L'Audiència ordena que un dels policies locals que va assetjar Sonia Vivas entri a la presó

PalmaL'Audiència de Palma ordenà dilluns, 12 d'abril, que un dels policies que va assetjar l'actual regidora de l'Ajuntament de Palma Sonia Vivas entràs a la presó voluntàriament en un termini de cinc dies per complir la condemna de tres anys i cinc mesos que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) li va imposar per denúncia falsa, fals testimoni i coaccions. Així mateix, l'Audiència recorda que el segon policia processat està condemnat a un any i tres mesos de presó per un delicte de coaccions, pena que encara pot recórrer en un termini de dos dies per substituir la privació de llibertat per una mesura alternativa ja que es tracta de menys de dos anys.

Fa menys de tres mesos, el 26 de gener de 2021, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna imposada pel TSJIB als agents de Policia Local de Palma per assetjament homòfob a l'expolicia local de Palma Sonia Vivas. "Després d'anys de patiment i persecució, amb múltiples denúncies i querelles amb l'únic objectiu de desprestigiar-me, de danyar la meva imatge i fer-me semblar una mala persona que havia denunciat en fals, estic alleugerida i satisfeta amb la resolució del Tribunal Suprem. Crec que és una passa endavant per a la comunitat LGTBI", va declarar Vivas arran de la sentència.

Independència de la professió

Tot i això, el tribunal va estimar parcialment els recursos de cassació plantejats pels dos condemnats contra la sentència del TSJIB. Amb això, va quedar anul·lada la pena accessòria d'inhabilitació per exercir de policia durant el temps de la condemna, atès que va considerar que no existia una relació directa o una vinculació entre l'exercici dels càrrecs i el delicte comès. En el cas de les coaccions, la Sala Penal del Tribunal Suprem va indicar que els condemnats varen decidir actuar contra ella i intentaren fins i tot que perdés la seva plaça de Policia Local. "No pot establir-se una vinculació entre l'exercici dels seus càrrecs i el delicte comès, ja que que no es varen dur a terme en l'exercici propi de les seves funcions específiques, sinó que varen ser al marge de la seva condició de funcionaris", destacà el Suprem.

Quant als delictes de denúncia falsa i testimoni fals, que només afecten un dels processats, el Tribunal va argumentar que "l'acusat va formular denúncia com a persona física, identificant-se amb el seu nom i llinatges i no pel número d'agent". A més, va prestar declaració com a particular, no com a funcionari de policia. "De tot això es desprèn que la seva activitat es va desenvolupar al marge de la seva condició de funcionari. No s'aprecia doncs una relació directa o vinculació entre l'exercici del càrrec i delicte comès", va assenyalar el Suprem.