Irene Psifidou: "Hi ha més abandonament dels estudis allà on l'educació obligatòria acaba abans dels 18"

Fa gairebé 20 anys que Irene Psifidou es dedica a analitzar i supervisar les estratègies educatives que s'implanten a Europa per lluitar contra l'abandonament escolar de la mà del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop). Abans va treballar a la seu del Banc Mundial a Washington DC analitzant les polítiques d'educació secundària de països en desenvolupament. Rep l'ARA pocs minuts abans de participar en les jornades Traçant camins cap al #ZeroAbandonament, de la Fundació Bofill.

Per què Espanya i Catalunya continuem a la cua en abandonament escolar a Europa? En què fallem?

— Depèn de tants factors que és molt difícil dir exactament en què es falla, però el que cal abordar més urgentment és la creació de més mecanismes per fer una detecció prematura dels problemes i, sobretot, recopilar dades a tots els nivells. Ara Espanya té la nova la llei orgànica d'ordenació i integració de la formació professional, que és sòlida i inclou aquests factors, però cal desplegar-la amb mesures concretes. Tot i això, també hem de tenir en compte com és el mercat laboral i l'ocupació que genera el turisme que rep Catalunya, que és un factor que pot incentivar els joves a deixar els estudis.

¿Els motius que porten un alumne a abandonar els estudis canvien en funció del país?

— Hi ha patrons comuns que són totalment independents del país, com ara el rendiment acadèmic, el gènere –ja que els nois abandonen més que les noies– i la influència que tenen la situació socioeconòmica, l'entorn familiar i el nivell educatiu dels pares. Però la diferència entre països ve derivada de les polítiques educatives i l'estructura laboral de cada territori. Un exemple el trobem en la política de repetició de curs que té cada país. Està demostrat que als països amb una política que aposta molt per la repetició hi ha més abandonament. També és clau la flexibilitat del sistema educatiu i aspectes socials com el prestigi que té la feina dels professors en el país.

Què tenen en comú els països d'Europa que han aconseguit reduir l'abandonament escolar?

— És important aclarir que no hi ha una situació de causa-efecte perquè l'abandonament escolar és un fenomen complex que també depèn de factors externs a l'entorn escolar, però el que clarament funciona són els sistemes de seguiment i recopilació de dades. No n'hi ha prou que l'Eurostat digui que Espanya té un 13% d'abandonament escolar, cal tenir dades a escala estatal, regional i local, i fins i tot centre per centre. Això ha ajudat molts els Països Baixos. Tots els països que mostren una millora destacable han convertit la lluita contra l'abandonament escolar en una prioritat política sostinguda, que no depèn de la situació econòmica ni dels canvis de govern. Després hi ha el fet de fer una avaluació de les mesures que s'apliquen, una acció que molts països obvien ja que prioritzen implantar noves mesures sense veure per què les anteriors han fallat. I, evidentment, ha baixat l'abandonament als països que tenen una xarxa de FP potent.

¿Hi ha un moment o etapa clau en què s'acostuma a decidir deixar els estudis?

— Cal deixar molt clar que la decisió de deixar els estudis no es pren d'un dia per l'altre. No et despertes un matí i dius "No continuaré anant a l'escola". És un procés que et persegueix durant anys de manera inconscient, però totes les investigacions mostren com els moments més crítics són les transicions entre etapes educatives. A Espanya clarament és quan s'acaba l'ESO. De fet, als països on l'educació obligatòria s'acaba abans dels 18 hi ha més tendència a abandonar els estudis.

Quin paper pot tenir el professorat en aquesta decisió?

— Tenen una funció clau. Són ells qui tenen contacte diari amb l'alumne i els únics que poden detectar de manera prematura els símptomes de desvinculació. El grau de preparació i de formació que tinguin per diagnosticar i entendre què poden significar certs comportaments per acompanyar psicològicament els alumnes és crucial. Perquè els professors no només ensenyen, també orienten.

Quan parlem d'abandonament escolar ens centrem sempre en els instituts, però també depèn del que ha passat a l'escola?

— Sense cap mena de dubte. L'abandonament escolar és un fenomen molt complex i multidimensional. Quan un jove deixa un grau de formació professional, segur que el problema no ha començat en aquesta etapa. Hauríem de mirar què li ha passat a la primària, i fins i tot ara hi ha estudis que apunten que en aquesta decisió també hi té un pes destacat l'educació infantil.

¿La jornada escolar i el nombre d'hores de classe són determinants?

— Tenim evidències que un horari més ampli amb menjador escolar i activitats a la tarda ajuda a aconseguir que els alumnes vulnerables es mantinguin en el sistema educatiu. Pel que fa al nombre d'hores, no crec que sigui tan important. Es poden fer poques hores de contingut insignificant i moltes hores de contingut motivador i interessant.

¿Una solució seria adaptar el que es fa a l'escola o l'institut a l'interès de l'alumne?

— Desafortunadament, vivim un fenomen global en què les escoles són entorns disciplinaris que maten la capacitat de ser, la fantasia i la creativitat. Això és el que s'ha d'afrontar des de les directrius europees per aconseguir que els centres educatius siguin llocs lluminosos que despertin l'interès i el desig per aprendre. L'alumne ha d'entendre per què és important aprendre, i veure que això li servirà per tenir una vida millor i ser feliç. També és veritat que això explicat de manera filosòfica pot sonar molt bé, però si ets un mestre amb 30 alumnes a l'aula és difícil d'aconseguir.

S'ha de deixar d'insistir als alumnes perquè vagin a la universitat?

— No cal treure del cap als joves que cal anar a la universitat, sinó deixar clar que hi ha molts camins per arribar-hi i també opcions de triomfar sense arribar-hi. Això només es pot fer amb dades i evidències. Han de saber que a Europa el 80% dels titulats de FP troben feina i que molts després de fer un grau mitjà continuen estudiant i arriben a les universitats. I això també s'ha de fer arribar als pares i als orientadors perquè obrin la mirada i ajudin els joves a decidir.