, està programada per a les 19 h des de la plaça d’Espanya de Palma. A més, enguany es recuperarà la revetla a la plaça de Cort, amb l’entrega dels premis Dimoni i Siurell Rosa, que els darrers anys no s’havia pogut fer per culpa de la pandèmia. Així i tot, “en la darrera manifestació, la del 2021, hi havia més de 3.000 persones”, apunta Casado alhora que recorda que en els inicis, fa dècades, no aplegaven més de 20 persones a Ciutat.

‘30 anys de Lluita: Drets i Resiliència’, és el lema que Ben Amics reivindica enguany per recuperar la memòria històrica i la visibilitat de les primeres activistes LGTBI, seguint les línies de la Federació Estatal (FELGTBI+). Una de les novetats d’enguany és que la programació s’estén a la Part Forana:només quatre de les 15 activitats previstes es faran a Palma. En aquest sentit, la presidenta de l’associació subtratlla que “l’Orgull sempre ha estat autogestionat”, encara que l’Ajuntament palmesà o altres institucions hi puguin donar suport. I aquesta també és la realitat de les entitats en el seu dia a dia.

Bon exemple d’això és el Servei Integral d’Atenció (SAI) al col·lectiu LGTBI, del qual ara s’encarrega Ben Amics a través del Consell de Mallorca. A banda d’això, l’entitat va crear durant la pandèmia “una caixa de resistència per a les membres del col·lectiu que haguessin quedat al carrer” i també s’ha encarregat de casos personals, com ara “acompanyar una persona amb diversitat funcional que havia de viatjar a Barcelona per a una vaginoplàstia i necessitava intèrpret de llenguatge de signes”, diu l’activista. “Nosaltres rebem subvencions i, afortunadament, la capacitat tècnica ha fet que puguem demanar més projectes per ampliar i aprofundir en algunes línies, com ara la investigació. En tres anys hem fet cinc estudis i hem creat la primera escola LGTBI online de les Balears”, manté Casado.

Per la seva banda, l’associació Únic, d’Inca, continua arrelant el seu propi orgull. Orgullosament Inca arriba a la sisena edició enguany amb Mario Vaquerizo i Nancys Rubias com a caps de cartell. La celebració de dia 21 de juliol tindrà un esdeveniment gratuït i un amb entrada, amb els quals es torna a posicionar com el festival LGTBI de referència del Raiguer. A banda d’això, el cicle ‘Inca suma pels drets LGTBI’ ofereix una programació del 27 de juny al 3 d’octubre amb classes, teatres i contacontes, entre altres activitats.

Pel que fa a la comarca de Llevant, l’Ajuntament de Manacor ha organitzat un cicle d’activitats adreçades al col·lectiu entre el 27 de juny i el 3 de juliol sota el nom de ‘Manacorinitats dissidents’. La capital llevantina també tindrà la seva pròpia Horabauxa Orgull Col·lectiu, amb la participació d’Aina Losange, Yoko Factor i Sor Estiercol.

Menorca

Diverxia organitza un Pride a Maó farcit de cultura i reivindicació

La història de Diverxia, entitat referent per al col·lectiu LGTBI a Menorca, és més recent. El membre de la junta directiva i portaveu, Andrés Armengol, afirma que va néixer el 2019 “amb la intenció de celebrar per primera vegada l’Orgull a Menorca”. Després d’aquesta data ,“veient que la celebració havia tingut acceptació i que no es volia deixar com a quelcom espontani, es decidí constituir l’associació”, explica. La idea inicial era “començar a unir la gent en actes”, però ràpidament quedà demostrat que fins aleshores “no hi havia hagut cap referent LGTBIQ+ a l’illa –tret d’una experiència curta de Ben Amics– i que mancaven espais de reunió per al col·lectiu”, diu.

Ara, tres anys després, es dediquen principalment a oferir assessorament a les persones del col·lectiu en qüestions com ara el canvi de nom al document d’identitat. Per a Armengol, això demostra que la lluita LGTBI “no es pot reduir a consignes per treure doblers o ajudar empreses i rebaixar-ho a una simple festa que lucri determinats negocis”. “El problema és que es pot generar la sensació que celebram una realitat en què no hi ha cap tipus de problemàtica, la qual cosa és falsa”, denuncia el membre de Diverxia. Si bé és conscient que “lluitar amb alegria” ha estat una característica del col·lectiu, remarca que “la discriminació és pertot, tant l’homòfoba com la trànsfoba”.

Per aquest motiu, el Maó Pride no té res a veure amb el Pride de Palma que hi havia previst. Taules rodones, xerrades i tallers sobre vivències intergeneracionals o els drets sexuals omplen una programació que culmina el 7 de juliol amb una festa de l’Orgull al Claustre del Carme. Per la seva banda, les entitats Transverxia i Ses Foneres han convocat una assemblea el dia 28 de juny a la plaça de l’Esplanada de Maó a les 19 h.

Pitiüses

Sa Clau de s’Armari manté la presència a Santa Eulària i el Pride torna a Eivissa

A les Pitiüses, l’associació de capçalera per al col·lectiu és Sa Clau de s’Armari, amb set anys i mig d’experiència. Segons el seu portaveu, Antoni Martí Torres, l’entitat va crear-se el 2014 amb una vocació sociosanitària, perquè ALAS (Associació de Lluita Antisida de les Illes Balears) ja no estava present a Eivissa i Formentera. “Sorgeix amb la voluntat d’atendre la població LGTBI i donar els recursos que fessin falta, fos amb ajuda psicològica, jurídica o apropant les eines que ens dona la llei que molta gent no coneixia”, argumenta Torres.

En el cas d’Eivissa, la reivindicació de la lluita LGTBI entorn del 28 de juny està dividida en tres municipis. A Vila també s’ha organitzat un Pride, tot i que “més aterrat a la realitat, en què les entitats hem participat”, indica el vocal de Sa Clau de s’Armari. Per altra banda, continua Torres, mentre que la programació de Sant Josep “ha estat més familiar i cultural”, la de Santa Eulària des Riu està protagonitzada pel projecte Som com Sent, en el qual també col·labora el govern d’Espanya. L’acte central serà també el 28 de juny amb la lectura del manifest pels drets del col·lectiu a la plaça d’Espanya. Malgrat que Torres reivindica aquesta tasca de les entitats, ell aspira “a desaparèixer”, perquè això demostrarà que “la societat ja és diversa i ha conquerit tots els seus drets”.