L’eliminació del requisit de català ja crispa les relacions a la sanitat pública

PalmaEl català no és un requisit per accedir a una plaça de sanitari al sistema públic de salut des d’agost. L’argument que el Govern va donar llavors per prendre aquesta decisió va ser que calia llevar obstacles per atreure i fidelitzar els professionals. Ara bé, que el català hagi deixat de ser un requisit ja comença a generar conflictivitat i malestar als centres sanitaris. 

L’ARA Balears ha contactat amb tres professionals i dos pacients que, per raons de seguretat i perquè no ho han denunciat, prefereixen no identificar-se. Tots ells han patit agressions per parlar en català els darrers tres mesos. Un cas és el de Marta (nom fictici), que és infermera i fa feina a les Urgències de l’Hospital de Manacor. “Va venir un home d’uns 60 anys, amb una polsera amb els colors de la bandera d’Espanya”, recorda. “Li vaig demanar el motiu de la consulta i vaig fer dues preguntes. Veia com cada vegada em posava una cara més agressiva, fins que va saltar i em va dir: ‘No t’ha quedat clar que ets a Espanya i has de parlar en espanyol?”. Tot seguit, li va escopir i se’n va anar. “Els ànims estan molt crispats”, assegura.

Malgrat les agressions documentades per l’ARA Balears, tant el Col·legi Oficial de Metges (COMIB) com el d’Infermeres (COIBA) no tenen constància d’un increment de les agressions els darrers mesos que, si es produeixen, són “atribuïbles a un origen multicausal”, assenyala una font del COIBA. Ara bé, explica que les infermeres “són el col·lectiu sanitari que pateix més agressions” i per això les anima a denunciar. El COIBA té a disposició de les infermeres un protocol que s’activa quan una afectada notifica que ha estat víctima d’una agressió. Per la seva banda, el president del COMIB, Carles Recasens, manté la mateixa tesi que quan es va llevar el requisit: “La llengua no és un problema en el col·lectiu mèdic, així com tampoc en la relació metge-pacient”.

No parlar per no discutir

Entre els sanitaris, però, l’eliminació de l’obligació d’acreditar coneixements de català també ha tensat l’ambient, pel fet que hi ha professionals amb el requisit assolit i altres que no.“Moltes vegades em guard les meves percepcions sobre el tema, perquè als companys els veus la cara cada dia i tampoc interessa generar mal ambient”, assenyala Bàrbara Vives, infermera a l’Hospital d’Inca. En aquest centre, però, es troba amb una situació que ella valora positivament. “Aquí ve una població major, molt mallorquina, que agraeix moltíssim que els parlis en la seva llengua. Estan contents de poder-se dirigir a nosaltres sense cap tipus de problema”, explica.

Un exemple de com afecta que hi hagi sanitaris que no coneixen la llengua pròpia l’explica Aina Vicens, metgessa del Centre de Salut Es Blanquer (Inca), amb una situació recent. “Vàrem fer una reunió d’equip i la meva companya, que era la que dirigia i és ben mallorquina, va dir ‘parlaré en castellà perquè hi ha gent que no entén el mallorquí”, explica. “Em vaig aixecar com si tingués una molla al cul i em vaig negar que es canviàs la llengua, perquè en el centre de salut la majoria dels treballadors som mallorquins”, afegeix. Així mateix, detalla com la barrera lingüística l’obliga en molts casos a parlar en castellà: “A vegades dones una pauta a un infermer en català i veus que posa cara de pòquer. No podem jugar amb la salut dels pacients i per això pas al castellà. Ara bé, vaig dient frases en català perquè no perdin la referència que aquí hi ha una altra llengua: el català. Joana Alemany, infermera d’hospitalització a l’hospital Son Llàtzer, té una posició semblant: “Feim feina a l’Administració pública i hem de conèixer els dos idiomes. No hi ha discussió”, assenyala.

Precisament, Tolo (nom fictici) es va topar amb una situació tensa en dirigir-se en català a un metge d’Urgències de Son Espases. “No havia dit dues frases quan em va dir ‘Jo ja no tenc per què entendre’t. No veus les notícies?”, explica. Davant d’aquesta situació, es va bloquejar i va passar al castellà, un fet que ara lamenta. “El meu cas no és puntual, hi ha molta gent que quan va a l’hospital parla en castellà, perquè sap que es pot trobar amb gent que no entén la llengua pròpia”, exposa. “Ara, si el català és un mèrit, tot anirà encara a pitjor. Els catalanoparlants ja estam venuts”. 

Una situació semblant la va viure Carla a Son Espases. Un infermer li va dir: “Som cristià, però no t’entenc. Alguna cosa falla”, amb cara desafiant. Ella, que es defineix com una persona amb caràcter, va marxar, però abans li va respondre: “Jo sí que som cristiana, però amb tu m’esforçaré per ser satànica”.

Cal recordar que la consellera de Salut, Manuela García, es va comprometre a fer cursos de català per incentivar que els sanitaris l’aprenguessin de manera voluntària. Ara per ara, tres mesos després de la derogació del requisit, “els cursos encara s’estan posant en marxa”, diu l’IB-Salut.