L’embaràs pot arribar a envellir-nos dos anys
Un estudi mostra fins a quin punt la gestació passa factura al rellotge biològic de les mares, malgrat que es recuperi al
Que l’embaràs passa factura està clar. Durant el temps de gestació són habituals les nàusees, les lumbàlgies i el cansament, entre altres símptomes, en la majoria de les futures mares. A això s'hi afegeix l’estrès fisiològic a què se sotmet l’organisme de la dona gestant, que ha de dedicar una pila de recursos i energia a fabricar un nou nadó. Doncs bé, això, que tothom que hagi parit un fill ha viscut en primera persona, ara un equip de científics de la Universitat Yale ho ha quantificat científicament. I han vist que sí, que l’impacte que pot arribar a tenir aquest procés en l’edat biològica de la dona pot envellir-la fins a 2,5 anys. I el que és pitjor: en el cas dels embarassos múltiples l’efecte és acumulatiu per cada nadó gestat.
“L’embaràs té un cost que sembla detectable fins i tot a partir dels 20 anys de la mare”, assenyalen els investigadors en l’estudi, que van publicar a Cell Metabolism.
L'envelliment és un procés complex que implica canvis en múltiples nivells, incloses alteracions cel·lulars i nuclears en què l'epigenètica juga un paper determinant. Dins de les diferents marques epigenètiques trobem els grups metil, que s'adhereixen a l'ADN mitjançant la metilació i no permeten l'expressió dels gens que les porten.
Amb el temps s'ha reconegut el paper fonamental d'aquestes marques epigenètiques en el procés d'envelliment, ja que la metilació de l'ADN augmenta amb l'edat. El genetista de la Universitat de Califòrnia Steve Horvath va ser un dels pioners a identificar aquesta correlació i va crear un model estadístic que permetia relacionar els patrons de metilació amb l'edat biològica, cosa que dona lloc als anomenats rellotges epigenètics.
El rellotge epigenètic tira enrere en el postpart
En aquest nou estudi, per entendre quin era l’impacte de l’embaràs en l’edat biològica –la que aparenten les cèl·lules i òrgans segons la seva bioquímica i que és diferent de la cronològica, que són les voltes que hem fet al voltant del Sol–, els investigadors dels EUA, liderats per Kieran O’Donnell, van analitzar els rellotges epigenètics.
Aquests rellotges marquen si envellim més o menys de pressa o més a poc a poc de l’esperable. Els influeixen diversos factors, com ara l’estil de vida, que, per l’epigenètica, és a dir, les condicions externes que faran que els nostres cossos activin i desactivin els gens segons les marques, poden avançar les manetes o retardar-les. En aquest sentit, l'estudi de l'epigenètica en relació amb l'envelliment ofereix una visió sobre com les experiències de la vida poden deixar empremta en el nostre ADN i influir en la nostra salut a llarg termini.
Per tant, utilitzant l'anàlisi dels patrons de metilació de l'ADN o els rellotges epigenètics és factible estimar l'edat biològica d'un individu, cosa que permet reflectir les tensions fisiològiques acumulades al llarg del temps. Per exemple, durant l’embaràs. Els investigadors van recollir mostres de sang durant 20 setmanes en diverses fases de la gestació i el postpart per investigar el procés d’envelliment biològic.
Van descobrir que l'edat biològica –o rellotge epigenètic– de les mares va incrementar-se aproximadament dos anys, fet que suggereix que l'embaràs realment accelera el procés d'envelliment. No obstant això, quan O’Donnell i el seu equip van examinar l'edat biològica en les mateixes dones tres mesos més tard, durant el postpart, els resultats van ser sorprenents. Es va observar una disminució notable de l'edat biològica, cosa que indica que, tot i que l'embaràs pot incrementar l'edat biològica, hi ha una recuperació clara i pronunciada en el postpart.
En alguns casos, els autors també van descriure que les dones que alleten els seus fills poden acabar sent biològicament més joves que durant les primeres etapes de l'embaràs, però no es pot assegurar encara si donar el pit té un efecte “rejovenidor” real.
L’estil de vida deixa empremta en els gens
Curiosament, els investigadors també van trobar una relació entre l'índex de massa corporal (IMC) i l'edat biològica durant i després de l'embaràs. Concretament, van veure que les dones amb un IMC de 30 (obeses) tenien una edat biològica entre 0,7 i 1,4 anys més gran que les dones amb un IMC de 23 (pes adequat). Això suggereix que un IMC més alt pot contribuir a un procés d'envelliment accelerat a escala biològica durant l'embaràs. En aquest sentit, els investigadors postulen que potser l'efecte “rejovenidor” de donar el pit podria ser degut a la pèrdua de pes produïda per la lactància materna, tot i que cal més recerca per determinar-ne la causa subjacent.
Sabem que l'estil de vida, la dieta i l'entorn poden tenir també un impacte considerable en l'epigenètica. Un estudi anterior, també publicat a Cell Metabolism i liderat per la Universitat de Harvard, va arribar a aquestes mateixes conclusions. Els investigadors van observar com diverses fonts d'estrès podien incrementar l'edat biològica de manera temporal en ratolins i suggerien que passava el mateix en humans.
A més, els científics que treballen en l’àmbit de recerca de la longevitat ja han confirmat la importància de menjar bé, fer exercici regularment i garantir una quantitat adequada de son per envellir el millor possible.