Habitatge

La quimera d'emancipar-se: un jove necessita més del que cobra per llogar un pis

A Catalunya, el lloguer mitjà equival al 106% del salari net que percep una persona jove, segons el Consell de Joventut d'Espanya

Un 80% dels joves ocupats a Espanya van rebutjar una oferta de feina el 2016. A la foto, tres joves treballant al Barri Vell de Barcelona.
15/12/2022
4 min

MADRIDLa inflació no ha fet res més que empitjorar les possibilitats dels joves d'emancipar-se, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. Si ja era prou difícil tenir diners per llogar un pis tot sol abans dels 30 anys i poder cobrir les despeses, ara encara ho és més. A casa nostra, durant els sis primers mesos de l'any el lloguer mitjà d'un habitatge buit equivalia al 106% del salari net que percep una persona jove d'entre 16 i 29 anys, segons ha publicat aquest dijous el Consell de Joventut d'Espanya (CJE) en el seu últim Observatori d'Emancipació. La principal explicació d'això és l'increment de la renda mitjana dels lloguers, la principal opció entre els joves a l'hora d'emancipar-se. S'ha incrementat un 8,21%, segons es desprèn de l'informe. De fet, si aquesta és la via més popular (a diferència del que passava abans de la crisi financera del 2008) és perquè la compra d'un habitatge encara resulta més impossible: a Catalunya, un jove necessita 12 vegades el que cobra en un any per comprar-se un pis.

La situació, però, no és gaire diferent de la de la resta de l'Estat. Més de la meitat dels joves espanyols (58%) opten pel lloguer. Amb l'augment dels preus, però, els que no comparteixen pis destinen ja fins al 86% del seu sou net a pagar les quotes mensuals. Per això molts d'ells es veuen abocats a compartir i veuen impossible satisfer el dret a viure sols, com també passa a Catalunya. Si comparteixen pis, però, la cosa no millora. L'informe destaca que de mitjana el lloguer d'una habitació s'endú el 27% del salari net d'un treballador jove, fregant el límit aconsellat pel Banc d'Espanya (30%). I això fa impossible que puguin estalviar.

En el conjunt de l'Estat, els preus de l'habitatge també han crescut: el lloguer ha augmentat un 4,7% i la compra un 5,6%. I no només això. L'increment de preus dels darrers mesos també s'ha traduït en un augment de les despeses energètiques de la llar. En els sis primers mesos del 2022, segons l'Observatori d'Emancipació, la inflació s'ha traduït en un increment dels costos dels subministraments (aigua, gas, internet i llum, sense tenir en compte l'alimentació) d'un 14,01%. Si a tot això s'hi suma que actualment el col·lectiu té una capacitat adquisitiva un 22,6% inferior en comparació amb el 2008, l'any de la crisi financera, "amb el pas dels anys ser una persona jove a Espanya s'ha convertit en una maledicció", diu l'informe. "Emancipar-se és una quimera", insisteix el Consell.

A tall d'exemple, al conjunt d'Espanya el salari anual mitjà dels joves se situa en els 12.640 euros. D'aquests, 3.387 euros (anuals) es destinen a pagar el lloguer compartit; i 1.061 euros, a despeses de subministraments com la llum i l'aigua. De fet, la situació laboral (precarietat, temporalitat i atur) és el pal de paller que explica la cronificació del progressiu retard a l'hora d'emancipar-se. El Consell destaca que hi ha indicis que la reforma laboral (en vigor des del gener d'aquest 2022) ha millorat la situació laboral dels joves. Les dades, però, continuen sent alarmants: un de cada quatre joves treballadors està en risc de pobresa i exclusió social.

"La situació dels joves és especialment greu. No s'aconsegueixen salaris dignes ni llocs de treball de qualitat. A la vegada, es queden fora de prestacions socials que pal·liarien la seva situació, com l'ingrés mínim vital, que en el cas dels joves no és gaire factible perquè se'ls exigeixen més requisits que a la resta de població", en paraules d'Andrea González Henry, presidenta del Consell.

A la cua d'Europa

El pes de la despesa té un impacte directe sobre els nivells d'emancipació, tant a Espanya com a Catalunya. Després de tocar fons durant la crisi del covid-19, l'any 2021 va tancar amb un lleuger creixement de l'emancipació juvenil a l'Estat, és a dir, de joves d'entre 16 i 29 anys que se'n van de la llar familiar. Però l'augment de preus ha "estancat" la situació els sis primers mesos d'aquest any. En concret, el primer semestre del 2022 el percentatge de joves al conjunt de l'Estat d'entre 16 i 29 anys que viuen fora de la llar familiar es va situar en el 15,9%, tan sols 0,3 punts per sobre dels últims sis mesos del 2021. Es tracta d'un increment molt petit si es té en compte que en el segon semestre del 2021 s'havia passat d'un 14,9% a un 15,6%. Tanmateix, aquesta petita millora continua sent "insuficient", destaquen fonts del CJE. Els nivells d'emancipació a Espanya continuen molt per sota dels anteriors a la pandèmia (18,7% a finals del 2019) i, sobretot, molt lluny dels estàndards europeus (32,1%).

A Catalunya la situació és una mica millor, però tampoc no s'ha recuperat la capacitat emancipatòria ni d'abans de la crisi del covid-19, ni la prèvia a la crisi financera del 2008. Durant els sis primers mesos de l'any, el nivell d'emancipació es va situar en el 19%, la xifra més alta de l'Estat. A més, també suposa un dels increments més importants en comparació amb el tancament del 2021.

"La joventut espanyola es troba, amb molta diferència, en una situació considerablement molt pitjor que la mitjana europea", denuncien des del Consell. A més, en el cas de l'Estat aquesta diferència es registra tant entre els joves de 16 a 24 anys com entre els joves de 25 a 29 anys. En el primer cas, el nivell d'emancipació és del 4,1% a Espanya, mentre que a Europa és del 17,7%. En l'última etapa de la joventut, la diferència també és gran: un 36,7% a Espanya, mentre que Europa dobla el nivell, 58%.

Accés a l'habitatge

Amb tot, l'informe és especialment crític amb les polítiques públiques que afavoreixen, o haurien d'afavorir, l'accés a l'habitatge, un dels principals entrebancs a l'hora d'emancipar-se. Des del Consell de Joventut d'Espanya es reclama l'aprovació de la llei estatal d'habitatge. La norma preveu –en alguns casos– la regulació dels preus dels lloguers, però fa mesos que està bloquejada al Congrés de Diputats i el govern espanyol dona per fet que no s'aprovarà aquest any.

Des del Consell defensen regular els preus del lloguer, augmentar el parc d'habitatge públic o participar en col·lectius pel dret a l'habitatge com els Sindicats de Llogateres. "Són algunes de les mesures –diuen– que poden revertir la situació actual, que segueix sent molt complicada per a l'emancipació dels joves".

stats