L'augment de metges col·legiats no solventa la manca de facultatius de les Balears
Des de l'any 2021 s'han associat 566 nous professionals, però no s'ha traduït en un increment dels que fan feina en l'àmbit sanitari
PalmaEl nombre de metges col·legiats a les Illes Balears no ha aturat de créixer d'ençà del 2021. En aquell any hi havia 5.184 professionals associats, que van ascendir a 5.613 el 2022. A data 8 de maig de 2023, la xifra es va situar en 5.750, segons les dades aportades pel Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, el que suposa un increment de l'11% en relació amb el 2021. Des de l'òrgan asseguren que l'augment de 566 professionals col·legiats en dos anys no es tradueix en més metges en actiu, una situació que s'accentuarà en els pròxims anys, quan es jubilin els sanitaris boomers. Malgrat aquest increment, les Balears se situen molt per davall de la taxa de metges per cada 1.000 habitants de la resta d'autonomies, amb entre 3,9 i 5,1 professionals per cada 1.000 habitants, d'acord amb les dades de l'INE. Únicament Castella-la Manxa té pitjor ràtio.
Carles Recasens, president del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, exposa que una de les causes d'aquesta realitat és que "manquen places públiques i què a la sanitat privada es fan ofertes de feina que precaritzen els professionals". De fet, segons diu, hi ha assegurances que remuneren a raó de 12 euros per visita facultativa, "un fet que fa que molts sanitaris optin per no fer feina en la seva especialitat i es dediquin a altres àmbits amb millors condicions". Per combatre la situació, explica Recasens, les clíniques "estan mirant de contractar directament els metges, sense intermediaris". El president relata que actualment la Medicina Familiar i Comunitària de les Balears s'està nodrint en bona part dels metges extracomunitaris. "Els devem que cada dia es puguin obrir els centres de salut, perquè sinó molts dies no hi hauria professionals operatius. Seria dramàtic", diu. Un altre fet que influeix és que, en l'actualitat, molts metges prioritzen la conciliació familiar: "jo mateix estic a mitjà jornada, i molts companys meus a l'Hospital d'Inca, també, perquè volen poder estar amb els seus éssers estimats", explica. Aquest fet fa que la falta de metges, "encara s'agreugi més i faci falta cobrir més vacants", lamenta Recasens.
El català no és el fre
El problema és, exposa Recasens, que tota la situació descrita té conseqüències directes damunt el sistema de postgrau MIR. "A la població li interessa accedir a metges formats i bons professionals, i el sistema MIR -que inclou cinc anys de formació-, fa que tinguem el bon sistema sanitari actual. Però ens l'estem carregant", explica. Això es deu al fet que els facultatius extracomunitaris "tenen el títol de metges generals, però no el de Medicina Familiar i Comunitària, Pediatria o Otorrinolaringologia, que són els que s'obtenen amb el MIR", lamenta, una situació que genera diferències entre els professionals estrangers i els autòctons.
Enfront dels que acusen la falta de metges al fet que se'ls demana saber català per poder fer feina, Recasens ho té clar: "No hem de fer de la qüestió lingüística una cortina de fum per tapar els problemes de fons. El professional que vol entendre català, l'entén". Els maldecaps del col·lectiu, "als que no s'ha donat solució", són "la falta d'estabilitat, les males retribucions i la seva poca correspondència amb l'elevat cost de vida de les Balears", exposa. Aquest fet fa que molts sanitaris optin per altres destins o que, els que venen a estudiar a les Illes, després se'n tornin, "a la recerca de condicions més avantatjoses", explica.
Davant l'horitzó que està per venir, el president del Col·legi considera que "no queda més remei que exigir als gestors sanitaris que tinguin altura de mires". Entre totes les parts implicades, "s'ha de parlar de la realitat que hi ha i la que vindrà, analitzar el sistema sanitari i veure quin nivell assistencial es pot mantenir i oferir a la població", diu. Recasens també acusa la falta de previsió en la creació de noves places a les facultats de Medicina que, si bé es va aprovar recentment en el marc del Consell Interterritorial de Salut, "arriba molt tard, i tampoc podrà combatre de forma efectiva la falta de personal sanitari, que anirà a més en els pròxims anys", lamenta el president.