"L'equip directiu pressiona perquè no ens sumem a la campanya per l'escola en català"

PalmaMés de 85 centres educatius de les Illes Balears s'han sumat ja a la campanya 'La llengua no es toca', en defensa de l'ensenyament en català. Ara bé, la implantació per illes ha estat desigual, així com el grau de penetració de la iniciativa a les escoles i als instituts. De fet, a Mallorca ja són el 85% del total els IES que s'hi han adherit, mentre que en el cas dels CEIP són 37 dels 159 que hi ha a l'illa, el 23,3%. A Menorca, de moment, s'hi ha sumat un institut.

La xifra creix dia rere dia, però hi ha centres que no s'hi sumaran, a causa que la majoria dels professors no estan d'acord amb la campanya. "A la meva escola hi ha molts docents que mai no han complert el projecte lingüístic en català. Ara ja els va bé que el castellà guanyi presència. Ni se n'ha parlat, de fer-nos la foto", assenyala una professora d'una escola de l'àrea metropolitana de Palma.

Una altra de les raons, explica una altra docent d'una escola del centre de Palma, és la tipologia de famílies, que hi respondrien malament: "Més enllà que l'equip directiu posa traves a fer-nos la foto, els que ens la volem fer patim per si certs pares ens venen a muntar un guirigall, perquè els hem de veure cada dia". Malgrat aquesta situació, si bé és cert que els instituts varen agafar la capdavantera a l'hora d'adherir-s'hi i han avançat a major velocitat, s'ha de tenir present que hi ha moltes més escoles que instituts, i que els CEIP s'hi van sumant de manera més progressiva. Ara bé, serà difícil assolir un 100% d'adhesió: "A la meva escola s'ha obviat molt el tema", assenyala un docent d'un centre de Marratxí. "Els ho he plantejat per correu, per veure com respira el claustre, i ja veurem què feim", diu, per la seva banda, la directora del CEIP El Terreno, Lluna Alacid.

A dues velocitats

Cal tenir present que les escoles tenen menys professionals que els instituts. És per aquesta raó que, en el cas dels centres en què el claustre està dividit sobre si sumar-se a la campanya o no, normalment s'opta per no fer-ho. "Si som un claustre de 30 persones i, entre una cosa i l'altra, només ens feim la foto 10, no lluirà gens. I aquí seríem menys de 10, perquè tenim un professorat i un equip directiu espanyolista que pressiona perquè no ens hi sumem", diu un mestre de Palma.

En el cas de Menorca, si bé el primer centre s'hi va adherir el 28 de novembre –l'IES Biel Martí–, es preveu que més escoles i instituts se sumin progressivament a la campanya. "A l'illa hi ha moviment, i es començarà a materialitzar aviat. Aquí anam més a poc a poc, però quan hi som, hi som i hi serem amb força", assenyala Maria Pons, docent menorquina.

A Eivissa, en canvi, encara no s’ha sumat al moviment cap centre. L’Associació de Professionals Docents d’Eivissa va enviar un correu als centres a principi de setmana en el qual s'animava els claustres a afegir-se a la proclama per la llengua. De moment, encara no hi ha hagut resposta, explica Joan Amorós, professor al CEIP Ses Planes. Ell mateix posa sobre la taula una realitat: “A Eivissa, durant els vuit anys de amb Martí March com a conseller d'Educació, ens hem trobat molt sols a totes les reivindincions, sense cap suport per part dels docents de la resta d’illes”. Ara, assenyala, els professionals eivissencs veuen “amb sorpresa” com abans hi havia “tant de silenci” i ara s’esperi que responguin “ràpidament” al que se'ls demana. “Aquí tenim problemes d’habitatge, de falta d’infraestructures, i a ningú li ha preocupat”. Malgrat tot, Amorós té clar que, al cap i a la fi, “els centres educatius d’Eivissa es mouran i es faran les fotos corresponents”.

(L'ARA Balears ha demanat a Escola Catòlica quina era la seva posició davant la campanya de 'La llengua no es toca', però no ha obtingut cap resposta. El mateix ha passat amb la patronal CECEIB, que tampoc ha respost al requeriment fet per aquest mitjà).