L’economia illenca no se sosté sense migrants

PalmaMalgrat les alarmes de la dreta i la ultradreta sobre l’arribada de migrants, la qüestió és que sobre ells recau bona part del pes del mercat laboral i de l’economia de les Balears. Fins a finals de juliol, l’afiliació d’estrangers a la Seguretat Social va suposar un 22,3% del total –d’aquests, un 58,3% són migrants no comunitaris–, segons les dades de la Secretaria Autonòmica de Treball, Ocupació i Diàleg Social, encapçalada per Catalina Cabrer. De fet, un 34,4% dels contractes que s’han fet a les Illes fins a agost, els han signat estrangers.

Segons les xifres de l’INE, pràcticament un 40% dels migrants que arriben a les Illes provenen d’Amèrica del Sud i d’Àfrica, i han de passar dos anys a l’Estat espanyol per poder regularitzar la seva situació, segons han explicat a l’ARA Balears fonts de la Policia Nacional. Durant aquest temps, sobreviuen amb feines precàries per les quals no cotitzen. Després, han d’aconseguir un precontracte de treball per demostrar l’arrelament laboral, un document pel qual arriben a pagar 6.000 euros, segons remarca Lucía Vial, de l’associació Pa i Mel –entitat que treballa amb els col·lectius més desfavorits de sa Pobla.

Els aeroports en són la principal porta d’entrada de persones que arriben com a turistes –si no cal un visat, basta aportar un bitllet de tornada i demostrar que s’ha pagat una estada a les Balears– i que després hi queden. Quant a l’arribada de pasteres, enguany ja s’ha assolit una xifra rècord: fins a agost hi havien arribat 3.000 persones en 186 barques –en tot el 2023 arribaren 2.194 migrants, i en 2022 en varen ser 2.637.

Sigui per mar o aire, és impossible quantificar el nombre de migrants irregulars que queden a les Balears, asseguren fonts policials. Més enllà de les xifres, la seva situació irregular els hi resta drets socials i laborals –si s’empadronen, tenen accés a l’educació i la sanitat.

Pel que fa a les feines habituals dels migrants, la majoria treballen com a “cambrers, personal de neteja, picapedrers i ajudants de cuina”, explica Cabrer. També hi ha una presència significativa de migrants a l’agricultura i encarregant-se de les cures de persones grans o dependents.

“Els migrants tenen feines a sectors amb moltes dificultats de ser coberts, com l’agricultura, l’hostaleria i la construcció”, explica el doctor i professor d’Economia Aplicada de la UIB, Ismael Gálvez, expert en migració. “Aquestes àrees depenen de mà d’obra migrant i no es pot argumentar que lleven el treball als ciutadans d’aquí”, afegeix, a més de remarcar que l’atur és baix a les Balears, i que “hi ha bastants vacants per cobrir”. L’expert subratlla que “el cost de la irregularitat és molt alt, perquè implica que hi ha gent que fa feina i que no contribueix amb impostos”. Malgrat que l’ideal seria aplicar solucions estructurals perquè els migrants tinguessin “vies d’accés legals”, Gálvez assenyala que, “amb una massa d’irregularitat consolidada, no hi ha gaire via més que la regularització”. Segons un estudi de la Fundació Por Causa, els beneficies per a l’Estat de la regularització arribarien als 950 milions d’euros, entre cotitzacions i impostos.

“És una qüestió de sentit comú. Es necessita que els migrants que venguin a les Balears ho facin amb tots els drets”, diu per la seva part la secretària d’Ocupació de CCOO, Maria Àngels Aguiló. De fet, la sindicalista també assenyala que la necessitat de tenir treballadors migrants continuarà en el futur “a causa de la baixa natalitat”. I critica la manca de recursos de l’Administració de l’Estat per agilitzar els tràmits que han de fer les persones que venen de fora. “Es produeix un efecte dòmino que redueix els seus drets”, subratlla, a més de recordar que el problema de l’habitatge a les Balears incideix de manera directa en la manca de funcionaris. Segons les dades de la Delegació del govern espanyol a les Balears, Estrangeria va rebre 33.497 sol·licituds de regularització, un 12,53% més que les 29.766 peticions de 2022.

A més, Aguiló contradiu les acusacions que afirmen que els migrants abusen dels recursos públics. “Les persones que venen ho fan en edat jove i consumeixen menys recursos sanitaris”, explica, un diagnòstic que comparteix Gálvez. “El saldo net entre les contribucions dels migrants i el consum públic és positiu”, assenyala l’economista.

L’exemple de sa Pobla

Sa Pobla és un bon exemple de lloc que la migració ocupa a la societat illenca –els gairebé 3.000 migrants que hi viuen suposen el 20% de la població del municipi. “En el camp, la majoria dels treballadors són migrants, que també s’encarreguen de la cura de les persones grans i de tasques de neteja”, explica Lucía Vial, qui assenyala que “la majoria dels migrants que ara tenen papers, varen arribar sense”. D’aquesta manera, els treballadors que no han regularitzat la seva situació solen fer “els treballs que es veuen menys i que estan pitjor remunerats”. “Hi ha moltes condicions d’explotació. Hem vist persones que cobraven 3 euros l’hora. No tenen drets i no se’ls considera ciutadans de primera perquè a nivell administratiu no existeixen”, continua. A més, hi ha casos en què les persones d’aquí necessiten cuidadors que “no poden pagar, si fan les coses seguint la llei”. “Acabes amb una persona marroquina o llatinoamericana fent les mateixes feines per un terç del salari que cobraria una altra en situació regular”, afegeix.

Malgrat les dècades de convivència i que molts fills de migrants ja han crescut a sa Pobla, “els infants saben des del principi que no són iguals”, diu Vial. Molts d’ells ni tan sols es poden federar per formar part de l’equip de futbol del poble. “Sa Pobla té molt de recorregut amb la immigració, però és fàcil viure donant l’esquena a la migració. Si hi ha llocs on no van, al final no et mescles. A més, amb les feines precàries, la societat s’encarrega que els migrants quedin ben a baix”, lamenta.

D’altra banda, els migrants que arriben a les Illes cada vegada estan més qualificats. “Quan mir el perfil de les persones que venen, moltes vegades al·lucín, perquè de cada vegada hi ha més gent amb títols universitaris”, comenta el president de l’Associació d’Immigrants Senegalesos de les Balears, Cheikh Galgou. “Al Senegal, quan acabes els teus estudis és impossible trobar un lloc on fer pràctiques. Hi ha moltíssima precarietat”, afegeix. “La migració que arriba actualment està més qualificada que durant el boom dels anys 2000, però la majoria de vegades aquestes persones ocupen llocs de feina que no estan alineats amb la seva formació. S’hauria de fer un esforç en termes burocràtics per convalidar aquests estudis”, diu per la seva part Gálvez.

Galgou relata que, quan va arribar a les Illes, va tenir l’oportunitat de “ser ben acollit”. “Vaig aprendre espanyol i vaig estudiar a l’Escola d’Hostaleria. Ara faig feina de maître a un hotel. El migrant ben acollit avui, demà pot ser un bon ciutadà”, comenta.

Aquest migrant planteja la gran paradoxa que pateixen les excolònies africanes: “Senegal [va ser colònia francesa i es va independitzar el 1960] produeix petroli, gas i recursos minerals. Hi ha 760 quilòmetres de platja. I, malgrat tot això, està entre els 25 països més pobres del món”, explica. Galgou considera que el gran problema és “el repartiment dels recursos” i l’espoli que en fan les corporacions multinacionals.

A més, Galgou reclama que “les autoritats comuniquin a gran escala les dades econòmiques de la immigració” per lluitar contra el racisme i la xenofòbia. “És important que la gent sàpiga per a què serveix la immigració, perquè els africans i els llatins hi aportam molt. Cada vegada hi ha més missatges alarmants i cal deixar clar que els migrants són un valor afegit per a aquest país”, diu. A més, remarca que l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans assenyala que “tota persona té dret de sortir de qualsevol país, inclús del propi (...)”.

Més enllà dels drets laborals

Ara bé, l’esguard sobre la immigració no es pot reduir a la seva utilitat, i els drets de les persones que arriben a les Balears haurien d’anar més enllà dels drets laborals. “Tots hauríem de tenir els mateixos drets, i una tercera part de la població de les Illes ni tan sols té dret a vot. Basta veure els llinatges de la representació electoral”, critica el professor de Sociologia de la UIB, David Abril, qui també lamenta que el discurs de l’esquerra es tradueix en la pràctica “en la mateixa política de fronteres” que la UE ha aplicat fins ara. “Es pacta amb països d’origen perquè els reprimeixin i no venguin”, afegeix.

Omar Lamin és una excepció en la política balear. Va néixer al camp de refugiats sahrauís de Tinduf i avui en dia ocupa un dels escons del PSIB en el Parlament. Des de la seva posició, reclama que “les persones migrades es vegin com a ciutadans potencials que venen a contribuir i no a ser una càrrega”. “No es pot negar la realitat, sinó que s’ha d’afrontar: no hi ha cap invasió de migrants”, sentencia.