L'estat del català, en 9 gràfics

BarcelonaQui sap català en aquests moments? Qui el parla? Com varia això segons l'edat o l'origen? Aquestes i moltes altres preguntes troben resposta en l'Enquesta d'Usos Lingüístics, l'exhaustiu informe quinquennal elaborat per la Generalitat sobre la salut del català i la seva evolució. L'Idescat i el departament de Política Lingüística han fet públics aquest dimecres els resultats de l'enquesta corresponent al 2023. Aquests són els gràfics més rellevants que se'n desprenen.

Evolució de la llengua inicial 

Les dades sobre l'evolució de la llengua inicial, la primera que s'aprèn a casa, mostren un retrocés del català (del 31,5% al 29%) i el castellà (del 52,7% al 49,2%) i un notable increment de la població que té les dues llengües com a inicials, que passa del 2,8% del 2018 al 5,6% actual. Fruit del fet migratori, també augmenta el percentatge de població que té altres llengües com a inicials: del 10,8% a l'11,7%.

Evolució de la llengua habitual 

Una de les xifres més significatives a tenir en compte és la de les persones que tenen el català com a llengua habitual, la que s'utilitza principalment. El català, en aquest sentit, ha fet passos enrere. Només un 32,6% de persones el tenen com a llengua habitual, quan el 2018 eren el 36,1%. En la línia del que passa amb la llengua inicial, també disminueix el percentatge de població que té el castellà com a habitual (del 48,6 al 46,5%) i augmenta el de la població que té les dues llengües com a habituals (del 7,4% al 9,4%). Es manté intacte, per contra, el percentatge que té altres llengües com a habituals (del 4,4% al 4,5%).

Llengua habitual segons l'edat

L’anàlisi per franges d’edat mostra que el català decreix des dels més grans de 65 anys fins als adults joves (de 30 a 44 anys) com a llengua inicial i habitual única, però repunta entre els més joves (de 15 a 29 anys). Cal no oblidar que és a les franges intermèdies on es concentra la majoria de població arribada els últims anys i que, per contra, la franja més jove és la més beneficiada de l’accés al català a l’escola, segons destaca el departament. Tot i això, només un 29,2% de la franja més baixa té el català com a llengua habitual única.

Coneixement de català

Sobre el coneixement del català, les dades es mantenen estables tot i experimentar un lleuger retrocés. Així, el 93,4% de la població entén al català (el 2018 era el 94,4%), el 80,4% el sap parlar (81,2%), el 84,1% el sap llegir (85,5%) i el 65,6% el sap escriure (65,3%).

Població segons lloc de naixement

El coneixement i ús del català va molt lligat al lloc de naixement de la població. Així, la població nascuda a Catalunya ha passat del 64,7% al 63% del total. I si bé la nascuda a la resta de l'Estat ha baixat del 17,7% al 14,6%, la població nascuda fora del territori espanyol s'ha disparat del 18,2% al 22,5%. L'origen de la població té un fort impacte en la davallada dels percentatges d'ús del català.

Llengua habitual segons el lloc de naixement

Quan analitzem l'ús habitual de la llengua en funció de l'origen de la població, també veiem un retrocés del català, especialment per part de la població nascuda a Catalunya. Si el 2018 el 55,4% la tenia com a llengua habitual, aquest percentatge baixa fins al 50,9%. Entre els nascuts a Catalunya, per contra, creixen els que tenen tant el català com el castellà com a habituals (del 9,2% al 12,6%). Dels nascuts a la resta de l'Estat, només un 9,9% tenen el català com a llengua habitual (10,1% fa cinc anys), un percentatge que cau fins al 4,1% en el cas dels nascuts a l'estranger (4,6%).

Coneixement de català segons el lloc de naixement 

Pel que fa al coneixement de la llengua segons el lloc de naixement, les xifres són bastant estables, tot i que amb alguns matisos. El 97,8% dels nascuts a Catalunya sap parlar català i el 87,5% el sap escriure, enfront del 98,2% i el 87,2% d'ara fa cinc anys. Entre els nascuts a la resta de l'Estat, el 63,1% sap parlar el català (el 61,1% el 2008) i el 32,6% el sap escriure (27,9%), i dels nascuts a l'estranger només el 50,5% el sap parlar (51%) i el 35,4% el sap escriure (37,5%).

Transmissió lingüística intergeneracional

Pel que fa a la transmissió intergeneracional, el departament de Política Lingüística destaca que s’incrementa la transmissió del català de pares a fills en 7 punts a favor del català. És a dir, que hi ha més persones que parlen català als seus fills dels que en parlaven amb la seva mare. Aquesta cadena és clau per considerar que una llengua té continuïtat.

Usos lingüístics en àmbits personals i socials

La situació del català en la societat és molt divers. Si només ens fixem en l'ús majoritari, caldria destacar que és fort a la llar o a l'administració local i catalana. Només és majoritari entre amics en el 29% de les converses, però, en canvi, si aquí hi sumem les converses bilingües puja al 46%. Per àmbits de consum, en el gran comerç és on se sent menys català, a poca distància de les interaccions amb el personal d'un bar o restaurant. Al petit comerç (36,6%), amb el personal mèdic (37,1%) i amb les entitats financeres (38,9%) el pes del català és més alt, però en cap dels casos supera el castellà.