L’ecologisme vol més polítiques mediambientals a Menorca
Regular els fluxos turístics, una eficient gestió del cicle de l’aigua i l’eliminació del plàstic d’un sol ús centren les peticions dels activistes
MaóEl medi ambient i la sostenibilitat són els pilars fonamentals en els quals se sustenta Menorca. L’especial i històrica sensibilitat de la població i l’aprovació de la Llei Reserva de la Biosfera fan que els propers quatre anys esdevinguin decisius per definir el model d’illa. Les entitats ecologistes exposen les seves demandes als governants perquè, segons afirmen, són molts encara els reptes a solucionar.
El responsable de l’Ordenació del Territori del GOB Menorca, Miquel Camps, considera que els paràmetres mediambientals estan més tensats que mai a causa de la massificació turística: “Com més gent ve a Menorca, més aigua i electricitat necessitam, i més residus generam”. Per això, des de l’entitat ecologista s’insta l’administració a repensar la promoció turística.
Són conscients que, per qüestions de temps, aquest estiu no es podrà regular l’accés de vehicles a l’illa, tot i que insten el Consell a fer-ho efectiu la temporada del 2024. “No hi ha excusa ni argument per no emprar l’any que ve aquesta eina que recull la Llei Reserva de la Biosfera. Regular el nombre de vehicles és sinònim de controlar la massificació”, opina.
Segons Miquel Camps, Menorca “ja no està creixent turísticament, sinó engreixant. És una economia que resta més que no aporta”, i adverteix que s’estan degradant els valors distintius de l’illa. D’altra banda, pel GOB cal treballar el sector estratègic del camp: “No es necessiten tantes ajudes cada mig any per mantenir el mateix model, sinó que calen per reconvertir-lo”. Per aquest motiu, exigeix diversificar l’activitat agrària. Assegura que Menorca és molt poc autosuficient en producció de fruita i verdura. “No arribam al 10% i és important que el camp aprengui a produir aliments de qualitat, compatibles amb el medi i viables econòmicament”, afirma.
Pel que fa a l’aigua, Camps demana polítiques que en persegueixin el malbaratament i “castigar” els consumidors que duguin a terme aquesta pràctica. Quant a l’energia, es valora positivament el full de descarbonització Menorca 2030, però requereix un compromís per tal que, a mesura que augmenten les renovables, disminueixin les hores de funcionament de la central tèrmica de Maó.
El responsable del GOB també explica que el Pla General de Ports ha aportat un document que mostra que s’ha superat el límit de la capacitat nàutica de Menorca; per tant, entén que “cal revisar els creixements que encara hi ha gent que demana i veure que no són factibles”. De fet, Camps parla de reconvertir el sector, en el sentit “que no surtin més empreses dedicades a vendre embarcacions, sinó al manteniment i a donar serveis”.
La neteja del litoral
El president de l’associació Per la Mar Viva, Carlos Salord, estableix com a prioritat desvincular el clavegueram de les pluvials (es Castell, Maó, Cala Galdana i Ciutadella). “Està connectat als pluvials i quan hi ha tempestes recol·lecta tanta aigua que rebenta i, quan això passa, ho fa en el punt més baix, al nivell de la mar”, adverteix, abans d’afegir que “és necessari un compromís seriós perquè en surt de tot, fins i tot pintura o dissolvent que la gent tira pel vàter”. Salord també considera que s’haurien de posar filtres en els desguassos de pluvials per evitar inundacions. A més, demana a l’Administració una campanya de conscienciació perquè la gent no llenci tovalloletes, preservatius, compreses o bastonets per l’inodor.
Una altra de les reivindicacions de Per la Mar Viva és descentralitzar el servei de neteja del litoral que es gestiona a través d’Abaqua. “Volem que s’hi presentin empreses amb alternatives, ja que hem detectat importants deficiències”, confessa. Salord insta el Consell a tenir un sistema de neteja propi i gestionar-lo des de Menorca: “un servei professional, que doni una imatge adequada de la Reserva de la Biosfera que venem a tot el món”.
Els ajuntaments també s’inclouen a la llista de reivindicacions de l’associació. Demana una ordenança municipal per a aquells locals que serveixen alcohol a fi que implanti obligatòriament el got reutilitzable amb dipòsit. “Fa anys que batallam al port de Ciutadella i no hem aconseguit que els locals n’emprin”, diu.
Carlos Salord té clar que hauria d’estar prohibit l’ús de cremes solars cosmètiques. “Cal una norma perquè tothom empri cremes solars biodegradables compatibles amb el medi marí, perquè estam parlant de 14.000 tones a tot el món que acaben a l’aigua, amb la consegüent afectació a coralls, posidònia i la fauna marina”, adverteix. De la mateixa manera, sol·licita fonts d’aigua potable a tots els pobles de Menorca on poder recarregar aigua sense nitrats ni sulfits, amb l’objectiu de reduir el consum de plàstic d’un sol ús.
També Menorca Preservation Fund té peticions a fer. Es presenta com una entitat “políticament neutral” i demana als representants públics fomentar una agricultura sostenible, millorant la salut dels sòls agrícoles i, per tant, la dels aliments, a més de la implementació de tècniques que millorin la gestió de l’aigua. La responsable d’Impacte de Projectes, Sara d’Eustacchio posa com a exemple la recuperació d’aljubs o “sistemes que permetin que l’aigua de la pluja quedi a la terra i no es perdi, i per això és important l’estalonament de les administracions”. En referència al medi marí, D’Eustacchio aposta per donar suport a totes les entitats que treballen en la investigació d’aquest àmbit per protegir-lo millor. Les energies renovables són una altra preocupació per a l’entitat, ja que considera que podrien aprofitar-se més per al transport públic: “Creiem que es pot fer més a través de mitjans alternatius, com amb les bicis elèctriques o augmentant l’oferta de transport públic”.
Menorca Preservation Fund qualifica de “vital” que l’administració agiliti la creació de comunitats energètiques a cada municipi de l’illa, seguint l’exemple de la posada en funcionament a Sant Lluís. Ara bé, l’eliminació del plàstic és el “somni” de l’entitat: “S’hi ha fet feina, però cal traduir les mesures i les lleis aprovades en accions efectives, i cal que se suprimeixi definitivament el plàstic”, afirma. D’Eustacchio posa el focus en la gestió dels recursos hídrics quan adverteix que “no hem tingut pluja, hi ha molts debats i necessitam mesures urgents i concretes per resoldre el problema, començant per l’optimització de les instal·lacions per evitar fuites”.