L’embós (amb carril VAO)
La massificació de Mallorca, així com el col·lapse de la seva mobilitat, li sonen a comèdia, ben igual que el canvi climàtic
PalmaEn Juanpe és un mallorquí més mallorquí que una coca de raïssons, i el seu problema és que ja n’està fins al capdamunt que les autoritats li ho prohibeixin tot. “No deixen fer res” és el seu lema, i és cert que, en els darrers anys, s’ha topat sovint que no li deixaven fer allò que ell volia fer. Per exemple, afegir una piscina a la caseta d’eines que son pare ja va arreglar com a xalet fa molts d’anys, i on els seus fills ja no volen anar, perquè, sense piscina, troben que foravila és una merda. Ell i el seu amic Pedro s’hi van posar per fer-la els caps de setmana, com sempre s’ha fet (en Pedro va ser picapedrer, i després va posar un escape room a vorera de mar per a turistes i no li va malament), però qualcú els va voler mal, els degueren denunciar, els van aplegar i ara en Juanpe no pot fer la piscina i, a damunt, ha de pagar una multa. Tot per voler fer obra dins ca seva i que els al·lots peguin un capfico. Als al·lots, que tenen setze anys la nina i dinou el nin, els va ser exactament igual.
Aquesta de la piscina ha estat la més sonada, però en Juanpe n’està ple que uns idiotes li amarguin la vida. “No deixen fer res”, diu un pic i un altre, i com a exemples d’aquesta privació de llibertats esmenta que, si mata una milana (no sap ni què és, però s’emprenya igualment) li caurà el pèl, i que, per provar de lligar amb una dona, aviat haurà de presentar una instància (és casat i ocasionalment s’ajunta amb uns amics i van a un puticlub). A més, sap de bona tinta que els mateixos que el multen per fer una piscina o que limiten el lloguer turístic (per què no has de poder llogar una cosa que és teva al preu que vulguis, si t’ho paguen?), donen pis gratis als migrants acabats d’arribar, i una bona paga per a cada fill que tenen.
Però allò que li va fer vessar la mesura de la paciència va ser el carril VAO. Es veu que un dia, algun il·luminat d’aquests del govern es va aixecar de mal humor i va decidir que, a l’autopista, s’hi havia d’anar a vuitanta. A les eleccions va dubtar si havia de votar El Pi o el PP, perquè tots dos es varen comprometre a donar portes obertes al lloguer turístic i a llevar la merda del carril VAO. Finalment es va decidir per fer vot útil en favor del PP, i no se’n penedeix, perquè han guanyat i veu que venen amb ganes de fer coses. Aquests de Vox que ara van amb ells troba que són un poc exagerats, però no els veu malament si fan callar un poc tant d’ecologista i tanta lesbiana i tants d’extremistes, que són uns extremistes i tots els extrems fan mal.
En Juanpe viu a un poble del Migjorn i avui havia d’anar fins a Ciutat. Ha recorregut l’autopista de Campos a Llucmajor, un gran èxit del govern de Progrés que ha salvat milions de vides, i després ha continuat en direcció a Palma. A l’altura de la sortida 11, la que va al Pil·larí, ha trobat un embós que ja no havia de superar fins a haver entrat en zona urbana. En Juanpe ha defecat (de paraula, concretament a crits dins el cotxe) unes setanta-quatre vegades damunt el carril VAO i qui el va fer, i després ha desitjat que ben aviat tornin a posar el límit de velocitat no a 120, sinó a 150. O millor: que llevin el límit i l’autopista de Llucmajor a Palma sigui com una d’aquestes highways americanes sense límit de velocitat. Ha tingut un somni, com Martin Luther King, en què els cotxes circularan per aquesta autopista amb el tub d’escapament lliure, fent renou i tirant fum a voler, fent carreres i avançant-se d’un carril a l’altre a tota velocitat.
En Juanpe no ha tingut en compte, o no li ha volgut tenir, que aquesta manera de circular ja fa temps que es practica a les autopistes, autovies, carreteres, rondes, circumval·lacions i camins de foravila asfaltats de Mallorca. I també ha oblidat que, en sentit contrari, de Palma cap a Llucmajor, no hi ha cap carril VAO i el trànsit va igual d’embossat o més que per l’altra banda. Però vaja, aquests són detalls que tampoc tenen tanta importància, perquè del que estam parlant, al cap i a la fi, és d’un home a qui han pres la llibertat.
Aires de llibertat
Sort que ara poden tornar a fumar a les terrasses dels bars, que és una decisió que ha pres el govern d’en Perro Sanxe per mirar d’aplegar vots d’allà on sigui, però que en Juanpe associa als aires de llibertat dels nous governants de Mallorca i de les Balears (del seu municipi no, perquè hi han governat els mateixos des de l’any 39, amb un canvi de règim pel camí, però sense interrupció). La massificació de Mallorca i dels seus pobles i ciutats, així com el col·lapse de la seva mobilitat, li sonen a comèdia, ben igual que el canvi climàtic (“dels collons”, com l’anomena ell) o les vacunes contra la covid. “Mos fan creure lo que volen” és una altra frase que repeteix constantment, just abans de tornar a lamentar-se que no deixen fer res. Ara, pel que ha sentit, confia que amb una mica de sort no haurà d’arribar a pagar la multa, perquè en coneix un del PP que segurament li podrà fer bo. Quan esborrin el seu odiat carril VAO i tornin a deixar córrer fins a 120, en Juanpe agafarà el seu totterreny, li farà rugir el motor i el posarà a tota pastilla, fins als 80 o 90 per hora que li permeti el trànsit que trobarà a l’autopista. L’embós continuarà exactament allà on era, però com a mínim ara el patirà com un gorà lliure.