Jaume Cuart: “L’Estat ha d’escoltar les famílies que fa segles que protegeixen la costa”

PalmaEn l’àmbit jurídic s’estudiarà durant molt de temps com un grup de persones van aconseguir tombar una de les normes més importants per a l’ordenació del territori i l’activitat econòmica a Espanya: el reglament de costes. El Tribunal Suprem ha donat la raó a la plataforma dels afectats de Formentera per la modificació que en va fer l’Estat l’any 2022. El seu misser, el mallorquí Jaume Cuart, no oculta la seva satisfacció per una victòria que no es plantejava senzilla. L’Estat no podrà aplicar tot un corpus normatiu que, per a molts, suposava la fi dels seus negocis o la retallada de les seves propietats.

Es va passar d’arrogant el govern central quan no va fer la consulta prèvia sobre una norma tan important?

— El govern de l’Estat va pensar que amb l’exposició pública era suficient. Però la normativa actual estableix que també és important fer una consulta prèvia, que és un tràmit que permet als diferents agents socials i a les persones interessades poder opinar i aportar la seva visió de com hauria de ser un reglament tan important com el que estableix on comença i acaba el domini públic a la costa. No va fer la consulta i el Suprem ha considerat que aquest tràmit s’havia de passar en aquest cas, i per això hem guanyat la disputa jurídica.

El govern de Pedro Sánchez no va voler obrir al debat la norma quan els poders públics s’omplen la boca del concepte participació. Per què?

— A veure, jurídicament existeixen lleis que expliquen que no sempre una norma com aquesta ha de passar pel tràmit de consulta prèvia. L’Estat, una vegada publicada la norma i davant el nostre recurs, va argumentar que no hi havia afectació econòmica, que és un dels casos on es pot fer excepció i no passar per aquest tràmit. Pels meus clients, els petits propietaris de Formentera, era evident que hi havia una afectació clara, i pens que ho hem demostrat fins al punt que el Suprem ens ha donat la raó. Crec que més enllà del debat jurídic, els poders públics han de fomentar el debat social, perquè cada vegada hi ha més voluntat ciutadana de participar en l’elaboració de normes, i no dictar-les a l’antiga. El ciutadà té dret a participar de bon de veres, no a trobar-se una norma dictada i un temps per al·legar.

Que s’hagi guanyat per les formes no vol dir que no s’hagi debatut el fons. Per què era tan perjudicial aquesta modificació del reglament de costes?

— Un dels motius més importants que afectaven els propietaris és el criteri que marca la norma per fixar el domini públic, que com sabem és la base de la separació entre el que pertany a l’Estat i el que és de cada titular de finca del litoral. Ja es feia servir un model conegut com a 5 x 5, que és prendre de referència les cinc vegades que la mar ha pujat més durant un període de cinc anys. Amb el nou reglament es passa a un sistema que pot fer servir una única referència, i que es pot remuntar tant com vulgui en el temps. És a dir, que un temporal singular, enorme, de fa 30 anys, pot servir perquè l’Administració entri molt més dins la propietat privada. Això va provocar una gran preocupació, perquè estam parlant de milers de famílies i empreses a tot l’Estat.

I és que es tracta d’una victòria des de Formentera sobre una norma estatal que, per tant, afecta milers de propietaris de tota Espanya.

— Així és. Per posar-vos un exemple, només al litoral valencià s’han fet molts quilòmetres de partió d’acord amb el reglament modificat de 2022 i, per tant, és clar que ara tots aquells que es considerin afectats podran reclamar la revisió d’aquestes decisions administratives. L’Estat ja tenia un embolic important per l’aplicació d’anteriors reglaments, i ara, amb el de 2022 derogat, encara es generarà un caos major, ja que es multiplicaran els recursos.

Tot i el seu error en la tramitació, el reglament de 2022 tenia aspectes positius, com limitar a un màxim de 75 anys les concessions que s’atorguen als particulars per gaudir d’un accés o d’un negoci al litoral. Ara, per tant, tornam a un estadi anterior?

— No, m’agradaria aclarir una cosa. Que s’hagi tombat el reglament de 2022 no vol dir que no hi hagi normativa vigent. Per començar, el reglament anterior, el de 2014, i, per descomptat, totes les lleis i normes que siguin d’aplicació. En aquest cas, no oblidem que la Llei de canvi climàtic ja diu que les concessions a les costes no poden superar, en cap cas, els 75 anys. Per tant, alerta amb les eufòries.

De fet, per molt que hàgiu defensat els propietaris afectats pel reglament, estareu d’acord que la costa és patrimoni de tots i no pot ser només un lloc per a quiosquets i bauxes...

— Evidentment. La costa s’ha de protegir, és un actiu i patrimoni públic. El que passa és que hi ha uns propietaris al litoral que mereixen un respecte, sobretot si l’Estat tramita normes. Els ha d’escoltar i no trepitjar. No tot és especulació. Moltes famílies fa segles que protegeixen la costa.