Tempestes d’estiu avançades i més violentes: les conseqüències de tenir l’aigua de la mar a 32º

PalmaLa temperatura de la mar augmenta a un ritme sense precedents, alerten els experts. Quan la costa viu aquest mes d'agost el clímax de la temporada turística, les aigües mediterrànies han registrat les temperatures més altes fins al moment. El passat 10 d'agost, el Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani va anotar un nou rècord de la temperatura superficial mitjana a la mar que se situà en 28,15 graus. Però aquest dilluns, la boia de la Dragonera també va registrar una temperatura històrica en fregar els 32 graus al voltant de les 13 hores. Tot plegat, és una temperatura extraordinàriament alta que posa en perill la fauna i la flora dels ecosistemes marins. Però, com afecta l'escalfament de l'aigua a la meteorologia i quina relació té amb les tempestes estivals, com la DANA?

Segons el meteoròleg Agustí Jansà, el progressiu augment de la temperatura de la mar provoca que les tempestes que habitualment tenien lloc a final d'estiu s'avancin a la primera meitat del mes d'agost. No descarta que, amb els anys, aquestes tempestes es puguin arribar a produir a finals de juliol, si la dinàmica actual no canvia. L'expert, que preveu aquest escalfament com una conseqüència directa del canvi climàtic, explica que aquests fenòmens que en principi haurien d'estar dins la normalitat en forma de gota freda, cada vegada s'allunyen més de la quotidianitat, ja que es donen en moments i en formes que no eren les habituals i això fa que siguin més imprevisibles.

En aquest sentit, en conversa amb l'ARA Balears, l'exdelegat de l'Aemet a les Illes ha explicat que les tempestes cada vegada són més violentes, precisament perquè els contrastos amb les bosses d'aire fred que arriben des de l'Atlàntic durant l'estiu són cada vegada més grans. "Abans era habitual tenir a finals d'agost o principis de setembre diversos episodis de gota freda, actualment anomenada DANA, uns episodis que duien, bàsicament, alguns ruixats, però ara aquests fenòmens poden canviar a causa de l'augment general de la temperatura, sobretot la de la mar", ha apuntat. Per tot plegat, Jansà ha apuntat que és previsible que, a mesura que la mar s'escalfi, aquests fenòmens siguin més violents i difícilment previsibles, ja que es poden donar en forma de llamps, vent, pedregades o plogudes.

El cas de Sant Llorenç

Amb tot, el meteoròleg ha puntualitzat que, malgrat els dubtes que plantegen aquestes tempestes d'estiu, difícilment podrien suposar un episodi com el que es va viure a Sant Llorenç des Cardassar l'any 2018. En aquest sentit, Jansà ha explicat que el cas que s'hi va viure va ser "excepcional", ja que malauradament va coincidir que una línia de tempestes va quedar durant quatre hores damunt el municipi del Llevant, un fet que no se sol donar, perquè tendeixen a moure's. A més, també ha apuntat que la realitat urbanística del municipi va fer que el cas fos més dramàtic, ja que hi havia cases construïdes a la zona inundable del torrent que es va desbordar a causa de la pluja forta. En aquest cas, a més, segons l'expert no es preveu que els núvols vagin carregats de tanta d'aigua.