L'encesa de la fosca durant l'estat d'alarma
Analitzarem els efectes del confinament del març de 2020 en la quantitat de llum nocturna emesa des de la Terra
PalmaCada nit, l’encesa de llums a una part important de la Terra deixa la seva traça a l’espai. En certa manera, la Terra, envejosa, juga durant unes hores a ser l’espai des d’on, gràcies als satèl·lits, és possible fitar les constel·lacions artificials: el Corredor Mediterrani, la Plana Padana o les supernoves de Madrid, Londres, Milà i París –fent honor, aquesta darrera, al seu qualificatiu de ‘ciutat de les llums’. Els patrons que dibuixen són bons de desxifrar. Basta resseguir les concentracions i fluxos de persones, mercaderies o capitals. Rius d’energia elèctrica en forma de llum artificial –actualment amb preus galàctics.
El març del 2020, la declaració de l’estat d’alarma arran de la pandèmia, amb el confinament forçós de la població, provocà una disminució dels fluxos del transport, l’activitat comercial i l’activitat turística, entre d’altres. En definitiva: una aturada de màquines. Ben aviat, alguns satèl·lits enregistraren una disminució en les concentracions d’alguns gasos fruit de la combustió, com ara el diòxid de nitrogen. La llum nocturna artificial no hauria de ser una excepció i també experimentar una minva que, tal vegada, fos visible des de l’espai. Anem a comprovar-ho.
El satèl·lit Suomi NPP de la NASA va equipat amb un sensor amb sensibilitat per mesurar la radiància de la llum nocturna emesa des de la Terra. Si observam la imatge superior esquerra veurem representats els nivells mitjans d’aquesta radiància a una part d’Europa i del nord d’Àfrica durant el març del 2019, mentre que la imatge de la dreta representa els valors de l’any següent. Les dues imatges mostren patrons semblants. Es tractaria de veure si la imatge del 2020 mostra una brillantor menor a causa de les mesures adoptades per fer front a l’expansió de la Pandèmia.
Si ens fixam amb una mica de cura en la Plana Padana o en la península Ibèrica –primers indrets afectats a Europa– podrem observar una menor brillantor a la imatge del 2020 i afirmar que es confirma la hipòtesi. En qualsevol cas, la capacitat visual per detectar les diferències entre les dues imatges és limitada. Quantificar-les és pràcticament impossible.
Per contra, l’‘ull’ del satèl·lit pot detectar la llum nocturna de la Terra en una escala de nivells de radiància de 0 a quasi 200.000 nanoWatts/cm2/sr. Aquesta particularitat permet treballar les imatges del satèl·lit des d’una perspectiva diferent atès que és possible esbrinar matisos i variacions molt petites.
Per dur a terme aquesta anàlisi detallada ens centrarem en l’illa de Mallorca. L’operació és molt senzilla, es tracta simplement de restar els valors de cada una de les cel·les o píxels de les dues imatges i representar els resultats en un mapa. Els valors positius indicaran un augment en els valors de brillantor i els negatius, una minva.
Es pot observar com el mapa dibuixa una disminució de la llum nocturna a la totalitat dels nuclis urbans. Únicament es veuen valors positius a l’entorn de l’aeroport de Son Sant Joan, a l’àrea de serveis de Son Malferit i a la terminal de combustibles del dic de l’Oest.
En definitiva, com era d’esperar, les mesures adoptades durant l’estat d’alarma implicaren una disminució de la radiància de llum nocturna emesa des de Mallorca. Qui sap si es podrien plantejar noves hipòtesis derivades del confinament. Sembla que a les Illes Balears la natalitat va disminuir un 19% nou mesos després del confinament respecte de l’any anterior. Incertesa, inseguretat, por? Tal vegada, en moments de foscor, hauríem de recuperar la dita popular que afirma que “per conversar no han de menester llum”.