L'Audiència de Palma certifica com a mare una dona que va contractar un ventre de lloguer

PalmaL'Audiència de Palma ha reconegut legalment i civilment la relació de mare i filla entre una dona resident a Eivissa que va contractar els serveis de ventre de lloguer d'una empresa i la nina que va néixer a Moscou el 2015 a conseqüència d'aquesta transacció. Tot i que la maternitat subrogada està prohibida a l'estat espanyol des del 2016 per mitjà de la Llei de tècniques de reproducció humana assistida, l'Audiència va resoldre en una sentència del 27 d'abril del 2021 que, en aquest cas, és més important "el principi de superior interès de la nina, que implica preservar la situació familiar en què viu des del seu naixement".

De fet, el jutjat de primera instància d'Eivissa va estimar la petició de la mare que anomena "comitent" –és a dir, la que contracta els serveis de gestació– i va establir per mitjà d'una resolució "la filiació materna de la menor" a favor de la dona. Però un recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal ha fet que l'Audiència de Palma es posicioni i torni a donar la raó a la mare no biològica. La sala entén que "així s'aconsegueix preservar la identitat cultural, religió i conviccions de la menor, que en la seva curta vida hagi pogut anar adquirint i que únicament han estat proporcionades per la mare comitent i els familiars més propers que conviuen amb la nina".

Un dels principals arguments dels magistrats s'aferra a una sentència del 6 de febrer del 2014, que suggereix vies alternatives per establir la filiació dels pares comitents, que són l'adopció, l'acolliment familiar la reclamació per part del pare biològic. A causa de les circumstàncies del cas, cap d'aquestes opcions són aplicables i, per això, l'Audiència considera que respecta la llei. En primer lloc, descarten la via de l'adopció perquè entre la menor i la dona hi ha 47 anys de diferència, de manera que "excedeixen la diferència d'edat màxima entre adoptant i adoptat establerta", que és de 45 anys. La segona possibilitat tampoc és viable perquè la nina no es troba en "situació de guarda amb fins d'adopció ni hi ha present la figura de la tutela". Finalment, és impossible que el pare biològic reclami la filiació, atès que a la dona que va gestar la nina la van fecundar amb cèl·lules reproductives de persones anònimes.

A banda d'això, els magistrats de la Secció Quarta de l'Audiència recorden que el Tribunal de Sant Petesburg ja va resoldre que tant el contracte de gestació subrogada com el certificat de naixement de la nina en què apareix la dona respecten la legislació de la Federació Russa. Ara bé, l'Audiència reconeix que el contracte a l'estat espanyol és il·legal, però defensa la vigència del certificat. "Segons el certificat mèdic, la mare va donar a llum una nina i dos dies després va prestar consentiment pel registre públic de naixement per petició dels cònjuges que han prestat el seu consentiment per implantació d'un embrió a una altra dona per la seva gestació", assenyala l'Audiència.

Prioritat al vincle familiar

Per això, manifesten que "ha de ser respectat el dret a la vida privada de la nina, que exigeix que la legislació estatal prevegi la possibilitat de reconèixer una relació jurídica paternofilial amb la mare comitent designada en el certificat de naixement legalment establert en l'estranger com a mare legítima". Juntament amb això, es dona el fet que "la mare biològica, que tampoc té vinculació genètica cel·lular amb la nina, està desapareguda en aquest procediment" i "no hi ha indici que s'hagi reivindicat com a mare de la nina ni que hagi tingut cap relació amb ella".

Els magistrats també donen suport a la seva decisió a partir del que diu el Tribunal Europeu de Drets Humans en aquesta matèria: "Quan queda establerta una relació familiar amb un menor, l'estat actuarà tendint a permetre que aquest vincle es desenvolupi i proporcionarà la protecció jurídica adequada que possibilita la integració del menor amb la seva família". Amb tot, i tenint en compte que "no es donen els elements com per pensar que la menor es trobi en aquest àmbit familiar en situació de risc", resolen que "decidir aquest litigi com proposa el Ministeri Fiscal suposa col·locar a la menor en una situació jurídica impossible, de plena inseguretat i incertesa i sense visió de propera resolució".